Als matins, quan entrem o truquem a l’ESMUC, gairebé sempre ens rep la Gemma. Capaç de dir-nos bon dia mentre parla per l’auricular sense fils, atén un visitant i a la vegada dona unes claus, o un missatge, o una informació a qui l’hi sol·licita, la nostra recepcionista destaca tant per la seva eficiència com pel seu bon humor. Ella es defineix com “simpàtica?”, però afegeix un interrogant de dubte (...serà veritat que ets insegura, doncs?) que tots a l'ESMUC esborraríem, per unanimitat.

El principal tret del meu caràcter? La simpatia...?

La qualitat que més valoro en una persona? La generositat, en tot els aspectes.

El meu principal defecte? La inseguretat.

La meva ocupació preferida? Estar sola, ni que sigui una estoneta.

El meu somni de benestar? Tenir la gent del meu voltant amb salut i feliç.

Quina fóra la meva pitjor desgràcia? Que algú dels meus tingués una desgràcia.

Què voldria ser? La persona que inventi el medicament contra tots els mals.

On desitjaria viure? Viure en un poble petit ja m’està bé, vaig viure a Barcelona 30 anys i és força estressant.

Quin animal prefereixo? El dofí.

Algun so o música que avorreixo? El soroll de les obres del carrer.

Quin va ser el primer disc que vaig comprar? Mecano... Descanso dominical. També recordo especialment el de Spandau Ballet.

Els meus escriptors preferits? Henning Mankell, he llegit tots els seus llibres i ara tota la novel·la negra nòrdica que trobo.

Els meus personatges de ficció? Pippi Langstrumpf.

La pel·lícula de la meva vida? Cyrano de Bergerac amb Gérard Depardieu.

Els meus intèrprets preferits? Luz Casal, Sílvia Pérez Cruz, Pasión Vega.

Els meus compositors predilectes? M’encanten els musicals, Lloyd Webber, Sondheim...

Una musiqueta que no me la puc treure del cap? Qualsevol cançó que canti la meva filla, és com tenir la ràdio encesa a tothora. 

Els meus pintors predilectes? Sóc molt clàssica, els impressionistes sens dubte.

Les meves relacions entre sons i colors (o altres sentits)? Els olors que em recorden a l’estiu: la sal, les cremes solars, els sons dels nens jugant a la platja...

Els meus herois de la vida real? Tots els que es dediquen a cuidar dels altres, els metges, infermeres, els que cuiden nens i gent gran i els acompanyen fins al final. Les mares i pares coratge en situacions extremes.

Els meus herois històrics? Luther King, per exemple, perquè va lluitar pels drets de la seva gent.

Un disc que m’hagi encantat, darrerament? El de l’Alfred Garcia, un noi que va participar a Operación Triunfo i que els meus fills em fan posar al cotxe un cop i un altre cop...

Un concert inoblidable? Luz Casal, al Palau de la Música.

Un paisatge preferit? Calella de Palafrugell.

Els noms que prefereixo? Maria, Joan... de tota la vida.

Què detesto més que res? El classisme, el racisme, el despotisme.

Quins dons naturals voldria tenir? El de la curació.

Estat present del meu esperit? Agraïda del que tinc.

Fets que m’inspiren més indulgència? L’enveja.

Amb quina cançó m’identifico? Començar de Zero, de la Nina.

El meu lema? Una cosa que em va dir la meva filla: “Mama, el mundo no va”.