Una de les novetats que ha arribat recentment a la biblioteca és l’àlbum Stolen Roses, publicat l’any 2017 per Xavier Díaz-Latorre, professor d’interpretació d’instruments històrics i antics de corda polsada de l’Esmuc. En aquest disc, on el llaüt solista és l’únic i gran protagonista,, Díaz-Latorre ofereix un repertori variat de diferents danses de suite i fantasies de diversos compositors del barroc, tot i que la gran majoria de les obres interpretades al llarg del disc no són originalment per a llaüt.

El disc obre amb la “Passagalia in G Minor” de Heinrich Von Biber, una passacaglia originalment escrita pel compositor per a violí però que el mateix Díaz-Latorre arranja detalladament, afegint-hi un suport harmònic de baixos que fa l’obra més interessant.

Del títol dos al títol set, trobem els moviments de la “Suite for the Lute in G Minor, BWV 995” de Johann Sebastian Bach, que consisteix en una adaptació per a llaüt realitzada pel propi Bach de la seva “Suite per a cello n.5, BWV 1011”. Cal destacar la gran tasca interpretativa que realitza Díaz-Latorre en aquesta suite, ja que, amb el seu llaüt de tretze ordres, imita els tradicionals llaüts de cort alemanys del segle XVIII. D’aquesta forma, aconsegueix captar el caràcter obscur i la baixa tessitura de l’obra original per a violoncel, sovint perduts quan la interpreta una guitarra clàssica contemporània.

A continuació, se’ns introdueix la “Fantasia en B-Flat Major, TWV 40:14” de Georg Philipp Telemann, que, a diferència de les dues obres anteriors, al tractar-se d’una fantasia i no d’una dansa, el caràcter de l’obra esdevé més improvisatiu i en alguns moments, virtuós. Seguidament, s'inicien la “Suite in A Minor” de Johann Paul Von Westhoff i la “Partita in D minor, BWV 1004: Ciaccona” de Johann Sebastian Bach, on, juntament amb la Fantasia de Telemann, presenten arranjaments per a llaüt d’obres inicialment concebudes per a violí sol. En tots tres casos els arranjaments mantenen l’essència i el caràcter de l’obra original per a violí però encaixen perfectament amb el rang sonor del llaüt, especialment en el cas de la Ciaccona, on la interpretació i la improvisació són excel·lents.

Finalment, la breu “Fantasia in D Minor, Weiss SW9”, curiosament, l’única obra inicialment composta per a llaüt, tanca l’àlbum. La gran tasca interpretativa de Xavier Díaz-Latorre juntament amb la gran qualitat de l’enregistrament, especialment en l’àmbit de la reverberació i la diversitat del repertori fan d’aquest Stolen Roses una proposta atractiva i original.