A principis del mes de maig Manel Ribera –professor del departament de Teoria, Composició i Direcció de l’Esmuc– anunciava a través de les xarxes socials que havia estat proclamat guanyador d’un concurs per a rebre l’encàrrec d’escriure una òpera. L’ocasió: la commemoració durant la temporada 2018/19 a Chicago del centenari de l’estrena de la Història del soldat d’Ígor Stravinski. Aquest projecte col·laboratiu anomenat Après L’Histoire l’impulsen diferents músics formats a la Bienen School of Music de la Northwestern University, i que formen part de conjunts com l’Ensemble Dal Niente, Mocrep, Parlur Tapes+, Zafa Collective o F-Plus. Així mateix, la fita és doblement especial per l’Escola, ja que el llibret de l’obra partirà del llibre Día triunfal (Editorial Amarante, 2017) de Manuel Rodeiro, professor del mateix departament.

Manel Ribera –que, tot i haver escrit algunes peces per a veu, no havia compost mai una òpera– explica que el repartiment el conformaran dos personatges –com a l’obra de Rodeiro– i un narrador. Pel que fa a la plantilla instrumental, estarà concebuda per a un petit conjunt instrumental d’uns vuit músics, semblant a la plantilla de la Història d’un soldat, i certs components de música electrònica. A diferència d’altres obres anteriors en què el llenguatge artístic era més hermètic i hi prevalia l’experimentació del llenguatge i la recerca i ús de tècniques instrumentals expandides; el compositor avança que té previst assolir una estètica més comunicativa que permeti fer arribar més clarament al públic el fil argumental.

Per la seva banda, Manuel Rodeiro sempre ha estat una persona que ha viscut el procés creatiu a cavall de la música i la literatura, encara que aquests darrers anys s’ha acabat decantant per aquesta última. Preguntat per aquesta flexibilitat artística diu que «el fet creatiu és el mateix, el que canvien són les eines per a transmetre’l». Amb Lisboa i Fernando Pessoa com a referents, aclareix que el llibre «no és una novel·la, sinó un text reflexiu sobre una sèrie de neguits i reflexions personals que prenen la forma d’un text narratiu». I afegeix que aviat en sortirà la segona edició, la qual anirà acompanyada de la publicació d’una nova proposta literària. Comenta també que, a petició de Ribera, a l’hora de refer el text per construir el llibret se centrarà en aquells aspectes més còmics de la trama. A més, el farà en la llengua en què se sent més còmode: el castellà. Tot i que no descarta que posteriorment pugui ser traduït a altres idiomes –en especial l’anglès, pel lloc d’estrena– com ho va ser l’obra d’Stravinski.

Finalment, val a dir que a ambdós autors els lliga una amistat provinent dels primers anys de vida de l’Esmuc quan ja hi coincidiren com a professor i alumne, respectivament. Això fa que treballar junts els provoqui una il·lusió i una complicitat creativa especials. Restem, doncs, expectants per a aquestes noves creacions que s’albiren.