Frederic Mompou en el segle XXI

Després dels vint-i-cinc anys de la seva mort, l’Escola Superior de Música de Catalunya vol recordar a Frederic Mompou organitzant un simposi el proper mes de desembre.

El conjunt de les comunicacions, d’acord a la presència cada vegada més habitual de la música de Mompou, permetrà copsar l'amplitud de la seva obra. Les vuit comunicacions que es presentaran ens oferiran l'oportunitat de reflexionar sobre la rellevància de la música de Mompou en el passat, en el context cosmopolita de París, en el conjunt de la música espanyola i en el nostre propi país en particular, i també la rellevància que està adquirint en la nostra època, de permanent transformació, d’una postmodernitat que gira paradigmes que han servit de referència en els darrers segles de la història de l'art i de la música.

Frederic Mompou podria ser un exemple que ens doni pistes sobre els camins del futur de la música i de l'art? Tot i ser el compositor que juntament amb Falla i Rodrigo (gràcies a l’Adagio del Concierto de Aranjuez) ha generat més bibliografia de tota la història de la música espanyola, la major part de la seva música ha estat força invisible i poc interpretada en el segle XX. Potser perquè en el fons ha estat una música poc compresa? Les bondats i les qualitats d’aquesta música són com un tresor del qual només hem gaudit una part molt petita.

Des de la primera actuació del seu mestre Motte Lacroix el 15 d’abril de 1921 a la Salle Érard de París, en la qual va interpretar els Cants màgics, Scènes d’enfants i quatre Chansons catalanes, grans pianistes -però pocs- han interpretat la música de Mompou: Viñes, Rubinstein, Michelangeli, Sabater, De Larrocha, etc. Des de la dècada dels anys 90 s’han incrementat notablement les edicions de música de Mompou i les integrals de la seva obra per a piano i per a veu. Actualment pianistes com Stephen Hough o Arcadi Volodós inclouen cada vegada amb més freqüència la música de Frederic Mompou en els seus recitals. Pel que fa als enregistraments, resulta molt significativa la presència de Música callada, paradigma de la relació entre la mística i la música del segle XX, la qual pertanyia només fa pocs anys a un nivell de músiques que podríem qualificar gairebé d’inhòspites pel gran públic. Als voltants del canvi del mil·lenni, aquesta dinàmica està canviant. Ara ja esdevé més natural compartir en recital aquesta música i s’ha convertit en una obra força enregistrada. No hi ha dubte que Frederic Mompou és cada vegada menys secret i aquesta circumstància l’hem d’entendre com un fet rellevant, un fet que no respon a casualitats sinó ben al contrari, a causalitats.

Aquestes raons han motivat la celebració d’aquest simposi com un espai en el qual han estat convidats intèrprets i estudiosos de diversos àmbits del coneixement musical per mirar a Mompou des de diversos registres. L’Escola està molt contenta de poder comptar amb la col·laboració d’intèrprets que van tenir l’oportunitat de conèixer i treballar amb Frederic Mompou. Finalment, aquest simposi vol ser sobretot un punt de diàleg i d’experiència d’aquesta música tan nostra i tan màgica, que podrem escoltar en quatre concerts i en actuacions a mode d’apunts musicals preludiant les comunicacions. L’Escola vol agrair la col·laboració de la Fundació Frederic Mompou per la seva gentilesa aportant documents audiovisuals que seran projectats en dues sessions. Així mateix agraeix també la col·laboració del Museu de la Música, la Fundació Victoria de los Ángeles i l’Associació d’estudiants de l’Esmuc pel seu voluntariat en el desenvolupament de les jornades.