Quan la música i la poesia es troben

Dins la variada oferta, i plena de qualitat, que ofereix la fusió del Centre Cultural el Born i l'Esmuc, el passat divendres 21 de març hi van actuar el guitarrista Toni Xuclà i la cantant i graduada del centre Gemma Humet. Amb una quarantena de persones, la Sala Moragues es va omplir de caliu amb el repertori del treball discogràfic del duet: “Espriu. Amb música ho escoltaries potser millor”, un recull de poemes d'Espriu, Pere Quart, Carles Riba i Rosselló-Porcel, musicats i interpretats magistralment. Els temes del poeta, novel·lista i dramaturg farnesenc –considerat un dels autors fonamentals en llengua catalana–, l'experimentada guitarra de Toni Xuclà i la dolça i propera veu de Gemma Humet seduïren totes les orelles sense excepció. El disc compta amb col·laboracions de molts artistes destacats del panorama actual català i, coincidint amb l'any Espriu, ha estat un dels esdeveniments culturals destacats en relació amb l'autor.

La primera cançó del concert coincidí amb la primera del disc, “Cançó del matí encalmat”, seguida d'una poesia del seu primer llibre de poemes Cementiri de Sinera. En aquest punt, l'afinitat que creen la música i les paraules i entre músics i oients ja era evident, però les emocions es van intensificar amb la següent cançó: “A vegades és necessari i forçós”, quan Xuclà va voler dedicar-la al poble valencià, i concretament al cantautor Raimon, recent guanyador del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Seguint amb “Prec de Nadal”, musicada per Núria Tamayo, i amb “Els meus ulls ja no saben”,  el duet interpretà la peça que sens dubte ha sonat més del disc: “Aquesta pau és meva”, versos del Cementiri de Sinera que evoquen els sentiments més íntims de l'autor i la repetició de la colpidora frase “Em moro perquè no sé com viure”. A continuació, i seguint amb la faceta lírica i simbòlica, interpretaren “Ja mai més no podré dormir”.

Canviant tant d'autor com de registre, i homenatjant Pere Quart, la “Cançoneta noucentista” va tenir un toc més satíric, i donant joc als dobles sentits, i seguidament una versió del poema musicat per Maria del Mar Bonet; “Sonet”, de Baltasar Rosselló-Porcel. Repassant altres poetes catalans, s'interpretà “Com un ocell” de Carles Riba, una estrena per part dels músics que, com amb tots els altres autors, saben canalitzar amb precisió els seus versos.

I la sorpresa de la nit va ser l'actuació dels artistes convidats, el violinista i el guitarrista i cantant del grup de pop Blaumut, també col·laboradors del treball discogràfic, i el resultat de la formació va ser realment agradable. Per acabar el concert, i abans dels bisos, la cançó que dóna nom a aquest magnífic treball: “Amb música ho escoltaries potser millor”. Dels dos bisos que van fer, el primer va ser un poema musicat per Toni Xuclà i Gemma Humet del poeta castellà Juan García Poyuelos, i el segon, “Sentit a la manera de Salvador Espriu”.

Amb música ho escoltaries potser millor, sí, sobretot si aquesta música és en directe.