L'estudi de la música, més enllà de l'Esmuc

Com a continuació als estudis cursats a l’Esmuc, una de les opcions de què disposen els graduats de l'escola és la de cursar un cicle de doctorat. Aquest és el camí que han seguit recentment Jesús Salius, musicòleg que s'ha doctorat al Departament de Prehistòria de la UAB, i Áurea Domínguez, intèrpret de música clàssica i contemporània, que ha presentat la seva tesi doctoral sobre el fagot a la Universitat de Hèlsinki.

El professorat del centre, per la seva banda, també és força actiu en l’estudi i la recerca en l’àmbit musical. Ho demostren la tesi doctoral presentada per Sofía Martínez sobre el repertori per a flauta a solo, i les publicacions de Perfecto Herrera i de Rubén López Cano en revistes especialitzades en Sonologia i Musicologia, respectivament. Els treballs que destaquem aquí són només una petita mostra de la vitalitat musical de la Gent Esmuc.

Tesis doctorals

• Autor: Jesús Salius
• Títol: Etnoarqueomusicologia: El rol de la producció de sons en la reproducció social de les societats caçadores-recol·lectores
• Universitat Autònoma de Barcelona
• Directors: Dra. Assumpció Vila Mitjà i Dr. Jordi Estévez Escalera
• Tribunal: president- Nicholas J. Conard, Univ. Tübingen; vocal-Trinidad Escoriza, Univ. Almeria; secretari-Jaume Ayats, UAB.

Aquesta tesi doctoral es centra en les principals cerimònies dels Alutiiq, Yup'ik i Inupiat d’Alaska. La investigació etnoarqueomusicològica centrada en aquestes societats es presenta com un mètode interdisciplinari que genera eines per estudiar el comportament musical i l'organització social dels caçadors -recol·lectors prehistòrics i històrics. Aquesta metodologia permet afrontar l'estudi del paper de la divisió sexual en els contextos cerimonials i festius i obre noves vies per a investigacions etnomusicològiques i arqueològiques. Diversos exploradors, missioners i antropòlegs dels segles XIX i XX han descrit com aquests pobles d’Alaska utilitzen els contextos festius i cerimonials com a part d'una estratègia per mantenir una organització social en la qual els homes tenen el control ideològic de la societat.

• Autor: Áurea Dominguez
• Títol: Bassoon Playing in Perspective: Character and Performance Practice from 1800 to 1850
• Universitat de Helsinki
• Directors: Professor Eero Tarasti, Dr. Alfonso Padilla, Dr. Luca Chiantore
• Tribunal: Prof. Clive Brown, University of Leeds, i Dr. Josep Borràs, Esmuc (tribunal preliminar); Prof. Clive Brown, University of Leeds, opponent; Prof. Eero Tarasti, University of Helsinki, custos - president del tribunal; Prof. Ville Lukkarinen, University of Helsinki, internal examiner.

Aquesta tesi es centra en la pràctica interpretativa del fagot en la primera meitat del segle XIX des d'una doble perspectiva, combinant la investigació sobre fonts històriques amb una experimentació pràctica sobre instruments d'època. La tesi s’inscriu en un marc teòric interdisciplinari, i fa èmfasi en els problemes metodològics inherents als estudis sobre interpretació històrica, especialment centrats en la música del segle XIX, des del punt de vista de l’intprepret. Utilitzant el fagot com a subjecte d'estudi, la investigació dóna algunes pistes que poden ser utilitzades per entendre la pràctica interpretativa en un context més ampli.

• Autor: Sofía Martinez
• Títol: El repertorio para flauta a solo del siglo XVIII al siglo XX. Historia, análisis y proyección
• Universitat de Barcelona
• Director: Dr. Xosé Aviñoa Pérez
• Tribunal: Dr. Carlos Villar Taboada, Dr. Josep Borràs i Roca, Dr. Jaume Carbonell i Guberna

Aquesta tesi doctoral és relativa al concepte de repertori, concretament a la seva aplicació i ús en la producció musical per a flauta travessera. Es tracta d’una investigació que vol qüestionar i justificar el perquè i el com, durant el segle XX, algunes de les obres disponibles han adquirit una supremacia que les ha convertit en obres habituals, mentre que d’altres s’interpreten en poques ocasions o potser mai.

A través d’aquesta recerca es pretén determinar si hi ha una fórmula que garanteixi no només l’èxit de l’obra, sinó la seva projecció i perdurabilitat com a obra destacada dins del repertori, i alhora revisar el concepte repertori, per observar si necessita definicions o categories més precises.

Publicacions 

• Autor: Perfecto Herrera (en col·laboració)
• Article: Automatic Description Of Music For Analyzing Music Productions: A Case Study In Detecting Mellotron Sounds In Recordings
• Revista: Journal on the Art of Record Production, número 8.

• Autor: Rubén López Cano (autor i coordinador del dossier especial)
• Article: Dossier especial: Cognición Musical Corporeizada
• Revista. Epistemus, número 2.