De Barcelona a Amsterdam

Ginebra Olives
Ginebra Olives

Estudiant de Musicologia de l'ESMUC

Posa't en contacte

El jazz de l’Esmuc pel món

Gent Esmuc
Altres publicacions
0
Share
Irene Reig
 

Irene Reig

Joan Terol

Joan Terol

Viatjar està de moda. Cada vegada més, aquell qui s’ho permet viatja per plaer, per feina o per estudis, per “viure experiències” i per “conèixer cultures”. L’ofici de músic, però, sovint ha estat nòmada, a la recerca d’un perfeccionament constant, en un món competitiu i individualista. El jazz és ara una música internacional, que es pot estudiar en conservatoris d’arreu d’Amèrica i d’Europa. Així ens ho demostren Irene Reig, saxofonista, i Joan Terol Amigó, percussionista, graduats de l’Esmuc que volgueren perfeccionar-se com a músics de jazz a Amsterdam.

Irene Reig, després de formar-se a l’Esmuc, es traslladà a Amsterdam per estudiar un màster d’interpretació amb el saxofonista Ferdinand Povel i Dick Oatts al Conservatorium van AmsterdamJoan Terol, el 2011, quan Irene Reig començava a l’Esmuc, es traslladava a la capital dels Països Baixos per estudiar un màster al mateix conservatori. Després d’acabar-lo, s’hi establí per arrelar-hi la seva carrera musical, tot i que, com Irene Reig, continua connectat a l’escena musical catalana. Dues visions diferents i complementàries, que sorgeixen d’estades de diferent durada i que s’iniciaren amb uns anys de diferència.

Joan Terol estava a gust a Barcelona, on tenia diversos projectes i feia força concerts, però va voler marxar a Amsterdam per curiositat, per conèixer món i per ganes d’una experiència nova, ja que n’hi havien parlat molt bé. Segons ell, “si no m'haguessin acceptat m'hauria quedat a Barcelona, ja que en aquell moment no contemplava res que no fos Amsterdam”. Companys seus ja ho havien fet i ho farien després, havien anat al Conservatorium van Amsterdam per cursar-hi un màster, acabar-hi la carrera o d’Erasmus: Celeste Alías, Vic Moliner, els germans Lluc i Joan Casares, Xavi Torres, Bruno Calvo, Alba Careta, etc.

“Amsterdam és una ciutat que atrau molta gent, tant estrangers com autòctons, pel seu grau d'oferta cultural (quantitativament i qualitativa). De fet, arreu del país hi ha tot de cicles, sales, clubs, festivals, etc. que programen activitats culturals de tota mena durant tot l'any. I en ser un país petit i ben connectat amb un transport públic que funciona molt bé i fins ben entrada la matinada, fa molt fàcil poder moure's i estar en contacte amb músics d'altres llocs. Les llargues distàncies que hi ha entre Catalunya i altres parts d'Espanya d'alguna manera fan més difícil poder establir lligams entre escenes musicals”, ens explica.

Per a un músic són fonamentals els contactes, i gràcies a la procedència internacional dels músics del Conservatori d'Amsterdam ha pogut establir lligams personals i musicals que li han permès tocar arreu d’Europa. Considera que la feina del músic de jazz està més ben valorada a Holanda que a Espanya, i això li permet viure de fer concerts, tot i que no còmodament i amb esforç constant.

Irene Reig va voler marxar a Amsterdam perquè li agradaven els professors del Conservatorium. A diferència de Joan Terol, també tenia en ment La Haia, però li interessava més Amsterdam per un ambient de jazz més mogut, amb moltes jam sessions. S’hi traslladà amb amics de l’Esmuc, com la trombonista Alba Pujal, prèvies recomanacions de companys que ja hi havien anat. La seva percepció és que l’ambient musical d’allà no és gaire diferent del d’aquí, tot i que allà tothom coneix molt millor la tradició del jazz perquè hi està més academitzat. La remuneració del músic d’un lloc a l’altre no canvia gaire i els preus dels lloguers i dels productes per a la vida diària són una mica més cars, però hi ha més llocs per tocar, ajudes públiques i matrícules més barates.

Ambdós músics estan contents amb l’experiència: han tingut més oportunitats per fer allò que els agrada, tocar. No obstant això, la distància amb la família, les dificultats de l’idioma i l’adaptació a uns altres costums a vegades pesen en el dia a dia. Per això, no descarten la idea de tornar, com tampoc la d’establir-se a altres ciutats europees. Ara més que mai, la globalització musical del segle XXI flota sobre la modernitat líquida de Zygmunt Bauman.

Comentaris (0)

Log in or create a user account to comment.