Víctor Braojos és un pianista de Cardedeu, a punt de graduar-se a l’Esmuc, que tot i ser un músic jove ja compta amb una trajectòria important en el món de la interpretació pianística. Guanyador en múltiples premis com el Concurs Joves Intèrprets de Piano de Catalunya, el Concurs Piano Júnior de Barcelona i el Premi Esmuc Piano Fòrum, entre altres.

He vist que en la majoria de crítiques que han fet de les teves interpretacions les classifiquen com pròpies i personals, fins i tot arribant a denotar-te com a virtuós. Com et definiries tu com a músic?

Hi ha dos elements que jo valoro molt a l’hora d’interpretar, que són la poètica i la retòrica. Fer música es tracta de transmetre un missatge, fer-lo arribar al públic. No considero que el virtuosisme sigui una meta a perseguir. La tècnica, el virtuosisme, són coses que venen amb el temps, amb el treball personal.

Interpretes tot tipus de música. Creus que és important ser un artista polifacètic en aquest aspecte o és millor centrar-se en un període de música o compositor determinat?

Un pianista ha de conèixer tot tipus de repertori i penso que com més ampli, més proper als extrems, millor. Hi ha compositors que tot pianista ha de conèixer com són Bach i Beethoven, i un període com és el romanticisme, ja que han marcat en la història del repertori pianístic. Tot i així cada músic té uns gustos personals que l’inclinen més a un tipus de repertori.

Em sembla bo que un pianista no se centri només en les obres del passat sinó també en les que l'envolten. Al segle XX trobem una tendència a tocar la música del passat, en algunes ocasions oblidant la música del present i no crec que haguem de tornar a caure en aquest error. Per tant, és bo tenir present el passat però mai sense deixar de veure la música del nostre temps.

Segons tinc entès, has tocat i estrenat obres de compositors catalans. És important per a tu donar visibilitat a la música dels autors de la nostra terra?

És molt important donar a conèixer el patrimoni que ens ofereix la nostra terra. Molts compositors d’aquí estan una mica oblidats però tenen una gran qualitat musical. Està bé explorar aquest tipus de música, ja que per l’oient sona com música fresca i en algun cas amb un punt d’exotisme. És una llàstima que molta gent ignori aquest tipus de repertori, ja sigui per desconeixement o falta d’interès.

Arran d’això, què sents quan un compositor et confia la seva obra?

És una il·lusió però a la vegada una responsabilitat. Il·lusió, perquè al fer la primera interpretació d’alguna obra marques com s’interpretarà aquesta obra en un futur proper. Responsabilitat, perquè hi has de posar hores i sacrifici per complir les seves expectatives. Però és una feina que té la seva recompensa.

Consideres el treball amb el compositor important a l’hora de preparar-te una obra?

Una anècdota em va marcar en aquest sentit: quan jo estava a primer de l’Esmuc, el Benet Casablancas estava de compositor resident a l’Auditori i es va fer una masterclass, amb concert posterior d’obres seves. Jo vaig tocar els Tres aforismes (1996-2003) per piano i el Lamento (2009). Les vaig treballar pel meu compte i amb el meu professor i després vaig passar-les amb el Benet i va canviar totalment la meva percepció de l’obra. Això va despertar el meu interès en aquest mode de treball.

El treball amb el compositor ens ajuda a entendre què vol exactament en cada moment. Comprendre'l canvia la visió global de l’obra i per tant com l’interpretes. El treball amb el Benet em  va influenciar tant que he dedicat el meu TFG i part del meu recital a com canvia la interpretació final de les obres pel fet de treballar amb el compositor de les mateixes.

En la teva trajectòria hi ha composicions pròpies. Quina va ser la teva inquietud que va motivar-te a escriure la teva música?

Vaig començar a compondre amb 14 anys, ja que en tenia ganes i volia expressar alguna cosa que no podia dir amb paraules. La via que vaig trobar per a fer-ho va ser la composició, juntament amb la improvisació, dues pràctiques que per mi tenen una estreta relació.

Feia composicions per piano sol, en una línia bastant tranquil·la, vaig arribar a treure dos discos. Des que vaig entrar a l’Esmuc, vaig deixar una mica de banda la composició perquè em volia centrar en la interpretació. Però sí és cert que he anat provant altres estils i instruments durant la meva estada en el centre, fins i tot  una composició per clarinet sol. En un futur m’agradaria seguir component.

Al llarg de la teva carrera musical has guanyat molts premis. Què opines dels concursos musicals?

Els concursos musicals són una experiència que tot músic hauria de viure en algun moment de la seva vida, pel que significa l’experiència en sí i les relacions personals que es formen. Però sempre hem de tenir en ment que els concursos musicals no són l’única via d’obrir-se camí en el món musical i que n’hi ha d’altres. Un exemple que em ve a la ment és el cas de Arcadi Volodos, un gran pianista amb un gran reconeixement en el camp pianístic, però que no ha guanyat cap gran premi.

Entre tots els concursos que has participat, quin creus que t’ha marcat més?

El primer que vaig guanyar i l’últim que he guanyat. El primer era el concurs de piano de Barcelona quan tenia 13 anys. Em vaig presentar perquè el meu professor m’ho va suggerir per passar programa, mai havia anat a cap concurs. Jo en aquell moment encara no sabia si em volia dedicar a la música i allí vaig fer moltes amistats.

L’últim va ser el de Joventuts Musicals de Catalunya, aquest últim estiu. En aquest premi la categoria es determina per l’extensió del programa presentat, el programa que jo portava era massa extens per a la meva categoria, així que vaig decidir presentar-me en la categoria superior on el meu programa sí que hi encaixava. Per la meva sorpresa, vaig guanyar el segon premi en aquella categoria, quedant el primer desert.

Actualment, en quins projectes estàs treballant?

Projectes a curt termini: anar a la Guildhall School of Music and Drama, Londres, gràcies la beca Excellence Scholarship Award, atorgada pel mateix centre. Tinc la sort d’anar a fer un màster de dos anys allí sota la tutela de Martin Roscoe, que és un professor magnífic. És una persona amb les idees molt clares que, crec, em permetrà avançar molt com a músic. És un projecte que em fa molta il·lusió, ja que penso que Londres és un lloc amb moltes oportunitats i contactes.

M’estic plantejant molts més projectes, considero que sóc una persona que sempre té molts projectes al cap. Vull seguir amb el projecte de conèixer la música que es fa en el país. Un futur a més llarg termini, concretament l’any 2020, és l’Any Beethoven. M’estic començant a plantejar projectes que tinguin a veure amb Beethoven però amb una perspectiva diferent, que no sigui només tocar obres del compositor.