Xavier Blanch
Departament de Música Antiga
El Xavier Blanch, des de l'inici de l'Escola, és professor de dos departaments, el de Música Antiga i el de Clàssica i Contemporània. Des de sempre s'ha prodigat tant en la música contemporània amb l'oboè modern, com amb la música antiga amb oboès històrics. Això li permet entendre com funcionen els diferents departaments. També va ser durant uns anys coordinador pedagògic de l'Escola.
Per què s'ha presentat de cap de departament?
M'he presentat quasi diria forçat per la conjuntura. Al Departament d'Antiga som al voltant d'uns vint-i-cinc professors, dels quals la majoria no viuen ni a Barcelona ni a Espanya, hi ha molt de professorat que ve de fora. Per tant, per realitzar les tasques que requereix ser cap de departament, com ara poder complir un horari amb regularitat o estar localitzable, convé viure a prop de Barcelona. Som molts pocs els que complim aquest requisit. Hi ha d'altres professors que haurien pogut realitzar aquesta tasca, però ara no els convenia o no els interessava. Per altra banda, tinc moltes ganes que continuï la gestió del departament com ha sigut fins ara amb l'Emilio Moreno.
Abans de ser cap de departament, quines coses li haguera agradat que es feren com a professor?
Mira, hi ha una cosa que, com a professor, he detectat de fa molts anys i és que em sembla que hi falta molta feina de transversalitat a l'Escola. És a dir, està molt ben definida sobre el paper, hi ha molts mons musicals diferents que hi conviuen en les assignatures, però després, a l'hora de la veritat, no hi ha un contacte fort entre estudiants de diferents àmbits o departaments, cadascú va un poc a la seva i es desaprofita la possibilitat de crear projectes, com per exemple de mestissatge a nivell de pensament musical, que serien molt interessants a desenvolupar. I això no s'està fent. A l'origen de l'Esmuc hi figurava, però ara penso que no es practica prou.
Quines línies o directrius vol seguir o canviar, o què pensa aportar en un futur? Com voldria que interaccionara el departament amb l'Escola?
Com a cap de departament, doncs el que m'agradaria fer és establir molts ponts amb altres departaments, per intentar que aquesta transversalitat es faci evident. I també que hi hagi més gent vinculada a la música antiga. A part d'això, a ningú no se li escapa que ara mateix la música antiga està passant un moment delicat. És un departament que reflecteix el moment actual de la música antiga. És a dir, hi ha hagut una sobredimensió de la música antiga, n'hi ha molta a l'Escola, però no es reflecteix en concerts o activitats al nostre país, tot i que a d'altres països segueix havent-n'hi molta. Necessitem que hi hagi molts més ponts amb totes les institucions que fan musica antiga, obrir totes les portes a establir-hi relacions i que hi hagi vasos comunicants amb tot el que té a veure amb la música antiga a Barcelona, Catalunya, Espanya i si pot ser a llocs de referència a Europa. La manera de com fer això, l'estudiarem, però hem d'intentar treballar tots plegats perquè es visualitzi que el departament té presència en el món de la música antiga. Si no, es genera una paradoxa: tenim un departament que, pel seu professorat i per la seva activitat, és de referència en els centres de musica antiga, però després no es reflecteix en què hi hagi una activitat dels seus titulats que sigui de referència també. I això és una mica el que intentarem.
Què opina de la possible reducció del grau a 3 anys i l'ampliació del màster a 2 anys (3+2)?
La veritat és que mullar-se amb aquest tema és delicat. Crec que des de la política s'està fent ús i abús de tot el que són terminologies i estructures acadèmiques sense que després això es reflecteixi en un estudi adequat dels continguts i de les necessitats reals que té la societat de les prestacions que vinguin donades per titulats en certes carreres. Jo no em puc pronunciar respecte a la música antiga si no sé què és el que es necessita de cara a la necessitat real dels músics de música antiga. En molts casos pot funcionar un 3+2, però en d'altres pot ser que el que s'aconsegueixi és tenir titulats de molt poc nivell instrumental.
En aquests cas, aquesta necessitat que té l'administració d'igualar tots els ítems en carreres de 3+2 o 4+1, reflecteix molt poc el desenvolupament de determinades matèries. Pot ser que a una viola de gamba li funcioni el 3+2 i a una gralla li funcioni el 4+1. És a dir, no és pot fer una transició sense fer un estudi molt detingut de quin és el nivell que vols donar en cada cas. Ho hauríem de veure, i en aquest sentit estic a la espera de quines són les propostes a nivell administratiu.
Comments
Log in to comment.