Bernat Vivancos

Els dies 13, 14 i 16 del passat mes de març, l’Escolania de Montserrat va viure un moment històric: per primera vegada el cor més antic d’Europa va cantar als Estats Units d’Amèrica, amb motiu dels actes del Tricentenari, oferint una mini gira per Nova York, Nova Jersey i Washington. Així doncs, ens vam posar en contacte amb Bernat Vivancos, director del cor de l’Escolania, perquè ens expliqués aquesta gran experiència i,  ja posats, vam aprofitar l'avinentesa per parlar sobre la seva faceta com a compositor, entre d’altres qüestions.   

Què ha significat el viatge als Estats Units?

Des de fa quaranta anys, l’Escolania ha cantat a molt països i sempre ha tingut dues fites importants: Rússia i els Estats Units. La gira pels Estats Units  ha suposat un pas molt significatiu. Primer, perquè no s’hi havia cantat mai i, quan parlem d’un cor de 800 anys d’història, tot el que es fa per primera vegada agafa relleu. I segon, ha significat un fet molt impactant per als propis nord-americans perquè ells això no ho tenen. Tenen escolanies bones però amb una història molt més recent i, per això, el fet de rebre un cor amb més segles d’història que el propi país i sentir cantar un introit gregorià propi de Montserrat, ho veuen com una cosa fora de sèrie.

Com va anar l’experiència i com ho van viure els escolans?

L’experiència va ser tot un èxit. Els nens ho van viure amb molta il·lusió i van respondre amb molta dignitat als concerts. A més a més, vam tenir  la sorpresa d’unes crítiques molt bones a mitjans de comunicació importants, com el Washington Post.

Quin repertori us van demanar?

-No ens van fer cantar música del repertori internacional, sinó que volien música nostra i això ens va agradar. Així que vam fer un tast de les composicions de Montserrat i del folklore català arranjat pels compositors catalans i de l’Escolania des de temps immemorials. I crec que tenim l’ obligació de mostrar aquest repertori nou, com també crec que cantar Weber o Fauré tampoc té tant d'interès quan podem oferir aquestes nostres versions. Bàsicament és la funció de l’Escolania: cantar a la basílica i donar a conèixer aquest repertori aquí i a l’estranger.

Has escrit composicions per als escolans?

Sí, durant aquests set anys com a director he compost molt per a l’Escolania, i als Estats Units van cantar música meva.

Centrem-nos en la teva faceta com a compositor. La teva relació amb l’Escolania no només es limita a director del cor sinó que també de petit vas ser-ne escolà. Creus que la formació de l’Escolania ha influït en la teva música?

Sí, sens dubte. Dels 9 als 14 anys vius en un ambient musical de primer ordre, on tota la música es canta cada dia dues vegades a la basílica i això ho fas durant uns anys que són bàsics per a la formació d’un músic. S’hi infon una quantitat de música que desprès  et servirà de cara al futur i, en el meu cas, m’ha influït molt en la meva composició.

Podries dir que t’ha influït molt més que les escoles de composició de Paris i d’Oslo?

Sí i tant! Perquè l’Escolania suposa uns anys decisius de “mamar la música des de petit”, les escoles de composició també són importants, però a un nivell més professional. Hi ha una cosa que m’agrada repetir i és que un músic que està estudiant el grau superior ha de saber cantar tot el que toca i, si no ho ha fet mai, crec que tindrà una llacuna important. A l’Escolania es canta, i es canta molt. Per aquesta raó crec, encara ara, que és una escola única en aquest sentit d’impregnar totalment el futur músic perquè s'hi pugui dedicar. És una vivència que em va marcar i que no es té enlloc més, o bé a pocs llocs d’Europa.

Amb tots aquests lligams, com et vas sentir quan et van dir que series el director del cor de l’Escolania?

Primerament no m’ho esperava, perquè jo havia estudiat composició i em van demanar una feina de director, per tant em vaig sentir sorprès, tot i que després ho vaig acceptar. Però per part meva va haver-hi un aspecte de valoració molt important i és que conec molt bé la casa, sempre he tingut molt bona relació amb Montserrat. Personalment, va significar un acte de justícia el fet de retornar a l’escola el tresor que m’havien donat, sempre els he estat molt agraït des de petit, i vaig pensar:  “Gràcies, ara jo també m’hi escarrassaré, i amb total agraïment”. També he de dir que fa quatre anys ja vaig comunicar-los que aquest any 2013-2014 seria el meu últim curs, una cosa que he portat en secret fins fa poc.

Quins han sigut els motius, doncs,  per deixar la direcció del cor de l’Escolania aquest curs?

La meva vocació principal és la composició i crec que set anys és un temps suficient per haver fet un treball important. A més a més,  en aquesta etapa m’han coincidit moltes coses; la docència a l’Esmuc, diversos encàrrecs com a compositor i a nivell més personal m’he casat i he tingut dos nens. No és pot fer tot alhora, ara és un moment de consagrar-me plenament a la composició i que la meva música es toqui i arribi a la major gent possible. Com també continuar l’experiència com a professor a l’Esmuc: sens dubte la millor manera d’aprendre és ensenyar.

He llegit que creus en la inspiració. Què significa per a tu aquest concepte? Ens podries posar algun exemple de vivència personal?

Si crec en la inspiració? I tant!  Per mi significa un estat d’ànim concret per treballar més a gust i per estar molt més inspirat. Per exemple, quan estudiava a Oslo estava envoltat de naturalesa i d’una lluminositat nòrdica que m’inspiraven a treballar millor, a més a més d’estar força sol i més concentrat amb la feina. També ho veig i ho visc no només en les meves creacions sinó amb obres de compositors de primera línia, unes més inspirades que d’altres. I per acabar, qui no coneix el cas d’un concertista que, quan acaba el concert, diu: “Avui  sí que estava inspirat”. En fi, deu existir.

Veus la música com alguna cosa vinculada amb el sentiment religiós?

Sí, en el meu cas és important, com a creient que sóc. Si crec en uns textos sagrats i els puc musicar, per què no fer-ho? No crec que sigui important l’etiqueta de creure en una religió o en una altra, però sí  l’experiència  que fa el compositor amb uns textos que li parlen i això, per si mateix, intentar viure-ho de manera transcendent.  No estic dient que la meva música sigui transcendent, però sí aquesta experiència personal.  Això sí, no cal dir que un compositor ha de ser sincer amb ell mateix i que quan compon sobre uns textos se’ls ha de creure plenament.

Dius  que  estàs convençut de les vastes possibilitats que pot oferir la música contemporània a la societat actual. A quin tipus de possibilitats et refereixes?

És un comentari que pretén interrogar tot aquest món de la música contemporània que s’entén com més girat d’esquenes del melòman. Trobo que no és just, perquè tota la música s’ha de respectar si està ben feta. No es tracta de fer música més apta per al públic, ni molt menys  prostituir-se musicalment per agradar, però sí hem de tenir en compte que hi haurà algú que ens escoltarà la nostra música. Per això el compositor ha de ser sincer, i un acte de sinceritat s’ha de respectar. Aquest és un punt que crec que pot fer bé a la societat, en el sentit que tothom ha de fer allò que sap, allò que vol, allò que pot, i deixar que els altres puguin veure-ho o no.