Relleu al capdavant dels departaments
III: Música Tradicional
Seguim les entregues iniciades fa dos mesos, amb el relleu al Departament de Teoria, Composició i Direcció, i continuades el número passat amb el de Jazz i Música Moderna. En aquesta ocasió, en Josep Moliner ens explica els reptes que ell ha assolit durant la seva etapa de vuit anys com a cap del Departament de Música Tradicional. En Joan Asensio, per la seva banda, exposa els seus plantejaments per afrontar el futur d'aquest departament.
La música tradicional en un centre superior d'ensenyament és una novetat que tot just té 10 anys d'història. Podríem dir que encara és un nadó si es compara amb altres especialitats. En aquests 10 anys, l'evolució ha estat del tot satisfactòria; una evolució que no para i no ha de parar.
Recordo que quan vaig agafar les regnes del departament, fa 8 anys i mig, la primera cosa que vam fer va ser incloure en aquests estudis superiors uns nous instruments que fins al moment només eren presents a l'Escola com a segons instruments. Aquesta tasca no va ser fàcil, sobretot pels prejudicis d’alguns sectors, als quals costava entendre que la gralla, la cornamusa, l'acordió diatònic i el fiscorn poguessin formar part d'uns estudis a la mateixa alçada que els instruments consagrats o amb més tradició al conservatori. Aquest fet va provocar comentaris despectius i mals auguris.
Tot això, avui, ja és història. Ha quedat més que demostrat que aquella decisió va ser un encert, tal com molts defensàvem. La dimensió que s'ha donat a aquests instruments és del tot positiva, i ara hi ha molt poques o gairebé cap crítica. Els resultats obtinguts són el clar reflex d'aquesta aposta i encert per part de l'Esmuc. Només cal veure els projectes finals dels graduats per adonar-se de la magnitud de la decisió. Projectes finals que ara, amb la nova normativa, veurem si poden aportar tant com han fet fins ara, almenys al Departament de Música Tradicional.
El departament, de fet, està format, per 3 mini departaments: els instruments de la cobla, els instruments de la música tradicional catalana i els instruments del flamenco. Aquestes tres àrees prou diferenciades, tant per repertori com culturalment, requereixen dedicar-hi una atenció i una força igual per cadascun d'ells. Cada àrea té les seves especificats, fortaleses i debilitats, que cal tenir molt presents a l’hora de repartir les energies entre totes tres; en el moment que això no succeeixi, el departament perdrà tota la seva essència. Així m'ho vaig prendre quan vaig iniciar la meva tasca al capdavant, fent esforços per igual i, això sí, tenint molt clar quines eren les necessitats de cada àrea.
El moment clau va ser la implantació del nou pla d'estudis, que es va viure com una oportunitat perquè cada àrea resolgués els seus problemes, diferents i específics, de currículum. Després de moltes reunions sectorials, vam poder elaborar una “carta als reis” per resoldre totes les mancances extretes de l'experiència, tant de docents com d'estudiants. Estem contents del resultat i podem dir que, a dia d'avui, els estudis de música tradicional de l'Esmuc compleixen gairebé tots els requisits per la formació dels estudiants en aquest àmbit.
Un valor clau per al futur d'aquests estudis és la transversalitat de què tant es parla en descriure el model de la nostra Escola, però que moltes vegades no som capaços d'implantar. Segurament és l'aspecte que menys convençut m'ha deixat de la nostra gestió. Encoratjo al nou cap de departament a seguir lluitant per aquest model de transversalitat i perquè empenyi amb la mateixa força les àrees del departament.
Llarga vida al departament i a l'Esmuc!
Un dels aspectes que més em va cridar l’atenció de l’estructura del departament de Música Tradicional va ser, des del primer moment, la singularitat. El sol fet que tres músiques tan diverses comparteixin un mateix espai genera necessàriament unes sinergies organitzatives i de gestió particulars. Tot i així, les necessitats de la cobla no són les mateixes que les del flamenco o les de la música tradicional catalana. Es tracta, doncs, d’un departament on cal enfocar l’energia, de la mateixa manera, en les tres direccions. L’objectiu és cobrir i visualitzar les demandes i necessitats d’aquests tres àmbits.
En aquest sentit, cal agrair i recollir els fruits de tot allò que s’ha fet bé al departament, que ha estat molt. Tanmateix, ara és el moment de crear nous projectes de futur i aportar el nostre granet de sorra al llegat aconseguit. I és amb aquesta convicció, que encaro la nova etapa de cap de departament: conscient de les particularitats i il·lusionat tant amb els reptes imminents com amb els de futur.
Un d’aquests reptes imminents és fer realitat el Màster en Flamenco, una iniciativa pionera dins d’aquesta especialitat musical que ens dóna l’oportunitat de convertir-nos en un referent. Aquest serà el primer Màster propi del Departament de Música Tradicional i de ben segur que serà un precedent per a iniciatives futures.
D’altra banda, crec que un aspecte que caldria millorar és la transversalitat del departament. Si bé la filosofia de l’Esmuc inicial apostava fermament per aquest concepte, a la pràctica costa trobar-hi resultats satisfactoris. I aquesta realitat ens porta directament a parlar-ne d’una altra: les jerarquitzacions entre estils musicals que, sens dubte, segueixen existint. No cal dir que la Música Tradicional no encapçala precisament la part alta de la classificació. Cal que ens preguntem què podem fer per millorar això.
I, per acabar, una altra qüestió que crec que convé que ens plantegem seriosament és el fet de no renunciar a la incorporació de noves especialitats musicals i instrumentals en el departament. Obrir les portes a musiques que no són pròpies de la nostra regió. En aquest sentit, conservatoris com el de Rotterdam o Birmingham en són els exemples més patents. I nosaltres tenim l’oportunitat de ser un referent de Música Tradicional Mediterrània del sud d’Europa.
Comentaris (0)
Log in or create a user account to comment.