Buscant explosions de so

En algunes ocasions, tenim l’oportunitat de viure experiències en paral·lel a les estrictament acadèmiques que suposen aprenentatges intensos, quasi com profètics, pel que serà el nostre futur professional. Amb tota seguretat, aquesta va ser la sensació de molts dels alumnes que gaudiren de la lliçó magistral del tenor Josep Bros els passats dijous 23 i divendres 24 de maig. Convidat per la que ha estat la seua companya en moltes ocasions damunt de l’escenari, la professora de l’escola Mireia Pintó, el mestre s’adreçà als alumnes des de la gran experiència que li atorga una fructífera carrera com a cantant professional en els escenaris del món sencer però amb una humilitat i una proximitat que van aconseguir reconfortar els nervis que la figura que tenien al davant imposava als joves cantants.

Les sessions resultaren molt intenses i profitoses pels consells que una desena d’estudiants de l’Esmuc reberen tant en relació a la tècnica vocal com a altres aspectes pràctics de la professió de cantant. El consagrat tenor es dedicà amb cura a intentar entendre les sensacions més íntimes de cadascun dels participants per tal de trobar la manera d’ajudar-los a millorar la qualitat de les àries que presentaren. La primera pregunta després que cadascú acabés la seua interpretació sempre fou “com t’has sentit?”, i així començava un procés –en el qual el públic assistent mai va quedar exclòs– per cercar un so rodó i homogeni respectant les particularitats tímbriques de cada instrument. Bros insistí molt en la importància d’emetre “explosions de so” allà on el cantant es trobe del seu registre i sempre subordinant les necessitats tècniques a l’expressió que conté el moment musical que s’interpreta. És per això que, recalcà, els cantants no poden oblidar la importància del text, per la qual cosa aconsellà que fóra el primer que s’estudiara en una obra. En este aspecte, reivindicà la interiorització del mateix a través de la pròpia escriptura, així com un estudi molt rigorós de la fonètica, el significat i la translació d’aquest últim a la partitura.

Els alumnes participants respongueren amb molt d’interès i una capacitat de reacció immediata als consells que se’ls anava donant, de manera que quedà demostrat que, malgrat tractar-se de veus molt joves, la preocupació per les qüestions tècniques és fonamental en la seua formació. En tot cas, i fóra quin fóra el nivell del participant, el professor va saber adaptar-se a les necessitats que aquest li demanava, mostrant-se molt interessat en la progressió dels alumnes, als quals pretén fins i tot fer un seguiment.

És molt valuós l’esforç dels professors per organitzar aquest tipus de trobades amb músics professionals en actiu que puguen transmetre una visió realista a la vegada que propera als alumnes i, així, aconsellar-los en el difícil camí que suposa l’acabament d’uns estudis superiors.