Com seria una escola de música sense instruments? I com seria, si els instruments no s’afinessin periòdicament, ni es reparessin quan puntualment ho necessiten? Si ningú no s’ocupés de la conservació, l’inventari o la gestió dels préstecs, assegurances i trasllats? Són tasques tan necessàries com invisibles quan tot funciona bé. I l’equip del parc d’instruments, amb en Toni al capdavant, és l'artífex que es es duguin a terme amb precisió.

El principal tret del meu caràcter? Implicació i compromís.

La qualitat que més valoro en una persona? El bon humor i la sinceritat.

El meu principal defecte? M’accelero com un nen de 3 anys.

La meva ocupació preferida? Fer cançons o col·laborar a fer-ne.

El meu somni de benestar? Passar estones amb la gent que estimo i, posats a somniar, fer-ho en una casa senyorial contemplant el cel d’un capvespre a Oporto.

Quina fóra la meva pitjor desgràcia? Perdre a un ésser estimat.

Què voldria ser? El princep blau.

On desitjaria viure? A Oporto.

Quin animal prefereixo? El meu gosset.

Algun so o música que avorreixo? Quan cau un instrument a terra.

Quin va ser el primer disc que vaig comprar? Made in Japan de Deep Purple, crec.

Els meus escriptors preferits? Els clàssics grecs (Sòfocles), Terenci Moix, José Saramago i tot el que m’aconselli el meu pare.

Els meus personatges de ficció? El petit princep.

La pel·lícula de la meva vida? The Hours.

Els meus intèrprets preferits? Freddie Mercury i Brian May.

Els meus compositors predilectes? Tots els bons, des de Johann Sebastian Bach a Jon Pór Birgisson (Jónsi).

Una musiqueta que no me la puc treure del cap? Seasons of Love del musical Rent.

Els meus pintors predilectes? Dalí, Emili Flotats i Carlos Pimenta.

Les meves relacions entre sons i colors (o altres sentits)? Sóc una mica daltònic, així que el blanc em recorda al tema Gorecki del grup Lamb i el negre a Keith Jarrett.

Els meus herois de la vida real? Els meus pares.

Els meus herois històrics? Maria Montessori.

Un disc que m’hagi encantat, darrerament? Roots and Wings del grup The Trees ;)

Un concert inoblidable? Antony and the Johnsons al Teatre Grec l’any 2007.

Un paisatge preferit? Barcelona des del meu terrat.

Els noms que prefereixo? Actualment Àdam Pau i Miguel.

Què detesto més que res? L’enveja i la prepotència.

Quins dons naturals voldria tenir? Arreglar-ho tot tot, com el pare de la nena de l’anunci.

Estat present del meu esperit? La cerca constant.

Fets que m’inspiren més indulgència? L’honestedat i l’empenta.

Amb quina cançó m’identifico? Per la importància que té a la meva vida, el tema Gorecki del grup Lamb.

El meu lema? "Per viure una vida creativa, hem de perdre la por a cometre errors", de Joseph Chilton Pearce.