L'any 1970 no només va veure la la llum la pel·lícula The Dunwich Horror, basada en el relat del mateix nom, i il·lustrada musicalment per Les Baxter, un compositor aquí potser més associat amb la Unchained Melody. També es publicà el primer album d'un grup que definiria estàndards sonors, visuals i referencials pel heavy metal: Black Sabbath. Val la pena recordar fins a quin punt l'estètica del jove grup de Birmingham depenia del món cinematogràfic, més visiblement en el nom del grup, del primer disc i d'una de les seves cançons més emblemàtiques, ja que era tret de la pel·lícula de terror italiana I tre volti della paura, rodada el 1963 per Mario Brava i traduïda a l'anglès com Black Sabbath ('aquelarre'). Així, no sorprèn gaire escoltar en aquest context la cançó Behind the wall of sleep, inspirada en el relat homònim lovecraftià.

Mai podrem valorar prou la influència de Black Sabbath en pràcticament tots els grups de metal posteriors, en les lletres plenes de referències a la mort, el diable, el terror, etc., l'ús de símbols visuals com la creu, el so distorsionat contundent i instruments afinats una tercera menor més avall (això sí, a partir d'un disc posterior). En aquest sentit, no sembla descabellat veure Tony Iommi, Ozzy Osbourne i companyia com a ambaixadors de Lovecraft al món metàl·lic, fet del qual donen testimoni les versions que s'han fet, precisament, de Behind the wall of sleep, com ara la de Macabre, de l'any 1994. Tot sigui dit, el mateix relat no només temptava metal·leros; també els Smithereens li van dedicar una cançó el 1986, en un estil rocker que influiria en molts grups de grunge a la propera dècada.

La dècada dels 80s també ret homenatge a Lovecraft, a vegades de forma molt subtil, com en el cas de la portada del disc Live after Death, dels britànics Iron Maiden, on a la làpida de l'Eddie hi surt la famosíssima frase lovecraftiana, provinent de The call of Cthulhu:

El títol d'aquest relat és, possiblement, el més conegut al món del metal, gràcies a la peça instrumental que Metallica hi va dedicar el 1984: The Call of Ktulu [sic!] [1]. No serà, però, la darrera vegada que Metallica recorre a l'univers lovecraftià; només dos anys més tard, el 1986, inclouen en el disc Master of Puppets el tema The Thing that should not be, aquest cop amb una lletra cada vers de la qual sembla al·ludir a un relat diferent de Lovecraft. Tot i que aquesta cançó va ser publicada després de la tràgica mort del primer baixista, Cliff Burton, sembla que els membres del grup vegin els temes lovecraftians com una predilecció especialment seva. Així, James Hetfield explica la cançó All Nightmare long, del 2008, la fins ara última de la temàtica, amb el desig de tornar a aquella època. De fet, els gossos, al voltant dels quals gira la lletra, només estan inspirats en Lovecraft, i surten en el relat The Hounds of Tindalos, de Frank Belknap Long, un amic de l'autor de Providence i un dels autors que també van fer seu el mite de Cthulhu.

A la propera entrega, el disc The Music of Erich Zann, del grup alemany de thrash metal Mekong Delta, ens permetrà parlar del relat on H. P. Lovecraft recorre de forma més explícita al món de la música...

[1] El video correspon a una versió posterior, del disc "S&M", del 1999. Em semblava que l'arranjament amb orquestra simfònica subratllava el caràcter "terrorífic" de la peça...