Maria Rosa Pons

Tothom que conegui la Maria Rosa Pons convindrà que sí, que ser divertida és un tret que destaca en el seu caràcter, i si no la coneixeu, potser ho deduireu per les respostes d'aquesta Tònica dominant. La Maria Rosa, ara en el seu darrer curs del grau de composició, és també representant de l'Assae, l'Associació d'Estudiants de l'Esmuc, una agrupació que està en constant renovació dels seus membres. Ella deixarà de ser-ho aviat, per això ja cal que els estudiants que pugen s'apuntin per donar viabilitat, diversitat i noves iniciatives a aquesta entitat que els aglutina.

El principal tret del meu caràcter? Divertida.

La qualitat que més valoro en una persona? La humilitat i la senzillesa.

El meu principal defecte? No sé gestionar bé el temps! Sempre faig tard, demano disculpes. 

La meva ocupació preferida? Compartir els millors “memes” que trobo a les xarxes socials.

El meu somni de benestar? Estar rodejada dels qui estimo i que no ens haguem de queixar ni preocupar de res.

Quina fóra la meva pitjor desgràcia? La solitud, no ser estimada.

Què voldria ser? Jubilada però sense haver de ser vella.

On desitjaria viure? A Girona, si estigués prop de Tortosa.

Quin animal prefereixo? El gos, tot i que els suricates sempre m’han fet molta gràcia.

Algun so o música que avorreixo? Em sap greu, però tònica-dominant, tònica- dominant...

Quin va ser el primer disc que vaig comprar? Crec que Operación Triunfo canta Disney, amb els primers dinerets que vam recollir jo i la meva germana gran.

Els meus escriptors preferits? Del que he llegit, Lewis Carroll i Edgar Allan Poe.

Els meus personatges de ficció? La investigadora Kate Beckett, de Castle, o l'Alex de les Espies de veritat (cada germana meva era una de les espies).

La pel·lícula de la meva vida? No en tinc ni idea, però Sweeney Todd: el barber diabòlic del carrer Fleet estaria en el meu top 10.

Els meus intèrprets preferits? Natalie Haas, Fiona Monbet, Martín Meléndez… i els que encara no he descobert!

Els meus compositors predilectes? Avner Dorman, Jacob Collier, Danny Elfman, Guillem Roma...

Una musiqueta que no me la puc treure del cap? Aquesta setmana Estes seguidilletes de Coetus, o el tema dels vents de Money de Moonchild.

Els meus pintors predilectes? Flavita Banana, Banksy, Aminder Dhaliwal, Pejac, Cesc.

Les meves relacions entre sons i colors (o altres sentits)? Sincerament, em molesta bastant quan la gent comença a exposar quins colors veu en segons quines notes. Jo confonia la “i” amb l’1, serveix? Hahahaha, on sí que veig colors i imatges és durant les meves relacions sexuals. Suposo que la música de fons i l’ambient influirà!

Els meus herois de la vida real? La mama. Fliparíeu per tot el que ha lluitat. 

Els meus herois històrics? Tots els que ara m’han permès viure en el món on visc!

Un disc que m’hagi encantat, darrerament? Live in los Angeles, de Julian Lage.

Un concert inoblidable? Segur que molts! Però el concert on vaig descobrir Guillem Roma a l’Esquirol al 2012 amb els meus amics de Cantoni, el tinc gravat a la memòria!

Un paisatge preferit? Veure com el sol es pon des de la roca al costat de la masia, que deixa Allepuz sota les estrelles d’una nit d’agost.

Els noms que prefereixo? Eulàlia, Lluc, Damià, Julià… Ramon em fa molta gràcia.

Què detesto més que res? El contacte de les ungles sobre la pedra, paret, guix...

Quins dons naturals voldria tenir? Despertar-me sense que fos un infern.

Estat present del meu esperit? Fluctua entre l’angoixa i l’alegria.

Fets que m’inspiren més indulgència? Quan hi ha penediment de tot cor.

Amb quina cançó m’identifico? Amb moltes! Ara em ve al cap El salt, d’en Guillem Roma.

El meu lema? Si les coses han passat així, per alguna raó havia de ser!