El passat mes de maig, els professors de l’Esmuc Karst de Jong i Xavier Barbeta vam assistir al 6è Seminari ICON (Innovative Conservatoire) que es va celebrar a Dartington, al sud d’Anglaterra. En un entorn privilegiat, amb una organització impecable i un ambient professional difícil de superar en tots els sentits, vam poder discutir, opinar, debatre i tocar amb col.legues d’altres Institucions Superiors europees com la Guildhall School of Music & Drama, la Sibelius Akademie o el Royal Conservatoire of Scotland, per citar alguns dels 22 centres participants. 

El projecte ICON (Innovative Conservatoire) neix el 2006 dins de Polifonia (projecte de l’Agrupació de Conservatoris Superiors d’Europa – AEC). Des dels seus inicis, l’Esmuc en forma part; és, de fet, l’única Institució Superior del sud d’Europa que s’hi va integrar. Posteriorment s’hi ha pogut mantenir vinculada gràcies als esforços de coordinació de la professora Sofia Martínez, així com al suport de la direcció de l’escola. Fins al dia d’avui, han assistit als seus seminaris Sofia Martínez, Fèlix Pastor, Vladislav Bronevetsky, Mireia Lara, Margarida Barbal, Esther Momblant, Adolf Pla i els dos professors que signem aquest article.

El principal objectiu de l’ICON és potenciar l’intercanvi d’informació, experiència i coneixement entre els professors europeus de Grau Superior per tal de millorar la qualitat de la docència. Promovent la recerca, la investigació colaborativa i el desenvolupament de projectes innovadors es pretenen crear xarxes de comunicació entre el professorat de diferents institucions europees, però també potenciar la interacció entre els docents d’una mateixa institució. Els seminaris ICON volen crear un espai on els professionals de diversa procedència nacional i musical puguin intercanviar les seves experiències, el seu mestratge, els seus dubtes, projectes, idees o propostes pedagògiques. Sovint aquest espai necessari de diàleg i reflexió entre companys és difícil de trobar en el dia a dia, per això és una experiència altament gratificant poder-hi dedicar 4 jornades. L’esperit innovador que el mateix nom del projecte indica es refereix a una actitud oberta i polièdrica que s’adapti a les noves realitats musicals: innovació al servei de l’eficiència, i sempre amb esperit professionalitzador.   

Atès que nosaltres dos ja havíem assistit a anteriors seminaris ICON, teníem una idea més o menys predeterminada del que ens hi trobaríem, si més no a nivell formal. Sabíem, per exemple, que el professorat assistent seria molt divers quant a edat, nacionalitat, estils i gèneres musicals. I que, en general, els participants mostrarien una gran disposició per incorporar noves idees i compartir-ne o transformar-ne de pròpies. Sabíem també que el seminari es construiria entre tots els participants, en un ambient especialment afable: malgrat haver evolucionat notablement des dels seus inicis (pels comentaris dels participants més veterans, cap a bé), s’han mantingut el format i la metodologia de treball. Evitant per sistema la linealitat discursiva de la conferència teòrica a l’ús, així com la jerarquització de la classe magistral, s’intenten crear des de la primera sessió xarxes col·laboratives en les quals cada individu pot reflectir el seu punt de vista de forma activa i generar coneixement mitjançant el contacte amb la resta. Els organitzadors dels seminaris (Helena Gaunt de la Guildhall i Bart Van Rosmalen de l’ArtEZ Conservatorium) planifiquen les activitats i els temes a tractar, però la definició final, les conclusions i la plasmació de les propostes són producte de tot el grup. La informació es comparteix, s’intercanvia, es resumeix, però es sintetitza sempre de forma creativa, sovint amb la música mateixa com a protagonista. Hi ha moltes improvisacions musicals en grup, però també sessions de música de cambra o interaccions amb actors i cantants per donar a lloc a performances conceptuals.

El tema d’aquest sisé seminari era “La veu de l’artista en la societat”; un tema especialment ampli que va donar lloc a parlar, ni que fos de manera tangencial, sobre qualsevol aspecte relacionat amb la docència i la professionalització dels estudiants. Com a feina prèvia se’ns havia encarregat llegir dos textos relacionats amb la temàtica de la trobada:

1. Together, de Richard Sennett (fragment del llibre citat a la bibliografia) i
2. Connecting conversations: the changing voice of the artist, de Peter Reenshaw.

