Comusitària

El setembre de 2008, Noemí Rubio i Laia Serra, ambdues titulades superior de pedagogia de l’instrument per l’Esmuc, creen Comusitària des de la convicció que les polítiques culturals i educatives han de vincular-se a la realitat i a les necessitats del context.

A partir de l’interrogant si l’educació artística és un privilegi o pot tenir múltiples formes per traspassar límits mentals, econòmics i geogràfics, dissenyen una recerca arreu dels escenaris més singulars del Regne Unit dedicats a la música comunitària amb el suport del Consell de les Arts de Catalunya.

De retorn de l’experiència britànica, s’assenten a Catalunya per engegar una plataforma que treballa des de la perspectiva del Desenvolupament Cultural Comunitari (DCC d’ara en endavant) per a la creació, investigació i difusió de projectes artístics que contribueixin a la construcció d'una ciutadania més activa, crítica i creativa.

En aquests cinc anys de trajectòria, Comusitària ha articulat el seu convenciment de múltiples formes: dissenyant i coordinant projectes de creació comunitària per l’Escola de Música–Centre de les Arts de L’Hospitalet i el Grup Instrumental Barcelona 216; dedicant-se a la implementació de projectes com el 4Cordes de Mataró; realitzant formació en universitats, institucions culturals i per l'Administració Pública; difonent les pràctiques de l’art comunitari des de la vessant més acadèmica (recerca en residència al Community Arts Network d'Adelaide i estudi sobre El Desenvolupament cultural comunitari com a nou model de gestió per als equipaments culturals sota la tutela de la UB) fins la més divulgativa (coedició del monogràfic Acció cultural i desenvolupament comunitari de l'editorial Graó, participació en ponències, comunicació a través de les plataformes digitals i organització de jornades).

Així mateix, la seva inquietud per ampliar la mirada sobre la concepció i la praxis del DCC les condueix a data d’avui a formular un nou i ambiciós projecte: Periplus, una ruta d’investigació i acció entorn l’art comunitari que vol analitzar críticament la intersecció entre art, educació i societat per a identificar quins elements de gestió, metodologia i retorn social són claus per a l’èxit dels projectes i així elaborar un marc teòric i pràctic transferible a les pràctiques i professionals del sector de la cultura, l’educació i el camp social.

En un context on es fa necessari donar i trobar respostes a les noves problemàtiques, Comusitària creu que cal posar en valor els actius, fortaleses i potencialitats del DCC des d’una mirada crítica i contrastada, raó per la qual posa en funcionament tot aquest engranatge. Però va més enllà i, amb la voluntat que pensament i creació artística es donin la mà, proposa la creació d’una pel·lícula documental col·laborativa que reculli la mirada independent de diferents artistes residents als països visitats, acompanyada de material audiovisual complementari que testimoniï l’essència de l’experiència. Per aquesta iniciativa, Comusitària ha ampliat el seu equip i s’ha aliat amb Polacos Film Collective, Generative Productions i Dani Medina.

Qui ha sentit a parlar del sistema d’orquestres de Venezuela, o del projecte de Carlinhos Brown a les faveles del Brasil i els seus èxits socials pot imaginar-se quina tipologia de projectes són els escollits per Periplus. En aquesta ocasió, però, el fet que siguin les comunitats les protagonistes i generadores dels projectes i que ho facin en cultures i espais tan dispars com Delhi, Auckland, Bogotá o San Francisco farà que cada experiència sigui ben diferent. Hi haurà nens però també adults; contexts escolars i també poblacions perseguides o grups racials discriminats. Sonarà Beethoven, Hip-Hop, música ètnica i Jazz. La llista de contrastos entre projectes, comunitats, músiques i experiències es fa interminable.

El grau d’innovació del projecte Periplus és també la interacció i transacció de diferents camps professionals que van des de la creació i educació artística, passant per la sociologia i el desenvolupament comunitari i finalitzant en la gestió cultural. Com ho és la vocació internacional de la recerca; és a dir, la possibilitat de confegir una mirada polièdrica del DCC a partir de l’abordatge plural de tots els projectes identificats en catorze països.

