Destí jazz: Nova York

Tothom que està relacionat amb la música, tant si és intèrpret com si coneix gent que s’hi dedica, sap que a tot músic li arriba el moment en què s’ha de plantejar la qüestió d’anar a estudiar interpretació fora d’aquí, tant si és per continuar amb els estudis de grau superior com per ampliar aquesta formació amb màsters a l’estranger. En aquest article podrem conèixer de primera mà com és el fet d’estudiar en una ciutat com Nova York, i més concretament pel que fa a la música jazz. Per això hem parlat amb dos graduats de l’Esmuc, l’Oriol Vallès i en Lluc Casares, per saber com és la seva vida a Nova York i veure així si hi ha molta diferència amb els estudis musicals al nostre país.

Aquests dos joves van anar a estudiar jazz a Nova York per diferents motius. L’Oriol Vallès hi anà amb diversos objectius, però sobretot per conèixer músics inspiradors, cosa que aconseguí gràcies a l’estudi del Màster a la Manhattan School of Music. Els inicis no van ser fàcils: "L'ambient pot ser molt aclaparador i hostil, així de primeres. El primer any va ser dur per mi, perquè venia de les escenes més petites de Barcelona i, encara més, de Terrassa. Sempre m'he sentit acollit a Catalunya i arribar sol en aquesta ciutat va ser un canvi molt bèstia". En Lluc Casares hi anà a parar a partir de la beca de l’Artist Diploma a la Juilliard School of Music, "que ve a ser una mena de Champions League del jazz", bromeja l'Oriol. Els dos, però, comparteixen l’objectiu d'aprendre-hi i créixer com a músics: "Pots sentir música increïble cada nit sense haver d'esforçar-te. Després, en jazz, aquesta música és d'aquí i els pocs que queden que se la van inventar viuen aquí. Aquest tipus de coneixement i experiència no té preu", diu en Lluc.

Hem pogut veure que els dos graduats comparteixen força opinions de la vida allà. Reconeixen que la vida a Nova York és molt cara i hi és molt present l'obsessió pels diners, tal com opina en Lluc: "És un tema molt recurrent pels no-americans, ja que el concepte econòmic no és el mateix per nosaltres, que no estem acostumats a viure en el deute. És una mica complicat resumir-ho perquè toca diferents àmbits, antropològic, sociològic, polític, cultural, però podria ser per això què és difícil materialitzar l’adaptació dels estrangers en aquesta realitat tan extrema". Asseguren que en relació a l’habitatge fou molt dur aconseguir un lloguer adient, com per exemple l'Oriol: "En tres anys que porto vivint aquí he viscut en deu pisos diferents". I les taxes universitàries són una barbaritat.

El que sí destaquen feliçment és el tractament del jazz allà, sobretot per la quantitat de locals que hi ha, la qualitat que tenen i la gran varietat d’estils de jazz que podem trobar-hi: "Des de les sessions de jazz tradicional capitanejades pel Jon-Erik Kellso a l'Ear-Inn, passant pels beboppers que toquen cada dilluns a l'11th St. Bar (Joe Magnarelli, Grant Stewart), les sessions de Hard-Bop d'en Vincent Herring a l'Smoke, o els sets de música original a l'Smalls (Rodney Green) i, finalment, els del futur: veure el Joel Ross o l'Immanuel Wilkins tocant una música seva, que no s'assembla a res del que he sentit abans però que alhora em posa en contacte directe amb el blues i tota la història d'aquesta música", afirma l'Oriol. Un entusiasme compartit per en Lluc: "Hi ha representants de totes les estètiques i, de vegades, es troben als mateixos barris o clubs, així saps que si vas a certs llocs de Brooklyn trobaràs improvisació lliure i jazz experimental, i en canvi si pares per segons quins llocs de Harlem o del West Village escoltaràs música molt més Straight Ahead".

Tanmateix ambdós diuen que, com a aquí, la seva professió allà no està prou valorada: l'Oriol hi ha vist músics de jazz boníssims tocant per quatre duros, i ell mateix treballa com un boig per mantenir l'experiència. També en Lluc: "Dono classes cada setmana a la Juilliard a un programa per adolescents i a una escola pública dos dies a la setmana que tenen un conveni amb la Juilliard. Això ajuda a pagar el lloguer. De tant en tant faig alguns bolos a través de l'escola que acostumen a estar ben pagats i per altra banda faig concerts a locals amb amics".

Un dels temes més importants que volíem tractar en aquestes entrevistes és la comparació de Nova York amb Barcelona. A part, a Nova York, de feina n’hi ha més quantitat i amb més seriositat. "A banda d'això, hi ha moltes similituds amb escenes de jazz d'arreu: cadascú va a la seva bola, un ambient exageradament masculinitzat, i espavila't", matisa l'Oriol. El que els va xocar bastant, amb diferència  d'aquí, són les universitats dels Estats Units, ja que tenen un paper molt important tant en implicacions laborals com també com orgull social. En Lluc n'explica alguna anècdota curiosa: "A l'aeroport sempre em feliciten al control de passaports per estudiar a la Juilliard, tots ho tenen amb una consideració altíssima. Una vegada una policia no s'ho va creure i vaig haver d'ensenyar el carnet d'estudiant i una foto per demostrar-ho. Us imagineu que a l'Aeroport del Prat es mostressin incrèduls perquè vas a l'Esmuc?".

Tant en Lluc com l’Oriol tenen clar que tard o d'hora volen tornar a Catalunya ja que és casa seva, on hi ha la seva família i els seus amics: "en un temps no em veig a Nova York i segurament em veig a Catalunya de nou. Allà tinc els meus amics i companys de tota la vida: el Joan Casares, el Pol Omedes, la Irene Reig i l'Héctor Floría (aquests són a Amsterdam, però és ben a prop) entre molts d'altres... Ells mantenen l'escena ben viva i sempre tinc ganes de veure'ls i tocar-hi!", afirma l'Oriol. Perquè Nova York té el seu encant, la seva pròpia cultura i el seu jazz que fa que es creï un sentiment d’arrelament molt gran, però enlloc com a casa. En Lluc en fa un bon resum: "El benestar en surt perjudicat: menjar dolent (a no ser que et puguis pagar restaurants caríssims), lloguers desorbitats en pisos antics que cauen a trossos... i la millor música (sobretot pels amants del jazz, però també pels de la clàssica, llatina, hip hop...) que puguis imaginar, cada nit de l'any sense excepció".

Al blog de l'assignatura Taller d'escriptura per a la Musicologia podeu llegir, senceres, les entrevistes fetes a l'Oriol Vallès i en Lluc Casares.