El primer text tracta sobre la importància de la cooperació i la col·laboració en les organitzacions humanes per tal d’entendre la seva aplicació en la pràctica musical, posant especial èmfasi en la pedagogia. El segon incideix directament en els canvis del panorama musical actual, i en com les institucions superiors i els seus professors responen o no a aquestes noves realitats socials i professionals. Segons Renshaw, només les que ell anomena “connecting conversations” entre els docents d’unes institucions cada cop més heterogènies i riques en perfils professionals poden afrontar aquests canvis i lubricar l’engranatge que articula totes les manifestacions del món musical.  

Com en anteriors seminaris, les primeres sessions començaven organitzant-nos en petits grups de 7-8 persones. Cada participant havia de presentar una font d’inspiració: una cita, poesia, melodia, fotografia, pintura o qualsevol objecte que reflectís alguna idea o vivència relacionada amb el tema de la trobada. Explicant-la i discutint-la davant els altres participants començaven a sorgir tots els temes que anirien configurant el relat del seminari: el conflicte entre tradició i innovació, els canvis que afecten al món musical i la seva plasmació en el món acadèmic, el públic, la individualitat de l’alumne, els estàndards de professionalització, l’especialització versus la versatilitat, l’emprenedoria, etc. Mica en mica tothom s’anava integrant als temes de conversa a la vegada que ens anàvem coneixent. Es creava així el clima de confiança necessari per tal de cooperar en activitats més pràctiques com les sessions d’improvisació musical.

L’encarregat de coordinar i dirigir les sessions d’improvisació musical és el pianista estonià Anto Pett. Nosaltres dos ja el coneixíem d’altres seminaris ICON, i de fet va estar a la Esmuc fent unes masterclasses el novembre del 2010. Impressiona el seu talent per construïr ex nihilo un discurs musical coherent i fluid utilitzant una enorme varietat de recursos compositius i pianístics. Però no menys impressionant és la seva metodologia pedagògica, extremadament minuciosa, sistematitzada i seqüenciada, que aconsegueix resultats inmediats amb instrumentistes sense cap experiència improvisatòria. Anto mostra pas a pas els exercicis del seu mètode, focalitzant l’atenció en un paràmetre concret i acompanyant sempre al piano les improvisacions. Aconsegueix així que l’alumne se senti embolcallat en un univers sonor que li aporti la confiança necessària per obrir-se. L’objectiu del seu mètode és, segons les seves pròpies paraules, trencar i expandir els hàbits motòrics adquirits per tal d’alliberar la creativitat individual i poder buscar sonoritats pròpies. Ho fa pas a pas, ajudant a coordinar les accions i els moviments tècnics amb les diferents categories i processos de pensament que explica detalladament en el seu llibre, que citem al final d’aquest article. La improvisació és, de fet, un dels pilars del projecte ICON, i ha estat present d’una manera o d’una altra en tots i cada un dels seminaris. S’utilitza com una eina metodològica transversal, punt d’intersecció on conflueixen molts aspectes teòrics tractats i que ajuda, a més, a crear vincles musicals entre els participants. El tipus d’improvisacio lliure que proposa Anto (molt semblant, per cert, a la que Agustí Fernández aplica a l'Esmuc) permet crear improvisacions amb grups d’instrumentistes de gèneres diferents sense que cap d’ells se senti fora de lloc.

Karst de Jong, coautor d'aquest article, en una sessió d'improvisació al Seminari ICON

De forma complementària a les sessions d’improvisació musical, especialistes en formació d’actors van dirigir les sessions de presència escènica i corporal (aspecte que denota la forta influència de la filosofia Guildhall dins el projecte). Després d’una sessió d’exercicis previs en grup van sorgir algunes improvisacions amb instruments, cos, veu, moviments, sempre sota la direcció dels dos especialistes. Les indicacions es focalitzaven cap a la consciència de la interacció entre nosaltres dins l’espai escènic. Experimentàvem així les dinàmiques de cooperació o no-cooperació que havíem vist a nivell teòric en el text de Sennet.

