Pot estranyar-li a algú que a la paraula antiga li sumem amb tota naturalitat el verb connectar-se? L’accessibilitat omnipresent de la música per internet, i la mundialització dels continguts musicals en l’inabastable laberint del Big data, són dues característiques socials de l’actualitat que obliguen a introduir canvis en el tractament de la relació entre el públic i els intèrprets de la música del passat amb criteris historicistes. La ràpida expansió de les noves tecnologies fa que molts dels plantejaments que eren encara vàlids en la creació, producció i exhibició de concerts, actualment resultin del tot obsolets, ja que la connexió a la xarxa 24 hores sobre 24 fa que la relació amb la cultura estigui en un procés de canvi constant.

La sobreestimulació sensorial que patim actualment, i la rapidíssima velocitat a la qual passen tots els estímuls (que són extremadament visuals), fan que el concert demani un tipus d’atenció que cada vegada tenim menys desenvolupada, com ara la capacitat d’escolta i el gaudi per les formes musicals pures. Si volem que el públic jove i digital esdevingui també un públic real amb presència als concerts, hem d’aconseguir que es connectin també a les nostres originals propostes en directe. Aquesta és la intenció d’aquest nou cicle de cinc concerts que el departament de Música Antiga de l’ESMUC proposa al Museu de la Música: una altra manera de connectar-nos!