Relleu al capdavant dels departaments

Un departament com el de Sonologia, en una escola superior de Música, no es podia concebre si no era des d’una visió a llarg termini, arriscada i provocativa com la de qui va ser el seu primer cap (i un dels artífex de l’Esmuc com a globalitat), en Xavier Serra, professor de l’Escola fins l’any 2006. Per fi podíem combinar música i tecnologia en una titulació que, en altres contrades, feia dècades que existia sota diferents denominacions. La idea que la música, les arts i les humanitats estan imbricades amb la ciència i la tecnologia (i no són compartiments estancs en què podem categoritzar les idees o les persones) forma part del que hom anomena “la tercera cultura”.

Des que el Xavier em va parlar per primer cop de la idea de l’Esmuc (pels voltants de 1993), em vaig involucrar en la concepció del pla d’estudis específic de Sonologia. Aquesta tasca encara era prioritària quan vaig agafar el seu relleu en la direcció del Departament. D’una banda calia adaptar-se a l’EEES i, d’altra calia corregir –sense increments de plantilla- mancances i desequilibris de tota mena (i sobre els quals encara seguim debatent). Després de la reforma que precisament al 2014 ens dóna la primera promoció de graduats en música “a la bolonyesa”, podem estar segurs que els nostres sonòlegs reben una formació específica i comprensiva envejable, que esdevindran professionals amb un segell distintiu, i que seran adaptables a un entorn en constant canvi –que no evolució-.

Mentre jo dirigia el departament vam patir diversos canvis en la cúpula directiva-gestora de l’Escola, motivats en bona part pels canvis polítics. Així que una de les tasques més curioses que vaig haver de repetir consistia a explicar què era això de la Sonologia, què fèiem els sonòlegs i si de debò creia que això tenia a veure amb la Música. Calia aclarir que un sonòleg no és només qui fa enregistraments musicals o sonoritza concerts; que hi ha molta vida professional i musical més enllà d’això, i que en una escola com l’Esmuc s’ha de fer recerca de molts tipus. Dins d’aquesta estratègia explicativa vam preguntar-nos com era que, si altres departaments disposaven d’una formació instrumental que els ajudava a explicar-se i promoure la seva formació, per què nosaltres no? Així que vam posar en marxa la Barcelona Laptop Orchestra.

En pocs anys de docència a tota mena d’estudiants (no només de Sonologia), hem vist com les reticències i dificultats amb continguts tecnològics desapareixien de les aules. D’una banda, ells ja son “nadius digitals”; d’altra banda, els nostres professors i la selecció de continguts i mètodes pedagògics s’han adaptat i reformulat posant la Música i el seu context per sobre de tot. L’alfabetització digital a la qual contribuïm a l’Escola no ha fet més que començar, i encara hem de recollir fruits pel que fa a la seva repercussió en la recerca i en la pràctica interpretativa. 

Desprès d’un període de creació i un altre de consolidació interna (que és com caracteritzaria la meva acció), arriba l’hora de trobar el nostre lloc en el món, d’obrir-nos a la societat, i que la Sonologia (i la resta d’especialitats de l’Esmuc) siguin un referent educatiu, però també de recerca. Afortunadament, l’Enric Guaus ens està portant cap aquí, i compta en el departament amb uns companys que fan pinya i amb els quals és fàcil comunicar-se, posar-se d’acord, generar i portar a terme idees i iniciatives, aprendre i créixer.

“Hem de mirar enrere”. Potser és una mica agosarat dir això com en nom del departament de Sonologia, i reconec que hi ha una mica d’esperit provocador. Deixeu-me que m’expliqui.

El cap de departament a qui substitueixo, en Perfecto Herrera, ha aconseguit desplegar un pla d’estudis de l’especialitat en sonologia sòlid (que no rígid) i divers (que no dispers). Les modificacions provocades per l’adaptació a la normativa europea i la oficialització de l’especialitat han provocat un canvi molt positiu en la mentalitat de professors i estudiants.

També ens ha permès col.laborar més estretament en el mapa d’activitats, màsters i postgraus de l’escola tot fent que les nostres àrees d’expertesa s’integrin en l’esperit transversal de l’escola. Però aquest procés no és unidireccional. Reconeixem (i ens alegrem) que les nostres activitats també es vegin influïdes pel contacte continu amb intèrprets, musicòlegs, compositors, etc.

Entenem que hi ha dos punts culminants en aquest procés d’intercanvi i generació de coneixement. Primer, com a institució d’ensenyament superior, cal que aquest coneixement es tradueixi en projectes de recerca. Segon, com a institució d’ensenyament artístic, cal que aquest coneixement pugi a l’escenari i s’interpreti. Per tot això, i assumint que les diferents àrees de coneixement dins el departament són cobertes per un professorat excel·lent, els esforços actuals es centren en generar l’esperit i les dinàmiques de recerca artística dins el departament i a tota l’escola. La recerca artística al camp de la sonologia és la nostra millor carta de presentació per col.laborar amb altres institucions europees.

Darrerament, ens estem trobant que quan més gran és la col·laboració amb departaments i institucions, més consciència prenem dels nostres punts forts i febles. I és aquí on es tanca el cercle. És fàcil que un departament que està en contacte constant amb la tecnologia, es centri en els darrers avenços de maquinari i programari. De fet, ho fem, però no ha d’estar dins els nostres objectius principals. Col.laborem amb musicòlegs en l’anàlisi d’enregistraments d’ara fa un segle, col.laborem amb compositors en la creació musical per presentar-se a programes de música experimental, i col.laborem amb els intèrprets per avaluar els riscos de lesió auditiva. I on s’estudia això? Doncs a l’especialitat de sonologia, però no es pot ser un expert en tot. Per això, a les nostres assignatures, a més a més del coneixement, promovem el pensament crític i els ensenyem els estudiants saber-se valdre per ells mateixos.

Així doncs, en cert to provocatiu, proposo mirar enrere. Primer lluitar contra certa tendència actual de reinventar la roda amb la darrera tecnologia sortida al mercat. És probable que el que fem ara de manera ràpida amb la tecnologia, hagi estat reflexionat i treballat ara fa uns quants anys. Reflexionem-hi! Segon, perquè quan pensem en recerca i creació de coneixement, ens n’adonem que cal un esperit crític i actitud que cal sembrar i regar durant molts anys abans d’aconseguir-ne els fruits.