Ens trobem enfront el disc Per sempre, de Marta Roma. Aquest disc pren el títol d’una de les pistes compostes per la mateixa Marta. També una altra, de les seues pistes, Connessione, podria tindre una connexió (mai millor dit), amb el disc del seu germà Guillem Roma, anomenat Connexions. I és que el talent musical de Marta Roma està al mateix nivell que el del seu germà Guillem, tal com ens demostren les vegades que els hem escoltat conjuntament en algunes ocasions.

“Marta Roma és una violoncel·lista i cantant meravellosament versàtil”. Amb aquestes paraules exactes la defineixen a la seua pàgina web. I no diuen cap mentida, però crida l’atenció que primer digui que és violoncel·lista abans que cantant. Tot i que és una excel·lent cantant (no en tinc cap dubte), no té res a fer comparat amb la interpretació del seu violoncel. És capaç d’interpretar de moltes maneres diferents, des de melodies més tranquil·les i amables fins a acords i colps d’arc més agressius i rítmics, passant per un captivador ús del pizzicato. Quasi podríem afirmar que és el violoncel el protagonista, i la veu és una artista col·laboradora d’aquest disc, que canta de tant en tant. És més, crec que això ho sap fins i tot la mateixa Marta, ja que li ha donat al violoncel quatre pistes instrumentals on ens pot mostrar tot el seu potencial, a més de la resta de pistes on sempre està omnipresent.

El disc està format per nou peces, on combina composicions pròpies i també d’altres autors. Podem escoltar-hi cançons en castellà, en italià i en portuguès, així com alguna instrumental. En quant a l’estil, és difícil de definir per la seua varietat. Hi trobem tant cançons italianes i mexicanes com altres cançons que recorden a un bolero, una bossa nova o fins i tot un tango, amb un caràcter més sensual. Pel que fa a l'edició, només puc dir elogis de la combinació entre la veu i tots els efectes que produeix el violoncel, mesclant diverses veus, pizzicatos i efectes percussius, així com també un piano en una de les pistes.

No obstant, aquest és un disc senzill. Tot i que no entenem el mot “senzill” com a sinònim de simple o poc elaborat, sinó que no necessita més del que té. Amb la seua veu i el seu violoncel en té prou per a crear una música variada i agradable que no necessita més complexitat. No trobem cap mancança en aquesta música, i més addicions potser empitjorarien el resultat. “Menys és més”, diuen.

I no ens queda més que desitjar-li a Marta una pròspera i exitosa carrera artística, la qual estem convençuts que no ha fet més que començar.