Periplus doncs, investiga, documenta i promou les pràctiques artístiques contemporànies en diversos entorns culturals i contexts socials on l'art (posant especial èmfasi en les arts escèniques i els projectes interdisciplinaris) és l’element de construcció comunitària. I per a fer-ho es radiografiaran de setembre de 2013 a juliol de 2014 projectes i programes de diferent índole basant-se en una investigació avaluativa. Per aquesta fase exploratòria, la Laia Serra al costat del Ferran Badal actuaran d’equip expedicionari mentre la Noemí Rubio dirigirà el camp base. 

La ruta compta a més amb el propòsit de configurar una segona fase per Europa i Àfrica per incidir en altres escenaris que confegiran així un panorama més global del DCC. De fet, la vessant d’investigació de Periplus s’ha integrat al grup de recerca Art, Espai Públic i Transformació Social vinculat al grup INQUAS-ASOC de la Universitat Ramon Llull juntament al Laboratori d’Educació Social de la UOC. La seva finalitat és impulsar la reflexió i l’anàlisi de practiques artístiques vinculades a la transformació social. També té com a meta dissenyar i executar línies de recerca en la mateixa direcció. Es tracta doncs d’un espai de treball interdisciplinari que aglutina professionals del món de les arts escèniques, la música, la fotografia, així com professionals del món acadèmic i socioeducatiu. L’objectiu final és produir coneixement sobre l’impacte de l’art en les noves produccions de sentit individual i col·lectiu, així com obrir nous tipus d’incorporació social. Emmarcar el projecte a aquest grup de recerca fa de Periplus una iniciativa d’àmbit encara més global.

La recerca se situa en una posició privilegiada en el sentit que s’avaluaran i monitoritzaran pràctiques artístiques sociocomunitàries de països d’arreu del món, oferint així una perspectiva global d’aquest nou paradigma d’actuació sociocomunitària, abraçant una gran diversitat de models i formats del DCC. El marc conceptual de referència que es proposa és aquell procés que simultàniament construeix el creixement personal i la capacitat cultural col·lectiva, mentre contribueix al canvi social positiu des de la col·laboració mútua entre artistes, organitzacions, educadors i altres agents socials i del territori.

Aquest equip de treball pretén, a més, verificar la intensitat de relació entre el DCC, la cohesió social i la creació de ciutadania per mitjà d’aquests i altres projectes ubicats al marge de Periplus, entenent que els espais de DCC són privilegiats i idonis per la finalitat de cohesionar socialment un territori així com per generar i/o revitalitzar el concepte i la pràctica de la ciutadania des de la participació, l’expressió i la transformació socials. A més, capitanejarà el procés de construcció d’una xarxa internacional d’universitats i experts del DCC que promogui la creació d’un observatori de bones pràctiques sobre l’art comunitari i l’espai públic així com l’elaboració d’un programa d’I+D d’abast internacional.

Noemí Rubio i Laia Serra, directores de Comusitària

Periplus, amb l’aval de centres educatius (Ramon Llull-Fundació Pere Tarrés, IDEC-Pompeu Fabra, ESMUC i EMCA de L’Hospitalet), organitzacions culturals (International Community Arts Festival, CCCB, Fàbrica de la creació Fabra i Coats, Trànsit Projectes, Interarts i ACEM) i el suport institucional (Consell de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona) pretén que l’art comunitari esdevingui un focus de debat i reflexió sobre els nous paradigmes culturals, educatius i d’intervenció social que la conjuntura actual demana.

Pel que fa referència a l’avenç en el saber, els resultats de Periplus (investigació, xarxa internacional, guia tècnico-metodològica, web, publicacions, vídeos, pel·lícula documental) permetran ampliar significativament el coneixement disponible fins avui sobre el retorn social del DCC a Catalunya i a la resta de l’Estat. Des de la perspectiva acadèmica es tracta d’un camp poc explorat i amb un clar dèficit de literatura especialitzada.

Per això, en termes generals, Periplus pot contribuir en el replantejament de la creació artística i en la consideració del fet cultural com un dels pilars per a la cohesió social i per a la sostenibilitat en la planificació de les polítiques públiques. En tot cas, si algú buscava una font de coneixement sobre la legitimitat de la cultura, Periplus podrà posar en paraules (des de la investigació i l’acció) el marc de valors que apuntalen a la tipologia de món on ens agradaria viure des de l’art.

Comusitària rep el suport del Grup d'investigació Art, Espai Públic i Transformació Social de la Universitat Ramon Llull. Tota la informació sobre el projecte la trobareu a: www.comusitaria.wix.com/periplus.