La sentència dictada recentment pel Tribunal Suprem sobre els títols atorgats pels centres d’ensenyaments artístics superiors ha sembrat de dubtes i temors sobre les conseqüències futures que se’n podrien derivar. Hi ha qui en minimitza els efectes, argumentant que es tracta d’una simple qüestió de nomenclatura; i hi ha qui en canvi hi veu un pas enrere en l’equiparació dels estudis musicals com unes carreres en perfecta sintonia amb les universitàries. Per tranquil·litzar els ànims i ressituar la problemàtica que es va produir a partir de la demanda interposada per la Universitat de Granada, cal recordar les paraules del director de l’Escola, Josep Borràs, en la línia del que sostenen altres autoritats acadèmiques al respecte:

“Aquestes sentències conclouen que els centres d'ensenyaments artístics superiors no poden oferir títols de Grau i ha declarat nuls alguns dels articles del Reial decret que n’ordena els estudis i la titulació.

No obstant, la sentència remarca explícitament que, tal com determina la LOE, els títols artístics superiors són equivalents a tots els efectes, acadèmics i professionals, als títols universitaris de Grau i que, llevat de la denominació, el contingut dels articles 11 i 12 resulta conforme a dret. Així doncs, en cap cas ha quedat qüestionada ni l'estructura ni el contingut dels plans d'estudis i, menys encara, la completa equivalència dels títols artístics superiors amb els graus universitaris.”

Per tant, la sentència no ha de provocar ni grans ni petits canvis en el disseny d’uns estudis que, des de fa dos cursos, l’ESMUC està desplegant. Tampoc no ha de revertir en cap disminució de les oportunitats professionals i acadèmiques que la nova titulació superior –ara per ara sense nom– ofereix. Això sí, caldrà solventar el buit que deixa la denominació de grau, sense oblidar que la qüestió dels noms no és tan ociosa com es podria pensar.