Nicolas Slonimsky

Albert Bover
Albert Bover

Pianista de jazz, professor de piano, combos i improvisació a l'Esmuc

Posa't en contacte

Geni i figura

La música té la paraula
Altres publicacions
0
Share

En una recent entrevista "impertinent" i intempestiva, en Quincy Jones, amb 83 anys, deixa anar entre moltes altres afirmacions polèmiques que el Giant Steps de John Coltrane és una còpia d’un exemple del Thesaurus of scales and melòdic patterns de Slonimsky.

Això és cert, tot i que no disminueix gens ni mica la importància i genialitat d’en John Coltrane, que com a bon jazzman bevia i assimilava d’altres tradicions o fonts tot allò que pogués contribuir al seu estil; en aquest cas, un exercici que mostrava com es podia reharmonitzar amb tres acords majors a distància de tercera major una seqüència dodecafònica. Tonalitzar l’atonal.

Tonal Harmonization

Personatge menys conegut és en Nicolas Slonimsky (1894-1995), nord-americà nascut a Rússia, d’on va fugir per l’antisemitisme de russos blancs i vermells. Fou un personatge molt peculiar, un geni del segle XX, pianista, compositor, director que va estrenar obres de Varese i Charles Ives, critic musical i autor de nombrosos llibres; una Viquipèdia vivent, amb una memòria descomunal i amb un gran sentit de l’humor. Al pròleg del Thesaurus i a les seves memòries, Absolute pitch, ell mateix explica que va escriure el Thesaurus com una broma: un llibre que contenia tots els patrons melòdics per a compondre música. I que el va plaure com alguns músics de jazz el practicaven i se'l prenien seriosament. Prokofiev, després de fullejar-lo, va dir que no servia per a res, que el que calia fer era compondre i prou!

A la seva autobiografia explica que no es va dedicar a ser un virtuós del piano perquè a les seves octaves els hi faltava "bravura". Com a pianista va ser ell, el 1941 o abans –i NO Lang Lang– el primer que toca l’estudi de Chopin de les tecles negres, en sol bemoll major, amb una taronja. Hi ha una gravació posterior on explica el que farà i se sent després com la gent se'n riu mentre toca purrum pim pim, purrum pim pim... fent rodolar amunt i avall la taronja entre la ma dreta i les tecles negres.

Black Keys

Al 1981, Frank Zappa troba el seu número de telèfon i el convida a tocar en un concert a Santa Mònica, on el presenta com a "Nicolas Slonimsky, de 83 anys, creador de la bíblia de la improvisació que alguns membres d’aquesta banda hem estudiat". Slonimsky va tocar una composició seva acompanyat també pel bateria. Per com parlen després l’un de l’altre sembla que es van fer força amics.

 
Repertorio de vituperios musicales ha estat traduït recentment a Ed. Taurus. És un llibre molt divertit també: una recopilació de crítiques que Slonimsky va publicar als diaris sobre les obres o estils de molts compositors, amb índex per nom d’autors i d'insults –aberració, amebes, cacofònic, escombraries, granja, insectes, sord, zoològic, etc–, on es veu també com els mateixos crítics que es carregaven una obra la trobaven excel·lent al cap d’uns deu anys. Aquí en teniu una mostra.

Ah! Aquelles llargues tardes quan torturava i no deixava fer la becaina als meus veïns tocant, en tots els tons, els exercicis del Thesaurus! Those were the days! 

Tritone Progression

Comentaris (0)

Log in or create a user account to comment.