Guillem Góngora

El proppassat 20 de maig s'estrenava a l'Auditori Processus, l'obra guanyadora del darrer premi Joan Guinjoan per a joves compositors, interpretada per l'Ensemble Barcelona 216 i dirigida per Ernest Martínez Izquierdo. El seu autor, Guillem Góngora, ha estat present als assajos per treballar conjuntament l'obra amb els seus intèrprets. D'aquesta manera hem tingut l'oportunitat de conversar a Barcelona amb aquest compositor, ja que actualment esta residint a Utrecht, on segueix els seus estudis de postgrau.

En primer lloc Guillem, és un goig estar avui amb tu, i permet-me abans felicitar-te per haver aconseguit aquest premi. Com vas rebre la notícia?

Molt content. La veritat, no m'ho esperava. L'any passat, arran del màster, vaig començar a presentar-me a premis i concursos amb les obres que havia fet a l'Esmuc. Quan vaig fer-ho pel Joan Guinjoan i a la fi de desembre em van dir que havia guanyat, va ser una enorme sorpresa. Des de llavors segueixo enviant les meves obres a altres guardons.

Com van ser els teus inicis en el món de la música?

Vaig començar a estudiar música en una escola de música del meu barri, L'Aula de Música de Barcelona, als sis anys d'edat, tocant el piano com a extraescolar amb Esther Barberán, i en aquest mateix lloc també hi feia llenguatge musical. Després de dos anys van anunciar que tancaven l'escola, i la professora de piano va dir als meus pares que hi havia una escola de música que estava molt bé, que era integrada, l'Oriol Martorell. Ens va suggerir fer proves a mi i la meva germana que també estudiava música i, afortunadament, vam aconseguir entrar tot dos, i jo vaig entrar-hi a quart de primària. Allà vaig començar a estudiar piano amb Meritxell Gumà i amb Maria Gorina i després, als quinze o setze anys, vaig canviar de professor i vaig anar amb Xavi Pardo que va ser una mica qui més m'ha guiat pel món de la música. A partir de llavors vaig decidir que volia seguir amb la música, però també que no volia seguir amb el piano com a carrera. Vaig començar a enfocar els meus estudis a la composició: m'agradava tot el tema d'escriure música i de crear.

I després?

En sortir de batxillerat a l'Oriol Martorell vaig fer les proves de l'Esmuc. Vaig entrar-hi i vaig començar a estudiar amb Bernat Vivancos —me l'havia  recomanat Xavi Pardo—. També vaig estar fent classes de piano amb Xavier Barbeta, i a tercer vaig estudiar amb Mauricio Sotelo, perquè a l'Esmuc sempre hi ha un canvi obligatori de professor per veure més estils de composició i diverses maneres d'escriure música. Durant aquell any va ser quan vaig escriure l'obra amb la qual he guanyat el concurs.

Després de l'Esmuc, has continuat estudiant?

A poc a poc em va interessar més l'electrònica, i per aquesta raó vaig anar a estudiar el màster, que encara curso, de Music Design a Utrecht. Igualment he seguit fent classes de piano amb Xavi Barbeta i en els últims anys també amb Xavi Pardo, però sempre tenint el piano com quelcom secundari. La composició ha pres i segueix prenent la major part del meu temps.

Què et motiva a compondre?

Les meves obres més professionals van sorgir de la necessitat de descobrir coses noves i de mostrar-les al públic. Recordo, per exemple, una de les obres que vaig fer per a dos pianos a distància de quarts de to, a l'Esmuc. Quan vaig descobrir que es podien fer coses amb quarts de tons, descobrir l'escala de vint tons iguals, em va interessar moltíssim. Crec que sempre la meva música ha anat per aquí, d'escriure coses noves i també que consideri belles. Per exemple, últimament he estat treballant amb poesia xinesa.

Per què música contemporània?

No crec que sigui una elecció tipus 'vull fer música contemporània i no vull fer jazz!', per exemple. No ha estat una decisió conscient, sinó que té a veure amb el fet d'haver descobert la música que es fa, tots els tipus de música, no només la música clàssica, sinó també els darrers corrents estètics en què s'està escrivint. Després d'això ha estat decidir quin tipus de llenguatge m'interessa, o quins aspectes del llenguatge m'interessen. Potser no en l'obra Processus, perquè fa temps que la vaig escriure, però últimament no tinc cap tipus d'inconvenient en escriure certes harmonies, o certs ritmes o certes referències a música que no és clàssica, o que és clàssica però no és contemporània. Depèn una mica de la idea que tingui al cap, que pot ser una temàtica específica o un interès particular per alguna cosa que fa que vulgui escriure una obra.

Quines han estat les teves influències i referències musicals?

