De la mà d’Aarón Zapico (clavicèmbal) i Emilio Moreno (violí), la discogràfica Glossa, fundada per aquest últim amb el seu germà, José Miguel Moreno, va presentar al febrer del 2018 el disc Apocryphal Sonatas, on podem trobar quatre sonates de Luigi Boccherini (1743-1805) adaptades per a clavicèmbal i violí.

Aquest disc té com a objectiu principal demostrar que l’arranjament no és cap impediment per a mostrar l’essència del compositor. De fet, a l’àlbum, juntament amb el CD, trobem un llibret traduït en quatre llengües (anglès, francès, alemany i castellà) amb unes paraules del musicòleg Miguel Àngel Marín, qui explica que durant els segle XVIII a Europa, tot i que s’escrivien moltes obres per a violí i clavecí, s’utilitzava molt el recurs de l’arranjament, especialment de les obres de Luigi Boccherini, però aquests arranjaments sempre aconseguien mantenir el caràcter del compositor i de la seua obra original.

També intervé en el llibret el propi Emilio Moreno, qui a més de violinista i violista, és professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya de viola i violí històrics. Ell ens presenta les característiques especials de la música de Boccherini i com va arribar a ser tan famosa en la seua època (en part gràcies als arranjaments de les seues obres per part d’altres compositors) tot i que les seues obres no tenien el caràcter de l’escola vienesa, que era la més destacable en aquell moment. També ens explica per què van triar eixes obres de Boccherini en concret per al disc i algunes dades de les seues característiques i el seu context.

Com ja dèiem abans, en aquest disc trobem quatre sonates que originalment eren per a altes conjunts com trios i quartets, i que Emilio Moreno i Aarón Zapico han triat amb molta cura per a fer un arranjament ells mateixos de les dues últimes (La Tiranna i La Seguidilla). Amb aquesta selecció demostren que es pot ser completament respectuós amb les característiques compositives de l’autor de les obres a l’hora de fer una adaptació de la seua obra per a un altre conjunt instrumental, ja que les quatre sonates, pertanyents a les diferents etapes de la vida de Boccherini, mostren els aspectes compositius que el diferenciaven de la resta dels seus contemporanis, com el caràcter “espanyol” de la seua obra quan va anar a viure a Madrid o el seu particular llenguatge, en contrast amb la resta dels il·lustrats europeus. 

Malgrat que el que escoltem en aquest disc siguen arranjaments i no les obres tal com les va concebre originalment el propi Boccherini, cap de les quatre sonates han perdut en absolut el color i les característiques del compositor. A més, cal destacar que Aaron Zapico i Emilio Moreno han triat unes obres que, pel seu context i època, tindrien un color més autèntic amb un pianoforte més que amb un clavicèmbal ja que, tal com explica Emilio Moreno al llibret, el pianoforte es va imposar davant del clavicèmbal en la segona meitat del segle XVIII. Amb tot això han aconseguit integrar a la perfecció el clavicèmbal dins d’aquestes obres i en perfecta sintonia amb el violí, creant un disc que és el exemple perfecte del que significa fer un bon i totalment respectuós arranjament a l’altura d’un compositor excepcional com Luigi Boccherini.