Per a un violinista, la paraula tècnica és d’ús diari. Estem acostumats a treballar amb una sèrie d’exercicis i estudis des de petits, però quan arribes a cert nivell t’adones que tothom ha crescut acompanyat de diferents mètodes. Aquesta diversitat a vegades és perjudicial per als instrumentistes que no han tingut una bona base, o als qui no els han donat prou eines per poder aconseguir interpretar certes obres. El que ens ofereix l’autora de la tesi doctoral Clasificación y análisis de los estudios para violín solo del s.XX: Propuesta de sistematización de los parámetros técnicos, Ana Gutiérrez Martín, és exactament el que ens diu el títol. Així doncs, ens presenta un recull amb els diversos estudis per a violí del segle XX, catalogats per tècnica a treballar i dificultat.

La tesi es divideix en tres grans blocs: introducció, classificació i anàlisi. Ja a la introducció ens presenta el que ha fet com un treball de caire molt tècnic, orientat en gran part a professionals que es dediquen al camp de l’ensenyament, tot i que també pot ser interessant per a persones que estiguin cursant estudis avançats de música i tinguin la intenció de seguir en el camí de la pedagogia, o, simplement, vulguin descobrir noves eines de treball. De fet, la mateixa autora suggereix que la seva metodologia, també exposada en aquesta primera part, pot servir de guia per altres docents a l’hora de cercar nou material i decidir quines obres tècniques s’adapten a les necessitats dels seus alumnes.

El segon i el tercer bloc, classificació i anàlisi, corroboren el fet que no és un llibre destinat al públic general. Aquestes dues parts formen el cos del treball, i Gutiérrez Martín ens exposa els diferents paràmetres sobre els quals basa la seva anàlisi: paràmetres fonamentals, no mesurables i implícits a tots els estudis; paràmetres de paratext; i paràmetres tècnics musicals, que els formen les diferents tècniques violínistiques en sí. Aquests també estan dividits en paràmetres tècnics musicals de so, harmonia, melodia i ritme. Dins de cada paràmetre fa una anàlisi exhaustiva dels diferents estudis que es poden adaptar a la pràctica d’aquests. També es classifiquen els paràmetres que concorden amb cada estudi en dificultat. Ens presenta quatre nivells de complexitat: bàsic, intermedi, avançat i virtuós.

Hem pogut observar que, tot i el caire tècnic del treball, Gutiérrez Martín se centra més en els estudis que formen part de la part inicial de l’aprenentatge. També posa un pes especial en la importància de la divulgació dels estudis compostos durant el segle XX, ja que la gran majoria que utilitzem actualment estan creats durant el segle XIX (Dont, Rode , Kreutzer …).

Aquesta tesi, doncs, crea un focus de llum als estudis del segle XX, i ens els presenta de manera sistemàtica i lògica, aportant un nou ventall de treball per al món violinístic i pedagògic.