Doncs, per exemple en l'obra de Processus recordo haver-me fixat molt en Ligeti, Sciarrino, Saariaho, Faust Romitelli... Però també tinc referents barrocs com Scarlatti, o Ravel en l'orquestració i els colors. Pot ser que no tingui uns referents gaire clars, depèn molt de l'obra, tot i que sí que tinc més predilecció cap a una música acolorida, una música que faci servir els timbres. Sí, és difícil dir d'on ve la meva música. No sé si em pertoca a mi dir-ho...

Com opera el teu procés creatiu?

Ara mateix i durant l'obra de Processus, treballo molt amb dibuixos. Crec que Processus va ser una de les primeres obres que vaig començar a treballar amb una línia temporal. Tinc dibuixos de quan vaig començar a escriure-la, i encara em passa sovint que quan començo una obra, simplement traço una línia per saber què és el que passarà temporalment, i vaig dibuixant coses en la línia. Per exemple, totes les seccions que ha de tenir. A vegades aquests dibuixos canvien, o busques gestos. Parteixo més del dibuix i després busco la part musical, encara que de vegades passi a l'inrevés. Després, l'harmonia, per exemple, depèn molt de l'obra que estigui escrivint.

Com descriuries Processus, l'obra amb la qual vas guanyar el premi?

És una obra que treballa amb diverses textures. Té cinc parts diferenciades que estan connectades entre si a través del tipus d'harmonies que uso. Són harmonies espectrals que estan comprimides, generades per ordinador. Va ser una de les tècniques que Mauricio Sotelo em va ensenyar, ell la feia servir sovint. Com que m'interessava provar alguna cosa nova, vaig decidir utilitzar aquesta tècnica. L'obra comença amb una textura molt caòtica i amb una línia melòdica al baix. Després la textura canvia i es calma, el caràcter és més tranquil. Seguidament, una altra veu reprèn un caràcter més enèrgic, en un moviment que acaba desembocant en una secció totalment estàtica, i al final torna a haver-hi una secció més moguda, més intensa, però és mes homorítmica, no presenta el caos inicial,.

Quines són les característiques que defineixen el teu estil compositiu actual?

Probablement tinc més predilecció per les harmonies atonals i espectrals, però també depèn de l'obra. Per exemple, ara estic escrivint una obra per a arpa i electrònica, i l'arpa és un instrument difícil treballar atonalment. És difícil dir-ho. Porto poc temps en composició, o sigui que potser en uns anys canvio o potser no. No em preocupa gaire, la veritat.

Per què consideres que esdeveniments com el concurs Joan Guinjoan són importants?

Bé, simplement per la promoció i el fet de donar valor al que estàs fent, perquè moltes vegades escrius obres però sempre necessites algú que les toqui. A més, quan hi ha un premi i altres compositors pensen que el que estàs fent val la pena, és important. És un impuls a seguir escrivint, com una mena de confirmació sobre dubtes que pots tenir en certs moments. D'altra banda, la dotació econòmica ajuda moltíssim, així com el fet que es toqui en públic, a l'Auditori, per una formació professional. Poder escoltar la teva obra és una cosa boníssima, una sort.

Com creus que és el panorama actual de la música contemporània a Catalunya i a Espanya?

Tinc la sensació que en els últims quatre anys hi ha hagut una explosió d'activitat a Barcelona al voltant de la música contemporània. No sé com a país, però com a ciutat sento que estan passant moltes coses. Hi ha esdeveniments com el Mixture, fa un parell de setmanes hi havia un curs de composició on vénen compositors increïbles, el Sampler Series, hi ha el panorama de la música electrònica, el Sònar, el Sònar +D, hi ha l'Hangar per a música electrònica... Vivint a Barcelona jo no coneixia que havien totes aquestes coses al Poblenou, he hagut d'anar a fora per adonar-me'n. Hi ha més coses del que la gent sap, cal buscar-les. Potser podria haver-hi més ajudes, però en realitat no està gens malament.

Comparat amb Holanda?

Holanda és un país mes petit, hi ha ciutats que estan mes juntes, potser com a país no és el mateix. Però crec que com a ciutats, Barcelona i Amsterdam, en el panorama de música contemporània, no tenen res a envejar, hi ha moltes coses aquí. Quan vaig venir al març d'aquest any vaig anar al concert on tocaven l'obra de Faust Romitelli i va ser una passada.

Com creus que s'albira el teu futur musical? Hi ha nous projectes entre mans?

Doncs ara estic col·laborant amb una arpista que es diu Annemieke IJzermann. He estat component una obra per a arpa i electrònica que s'estrenarà al setembre. També hi ha un festival d'arpa a Holanda en al 2020 i és probable que també s'interpreti allà. D'altra banda estic treballant amb una noia de Catalunya, Jasmina Avellanedas, que a Utrecht estudia escenografia. Ella tenia un projecte d'una instal·lació-habitació on hi ha un sensor que mesura la respiració i el batec del cor, i la música reacciona a partir d'això. També exposarem els documents de la investigació. Aquest és un projecte interdisciplinari de llarg recorregut. Hem sol·licitat residències artístiques, i si el podem desenvolupar per a l'any que ve crec que donarà molt de si.