Itziar Viloria

Abans d'entrar a l'Esmuc per cursar-hi composició, l'Itziar Viloria va estudiar Belles Arts a Bilbao. Això explica algunes de les respostes que llegireu i el seu afany per barrejar les arts i concretar-ho en una proposta d'òpera. Així, de seguida que ha sorgit la possibilitat de compondre una òpera de butxaca, en una col·laboració entre l'Esmuc i l'Institut del Teatre, l'ha aprofitada. Hi haurà, és clar, la participació d'altres estudiants, com el Julen Latorre Urbaneta, estudiant de Pedagogia, que n'ha escrit el llibret, i molts altres d'implicats. Més endavant, a principis de juny, n'escoltarem els resultats concrets a la Sala 4, però d'entrada us en presentem la Itziar, estudiant de tercer curs a l'Escola. Potser el seu estat d'ànim "inquiet" respon a l'efervescent procés creatiu amb què deu estar batallant a hores d'ara.

El principal tret del meu caràcter? No ho sé, la gent d’aquí diu que sóc molt basca, no sé si això és bo o no…

La qualitat que més valoro en una persona? Honestedat i lleialtat.

El meu principal defecte? Massa exigent i tossuda a vegades.

La meva ocupació preferida? Passar temps i crear amb la gent que estimo.

El meu somni de benestar? Salut i república, haha!

Quina fóra la meva pitjor desgràcia? Que algú del meu voltant sofreixi alguna malaltia.

Què voldria ser? Un gat.

On desitjaria viure? A un lloc tranquil a prop del mar.

Quin animal prefereixo? Els gats, per suposat! Bé, i els ànecs i els eriçons.

Algun so o música que avorreixo? El xiulet dels projectors de les aules col·lectives.

Quin va ser el primer disc que vaig comprar? Californication de Red Hot Chili Peppers, crec.

Els meus escriptors preferits? Federico García Lorca, Walter Benjamin, Hermann Hesse, Joseba Sarrionaindia, Marina Garcés.

Els meus personatges de ficció? Mike Wazowski i l’esquirol de Ice Age, em sento molt identificada amb ells, hahaha!

La pel·lícula de la meva vida? El viatge de Chihiro.

Els meus intèrprets preferits? Barbara Hannigan, Patricia Kopachinskaja, Lorenzo Coppola, Mikel Laboa…

Els meus compositors predilectes? Elena Rykova, Salvatore Sciarrino, Morton Feldman, Maurice Ravel, Fausto Romitelli…

Una musiqueta que no me la puc treure del cap? Life in a Glasshouse, de Radiohead.

Els meus pintors predilectes? Mark Rothko, Gustave Courbet, Vasili Kandinski, Paul Klee, Claude Monet, Francisco de Goya…

Les meves relacions entre sons i colors (o altres sentits)? Faig moltes connexions entre sentits, en especial sons i colors, aspecte molt important en la música que escric.

Els meus herois de la vida real? Amama eta aitite: tots els meus avis, que van aconseguir sobreviure a la postguerra i ser el que són (i som) des del no res.

Els meus herois històrics? Dolores Ibarruri, Periko Solabarria i Simone de Beauvoir.

Un disc que m’hagi encantat, darrerament? Granada i En la imaginación, de la Sílvia Pérez-Cruz.

Un concert inoblidable? Lendakaris Muertos.

Un paisatge preferit? Les muntanyes de la zona minera de Bizkaia.

Els noms que prefereixo? Azul, Enara, Eñaut, Ekhi…

Què detesto més que res? Que se'm destapin els peus mentre dormo.

Quins dons naturals voldria tenir? No perdre coses.

Estat present del meu esperit? Inquiet.

Fets que m’inspiren més indulgència? Quan algú fa alguna cosa amb bona intenció i no surt bé.

Amb quina cançó m’identifico? Zerraila, de Ken Zazpi.

El meu lema? No en tinc, hauré d’anar pensant-ne un pel futur, hahaha!