Gent Esmuc

Centrem aquest número de l'Esmuc digital en els nous camins de la música antiga, l'acostament plural que està renovant el panorama de repertori, d'èpoques i de veus interpretatives que s'aboquen a la música del passat. Més conscients que mai que les sonoritats perdudes ens interroguen sense que en puguem donar respostes definitives, ens hem de complaure amb les versions amb què hi dialoguem, sabedors que la nostra música antiga és al capdavall una forma de la música contemporània.

Un factor cabdal en l'aparició aquesta nova música antiga al nostre país és la renovació dels plans d'estudi, que han donat cabuda sense complexos a instruments d'aquestes altres tradicions. A l'Esmuc la música antiga és present des del grau superior fins al màster, passant per la possibilitat de cursar algun instrument de música antiga com a secundari.

Però l'acostament a la música antiga no és tan parcel·lat, des de molts altres àmbits s'han proposat revitalitzar aquesta herència. Per això no només hem convidat a parlar-ne a professors del Departament de Música Antiga, com Xavier Blanch o Pedro Memelsdorff, sinó a d'altres que també hi tenen una mirada plena d'interès i coneixements, com Paul Poletti, del departament de Sonologia; o les apropiacions creatives que des d'altres àmbits n'han fet Mireia Farrés o Dani Espasa. I, des de l'alumnat, hi té molt a dir també, per exemple, el contratenor Albert Baena.

Finalment, volem fer valdre alguns dels graduats de l'Esmuc que ja tenen una trajectòria consolidada dins aquesta nova música antiga, ensenyant-nos la vitalitat, la riquesa i la creativitat amb què la música del passat es fa de nou present.