Una mirada personal a la història del jazz

Amb una llarga i distingida carrera i un currículum d'innombrables enregistraments i col·laboracions, el trompetista i professor de l’Esmuc i del Conservatori del Liceu, Matthew Simon, signa el seu primer projecte personal com una mena de carta de presentació. Originalment publicat a finals del 2012 per la discogràfica de distribució digital Temps Record, està disponible tant en format físic com en digital (iTunes i Amazon.com). Federico Mazzanti al piano, Manuel Krapovickas al contrabaix i Oriol González a la bateria completen el Matthew Simon Quartet, format per al qual han fet tots els arranjaments.

Simon fa un recorregut per la història del jazz mitjançant la selecció de temes històrics i interpretacions de trompetistes que més el van marcar al llarg de la seva prolífica carrera. S'inicia a principis del segle XX en You made me love you (I didn´t want to do it) de James V. Monaco i Joseph McCarthy fins a fregar la dècada dels 50 amb The night has a thousand eyes (Jerry Brainin - Buddy Bernier). Passa a través dels anys 30 amb The sunny side of the street (Jimmy McHugh - Dorothy Fields), Caravan (Juan Tizol) i un possiblement no tan conegut Mazl (Abraham Ellstein - Molly Picon) i completa els 40 amb Move (Denzil Best) i You don´t know what love is (Don Raye - Gene de Paul). Deixant de banda aquesta cronologia, en cadascun d'ells es pot trobar l'empremta d'algun intèrpret com el Harry James dels 40 a You made me love you o Louis Armstrong "and his orchestra" a The sunny side of the street. O la veu original de Molly Picon per a la pel·lícula de Mamele en l’arrangement de Mazl o la versió de Move de Miles Davis que apareixeria en Birth of the cool a la dècada dels 50. Chet Baker en aquesta mateixa dècada tocant You don´t know what love is, però també Freddie Hubbard en el 81. Bobby Shew en The night has a thousand eyes, Snooky Young en Caravan... Aquestes referències (entre totes les possibles) ens fan moure entre gèneres i sons de tot el segle XX, encara que la primera meitat hi continua exercint un pes important.

La peça clau que fa funcionar tot aquest engranatge és el llenguatge del trompetista, prova d'una llarga trajectòria que se centra en el jazz i la música moderna, però arriba a la música pop i es nodreix en gran mesura de la tradició clàssica. Acompanyat per tres músics destacats i amb un gran treball de producció, Matthew Simon acaba aquest viatge d'anada amb un de tornada: un blues propi que dóna nom al disc i que completa aquesta mirada personal a la història del jazz.