L'Esmuc, en lluita

Es va anomenar tancada, però el que volia ser és una crida d’atenció cap enfora. Tancada perquè es va dormir durant nou nits (des del dia 10 fins a la nit del 18 de juny), i crida d’atenció perquè es va pensar, per part de més d’un centenar d’alumnes, que s’havia de deixar constància de diversos fets que afectaven l’Escola amb els quals no estaven d’acord. Les decisions es prenien de manera assembleària, i mitjançant comissions –en grups, a petita escala– es treballaven els diversos punts que s’havien de tractar, allargant-se les assemblees fins a més de mitjanit. Per això quedar-se a dormir també suposava una ajuda per a la gent que no vivia a prop. Tres van ser els objectius que a la primera nit es van redactar al manifest; el primer de tots: rebutjar qualsevol retallada a l’únic centre públic d’ensenyament superior de música de tota Catalunya, retallades que afecten de manera directa o indirecta a la qualitat dels ensenyaments; el segon: demanar més transparència en els comptes i la gestió, totes dues dutes a terme per la Fundació, la presidenta de la qual és la Consellera d’Ensenyament Irene Rigau; i per últim, denunciar la manca de democràcia de l’Escola, ja que per una part els estudiants no tenen poder de participació als òrgans de decisió, i per altra, la seva direcció és designada per un patronat extern. Es va respondre aquest manifest amb un comunicat de part del director general, l’equip directiu i el consell de direcció i signat per tots els caps dels diferents departaments, on el primer punt denunciat per l’alumnat s’assumia com a inevitable. 

Les formes de donar veu a la protesta van ser molt diverses, i els mitjans de comunicació se'n van fer ressò: dimecres 12 a la plaça Sant Jaume, davant de la Generalitat, on es van tocar marxes fúnebres; dos dies després al Departament d’Ensenyament i a la setmana següent davant del Parlament, a la sortida dels politics. Per altra banda, a tots els concerts de Grans Conjunts es va llegir el manifest, tal com van poder fer totes aquelles persones i grups externs a l’Esmuc que van oferir el seu suport.

Dimarts 18 es va fer una roda de premsa on es va valorar aquella setmana de tacada. Degut al desenvolupament de la relació amb l’equip directiu durant aquest temps, es va acabar demanant la seva dimissió. També es va anunciar que aquella seria l’última nit que es dormiria a l’Esmuc, així com que encara que l’estiu estigués a prop, els motius i la lluita no s’oblidarien, i com a punt de referència per a la tornada es va fixar la primera setmana d’octubre per fer una sèrie de mobilitzacions. Per recordar que es creu fermament en la capacitat de millorar l’Escola. Per recordar que tot això no s’ha acabat. 

La pancarta desplegada a la Plaça Sant Jaume reivindica una educació musical pública i de qualitat