Cant pla

Dades generals

Nom de l'assignatura Cant pla
Tipus d'assignatura Obligatòria
Impartició 2n semestre
crèdits ECTS 4
Valor total en hores 120 Hores presencials lectives: 45
Altres hores presencials: 1
Hores per treballs dirigits (no presencials): 40
Hores per estudi i aprenentatge autònom: 34
Professor/a Juan Carlos Asensio
Departament Musicologia

Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura

Música i cultura I, Música i cultura II.

 

Competències que es desenvolupen en l’assignatura

Consultar document general de Competències-Matèries.

 

Resultats aprenentatge (objectius generals)

Consultar document general de Resultats-Matèries.

 

Objectius concrets de l’assignatura

  • Discernir els conceptes d’història de la música i musicologia històrica com a dues realitats diferents que usen eines i procediments alhora diferents.
  • Estudiar la història de la música a l’edat mitjana amb els seus estils, personatges, formes, gèneres.
  • Relacionar la música medieval amb la resta d’arts i humanitats del moment.
  • Interpretar les dades històriques d’una manera objectiva.
  • Contextualitzar l’edat mitjana segons els diferents corrents d’investigació.
  • Assimilar els aspectes sincrònics i diacrònics del període medieval.
  • Llegir les fonts de la música medieval per extraure d’elles conclusions històriques.

 

Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)

Continguts conceptuals

  1. Tipologies i denominacions per al cant pla històric.
  2. La modalitat gregoriana.
  3. L’escriptura del repertori.
  4. Els llibres de repertori.
  5. Evolució de les formes.
  6. La monodia després del cant gregorià.

Continguts procedimentals

  1. Llegir i interpretar documents musicals escrits en notació antiga.
  2. Desenvolupar tècniques de cant adients al repertori del cant pla

 

Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura

Metodologia de classe i activitats principals d’aprenentatge (presencials i no presencials)

Classes d’impartició col·lectiva. A més a més de les explicacions del temari, setmanalment, l’estudiant haurà de realitzar pràctiques dels cants que es treballen a l’assignatura. Es llegiran també alguns llibres i articles de referència, que més tard es comentaran a classe. És imprescindible que els estudiants tinguin “imatges sonores” de cadascun dels repertoris que es treballen.

Planificació de les activitats (descripció i temporalització)

  • Tipologies i denominacions per al cant pla històric. (9 sessions)
  • La modalitat gregoriana. (6 sessions)
  • L’escriptura del repertori. (3 sessions)
  • Els llibres de repertori. (1 sessió)
  • Evolució de les formes. (3 sessions)
  • La monodia després del cant gregorià. (4 sessions)

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura

  • Assisatència i seguiment de les classes.
  • Superació d’una prova de contingut teòric i pràctic, o d’un treball de recerca proposat a l’estudiant.

Activitats d’avaluació i la seva relació amb la qualificació final

Activitat o registre d'avaluació Període o moment de realització Pes en la qualificació final
Assistència Al llarg del semestre 20%
Seguiment i pràctica de cant Al llarg del semestre 20%
Prova o treball Al finals del semestre 60%

 

Fonts d'informació bàsica

  • Luigi AGUSTONI & Johannes Berchmans GÖSCHL, Einfürhung in die Interpretation des Gregorianischen Chorals, 3 vols. Regensburg, 1987. Versión Italiana: Introduzione all’interpretazione del canto Gregoriano, I. Principi Fondamentali, Edizioni Torre d’Orfeo, Roma, 1998
  • Juan Carlos ASENSIO, El Canto Gregoriano: historia, liturgia, formas... Alianza Música, 2003 (reed. 2008)
  • Willi APEL, Gregorian Chant, Indiana University Press, 1958.
  • Jacques CHAILLEY, L’Imbroglio des Modes, París, Leduc, 1960
  • Annie DENNERY, Le Chant Postgrégorien. Tropes, Séquences et Prosules. Honoré Champion, 1989
  • John HARPER, The forms and orders of western Liturgy from the tenth to the eighteenth century, Oxford, Clarendon Press, 1991.
  • David HILEY, Western Plainchant. A Handbook. Oxford, Clarendon Press, 1993.
  • Michel HUGLO, Les livres de chant liturgique, Thurnout, Bélgica, 1988
  • Jean JEANNETEAU, Los modos gregorianos. Historia-Análisis-Estética, Abadía de Silos, 1985.
  • Thomas F. KELLY, The Beneventan Chant, Cambridge University Press, 1989
  • Kenneth LEVY, Gregorian Chant and the Carolingians, Princeton University Press, 1998
  • Daniel SAULNIER, Le Chant Grégorien. Quelques jalons. Abbaye de Fontevraud, 1996
  • Daniel SAULNIER, Les Modes Grégoriens, Solesmes, 1997 (ed. española, 2000)
  • Eric WERNER, The Sacred Bridge. The Interdependence of Liturgy and Music in Synagogue and Church during the First Millenium, Da Capo Press, Nueva Trk, 1979.