Generació Música Antiga

Gent Esmuc

Els nous professionals sorgits de l'Esmuc

L'opció de cursar el grau de Música Antiga a l'Esmuc no ha estat mai majoritària, potser perquè no és una opció instrumental que sorgeixi gaire espontàniament en l'adolescència. Tot i això, n'han sorgit músics amb trajectòries internacionals, reconegudes, puixants; artistes disposats a interpretar el passat d'una manera més que històricament informada: creativament armats.

 

Forma Antiqua
Forma-Antiqva

 

"Forma Antiqva és un conjunt de música especialitzat en la interpretació de musica antiga, amb criteris i instruments històrics, integrada pels germans Zapico. La formació del conjunt és variable però agrupa els millors intèrprets de la seva generació; la critica els considera un dels grups més destacats de la música antiga a Espanya. [...] La seva actuació més recent ha estat al XX Festival de Música Antigua y Barroca «Los Fundadores» a Mèxic." (de l'article de Maria Traver)

Xavier Sabata
Xavier-Sabata

 

"Xavier Sabata és un famós cantant nascut a Avià, Barcelona, el 1976. La seva tessitura és la de contratenor. [...] El 2006 va treure el seu primer disc, Le Jardin Des Voix. Aquest projecte va catapultar la seva carrera, ja que va ser promocionat per William Christe i comptà amb la participació de Les Arts Florissants. Després d’aquest projecte va gravar molts més discs: Sopranos y Castrati en el Londres de Farinelli, el 2007; Faramondo, el 2009; Altus - From Castrato to Countertenor, el 2009; Handel: Amore X Amore, el 2010; Bad Guys, 2013, Tamerlano, el 2014, i Catharsys (2017), entre d'altres." (de l'article de Tània Castell)

La Caravaggia
La-Caravaggia

 

"Fundada l’any 2005 per en Lluís Coll, professor de corneta del Departament de Música Antiga de l’Esmuc, La Caravaggia és un d’aquells grups que costen de descriure. Potser perquè és una formació flexible, un grup que sap adaptar-se a les necessitats de cada repertori i a les seves pròpies, elaborant una obra artística, un concert, capaç de crear comunió entre autor, intèrpret i públic. Per aquest mateix motiu, seria inadequat presentar els músics de La Caravaggia només com a “intèrprets”, donat que els seus membres fan moltes més coses que el que és estrictament tocar." (de l'article de Miquel López)

Vespres d'Arnadí
Vespres-dArnadí

 

"L’orquestra barroca Vespres d’Arnadí nasqué el 2005 a l’Esmuc. Ho feu de la mà de l’intèrpret de baix continu Dani Espasa —actual professor d’Improvisació i Cambra a l’Escola— i de l’oboista Pere Saragossa —catedràtic d’oboès històrics del Conservatori Superior de Castelló. Ambdós formaven part de la primera promoció de l’Escola, la qual es graduà aquell any. Segons indica la seva pàgina web, té per objectiu “oferir versions plenes d'emoció, frescor i espontaneïtat, utilitzant instruments i criteris històrics.” (de l'article de Jordi Orell)

O vos omnes
O-Vos-Omnes

 

"O Vos Omnes és una formació vocal formada l’any 2010 dirigida per Xavier Pastrana. És un dels grups amb més projecció que hi ha al Camp de Tarragona. La majoria del seu repertori és música dels s. XV al XVIII. Tot i ser un cor que no té plantilla fixa està compost de cantaires amb una llarga experiència vocal, molts d'ells formats a l'Esmuc. [...] Aquesta qualitat també es veu reflectida en les crítiques que han rebut en els últims anys; l’any 2014, en la interpretació del Messies de Händel, la Revista Musical Catalana destaca la seva interpretació com “una de les millors versions que se n’han ofert darrerament al nostre país”. (de l'article d'Antoni Jorquera)

Dichos Diábolos
Dichos-Diábolos

 

"Fundado en el 2013, el joven ensemble Dichos Diabolos nace como un proyecto de investigación artística dentro de la Escola Superior de Música de Catalunya. Bajo la tutela de Tiam Goudarzi, su primer objetivo fue interpretar repertorio de los Broken Consorts —conjuntos de instrumentos de diferentes familias en el contexto del final del renacimiento e inicios del barroco temprano de la Inglaterra Isabelina—. Hoy sus propuestas se han ampliado, abarcando desde las obras polifónicas para ministriles del siglo XVI hasta la primera mitad del siglo XVIII; teniendo especial hincapié en el Seicento italiano, inglés y alemán." (de l'article de Stephano Labarca)

Comments

Log in to comment.