Entre els molts debats sobre el tema del seminari mereix ser mencionat pel seu interès metodològic un exercici específic basat en les tècniques del coaching. Havíem de presentar idees i propostes sobre la relació entre el músic i la societat, debatent-les des de tres punts de vista diferents: el visionari, el realista i el crític. Aquests tres punts de vista estaven representats al terra de la sala amb una lletra que les representava (V-R-C), ocupant un espai físic al que ens havíem de desplaçar cada cop que volíem expressar una idea des d’aquella òptica concreta. Ens adonàvem així de la impossibilitat de ser a dos llocs al mateix temps: moltes de les propostes que com a músics ens semblaven lògiques i coherents passaven pel filtre dialèctic de les altres dues visions, en un passeig-soliloqui enormement fructífer i divertit. En van sorgir idees realment bones que ens van enviar resumides en forma de document al cap de dues setmanes d’haver acabat el seminari.

Haver assistit a aquest seminari i als anteriors ens ha aportat moltes experiències, noves idees musicals i pedagògiques, contactes personals i professionals, algunes respostes i moltes preguntes. Però sobretot, i això és potser el més important, noves mirades sobre la docència i la nostra pròpia institució. Alguns aspectes o projectes innovadors que es tracten en els seminaris ICON ja fa bastants anys que s’han posat en pràctica a l’Esmuc. L’Esmuc és una innovació acadèmica en sí mateixa, un Innovative Conservatoire mediterrani, un projecte que, extremadament agosarat i ambiciós en els seus inicis, no ha trobat encara (creiem) la manera d’encaixar a nivell acadèmic l’extrema complexitat, riquesa i varietat de les peces que la composen per tal de crear quelcom més gran que la suma de les seves parts. La transversalitat de l’escola, a la qual els estudiants s’acostumen mitjançant el pla d’estudis, xoca en ocasions amb una organització departamental vertical i hermètica, i amb cert recel i desconfiança (potser no generalitzable però latent) entre els professors de diferents departaments. Això comporta un relatiu desaprofitament de les sinàpsis pedagògico-musicals que es podrien crear si la relació entre el professorat dels diferents departaments fos més fluïda, oberta, i no tan propensa a la defensa d’un “territori” de coneixement concret. Si hi ha un centre europeu on les "connecting conversations” de Reenshaw germinarien en un terreny fèrtil, aquest és sens dubte l’Esmuc. El professorat de l’escola segueix acumulant experiències, iniciatives i projectes docents molt valuosos que, per la seva excel.lència i/o innovació, poden i han de de ser compartits a nivell europeu amb altres institucions. Els projectes finals (potser un dels llocs on la relació interdepartamental entre docents es visualitza i funciona millor) en són un exemple claríssim. Seguir vinculats al projecte ICON ens sembla doncs extremadament important, no tant pel que podem rebre a nivell individual cada un dels professors que assistim als seminaris (que també), sinó sobretot pel que l’Esmuc hi pot aportar a nivell institucional.

Entre alguns professors de l’Escola assistents a les trobades ja hem establert algunes interaccions acadèmiques de forma regular. En aquest sentit, la millora en la comunicació entre els professors de l’escola podria prendre forma també en els plans de formació del professorat, o bé convidant a ICON a fer un seminari dins l’Esmuc, cosa que estem bastant segurs que seria un èxit. En tot cas, els dos signants d’aquest article animem a qui estigui interessat en conèixer millor ICON a que assisteixi a algun seminari, o a que faci una ullada a la seva pàgina web. Estem a la vostra disposició per tal de donar informació més detallada a qui la necessiti.

Xavier Barbeta i Karst de Jong 

REENSHAW, Peter. Engaged quality: Searching for quality in community contexts. Groningen: Eburon Delft, 2010.

ROLIN, Etiénne. Anto Pett’s teaching system. Anne Fuzeau. Breissure, 2007

SENNETT, Richard. The rituals, Pleasures and Politics of Co-operation. New Haven: Yale University Press, 2012

www.aecinfo.org

www.innovativeconservatoire.com