Una rítmica exòtica

El divendres 4 d’octubre a l’Esmuc es va iniciar el curs de Tècniques rítmiques carnàtiques de l’Índia impartit per Rafael Reina, amb l’objectiu de donar-ne a conèixer els seus conceptes bàsics. Intèrprets, compositors i musicòlegs van tenir l’oportunitat de submergir-se d’una manera pràctica i teòrica en aquest àmbit tan desconegut. Tot s’ha de dir, Rafael Reina va gaudir d’una audiència considerable. El curs es presentava dividit en tres seccions, repartides en dos dies per a cada una d’elles -i a més a més per un preu bastant assequible pels estudiants de l’Esmuc-. Però aquesta primera secció només va significar un petit tast d’aquestes rítmiques tan exòtiques, ja que les intencions principals de Rafael Reina eren exposar les aplicacions d’aquest tipus de rítmica a occident en els àmbits de la pedagogia, de la interpretació i de la composició.

La música carnàtica es refereix a la música del sud de l’Índia, la qual comprèn quatre regions. Es va parlar dels anomenats gatis, que és el nom donat a la subdivisió de la polsació (beat) en un nombre igual d’unitats, els mantras, el quals es poden subdividir en diferents ritmes i a més a més en unes síl·labes determinades. Rafael Reina va convidar els seus alumnes a jugar amb un gran ventalls de combinacions i experimentar amb diferents accentuacions.

Un punt interessant és la importància del tempo en la música carnàtica en comparació amb la tradició occidental. A l’Índia és absolutament bàsic l’ensenyament rítmic. La música carnàtica –per cert, considerada com a una altra música clàssica– està molt pensada cap a la terra entesa com una polsació, beat o com una “mare terra”. Més endavant Reina va fer una breu il·lustració sobre la història de la música carnàtica i la gran consideració de què gaudeixen els seus músics. De fet, es considera que la música, la dansa, l’arquitectura i la matemàtica es relacionen amb l’absolut, la divinitat.

Professor i compositor, Rafael Reina des d’un primer moment deixa molt clar que és un home de món. “No crec en les fronteres”, diu. Ja des de ben jovenet va estudiar música a l’Àfrica, i més endavant va passar per diferents països recollint material o elements per a les seves composicions, com un etnomusicòleg amb la seva llibreteta sota el braç. Però la música carnàtica clàssica del sud de l’Índia li va despertat un interès sorprenent. Va descobrir el potencial que contenia un sistema que, adaptat d’una manera estructurada a occident, podria donar una perspectiva molt diferent a la música. Per aquesta raó els participants d’aquest curs reconeixen que es tracta d’una gran oportunitat per obrir noves portes cap a una nova visió creativa.

Classe de músiques carnàtiques impartida per Rafael Reina. Autor: Mateu Peramiquel