Pere Casulleras és organista de formació (Schola Cantorum Basiliensis, Suïssa), especialitzat en música ibèrica. Ha treballat durant molts anys en la producció discogràfica de música clàssica com a  tècnic de so freelance (amb Harmonia Mundi, Telefunken, Decca, Philips, FonitCetra, EMI, Sony, Hispavox, Jecklin, Divox, Ex-Libris, Discant i d'altres). És autor de diverses patents en procediments de muntatge i còpia per a cintes magnètiques analògiques. En el camp musical s'ha dedicat a la investigació dels temperaments musicals i la seva relació amb la pràctica des del punt de vista musical i de l'"Affektenlehre". Paral·lelament, també al desenvolupament i popularització de vehicles elèctrics així com a la meteorologia, realitzant diverses aplicacions informàtiques en aquest últim camp. Actualment és professor dels departaments de Sonologia -on imparteix les assignatures de tècniques d’enregistrament i producció del so I- i de Música Antiga a l'Esmuc i col·laborador del Servei Meteorològic de Catalunya.

Per què t’has presentat de cap de departament?

He fet molts anys de professor i crec que ja n’hi ha prou, i hi ha coses que crec que podria ajudar a arreglar. I en aquest sentit, doncs crec que tinc algunes propostes que es poden realitzar i que poden ser beneficioses per a tots.

Quines mancances has trobat com a professor?

En el sentit del centre estic molt content perquè sempre he tingut llibertat, per dir-ho d’alguna manera. Potser sí que hi hauria alguns problemes d’infraestructura, però no és només cosa de l’Esmuc. Són coses que s’han anat acumulant amb el temps, començant per l’edifici o altres coses que no s’han acabat realitzant. Però per a tot hi ha solucions.

Què pots aportar en un futur?

Jo espero aportar, bàsicament, una mica de vertebració entre departaments. És a dir, ara particularment el Departament de Sonologia té a veure amb la música però d’altra banda té a veure amb els músics que toquen. La qüestió d’enregistrament, per exemple, és una qüestió en què tenim tendència a mirar-nos el melic. I això jo crec que s’hauria de canviar una mica: aprendre que és una col·laboració més estreta i que uns depenem dels altres.

Com voldries que interaccionés el teu departament amb l’Escola?

Justament en aquest sentit. Els sonòlegs avui en dia són vistos com una espècie una mica estranya i que potser no s’impliquen amb l'Escola, i això és recíproc. Ningú no s’interessa pels projectes dels altres. I el que jo voldria és convertir o fer veure el sonòleg com una autoritat que ens pot ajudar en certs problemes i, per l’altra part, que nosaltres siguem capaços de fer certes feines de sonòleg. Fer un treball més integrador en benefici de tothom. I això per citar un dels aspectes, que seria l’enregistrament.

Què opines del 3+2, és a dir, la reducció del grau a tres anys amb  un postgrau de dos?

El 3+2 en sí a mi no em sembla malament. És com tot en el món, depèn de com es faci. Un 3+2 ben fet, val més que un 4 mal fet. Després caldrà veure quin marge et donen i com es pot articular perquè clarament el que a mi no m’agrada gaire d’això és la tendència de privatitzar-ho tot i aplicar en una escola uns criteris que més aviat són empresarials. A mi això no m’agrada, francament. I si ho hem de fer, ho farem de la millor manera. És com enregistrar música: la mates, la conserves i la disseques. Ja que l’has de matar, doncs fes-ho de la manera que li faci menys mal possible.

Tu creus que les assignatures de sonologia estan ben representades en el pla d’estudis?

De la mateixa manera que no em sembla bé que hagin suprimit al batxillerat el grec i el llatí, tampoc em sembla bé que un intèrpret o un musicòleg no tingui coneixements sobre sonologia. El que sí es podria mirar és buscar un altre camí d’entrada menys dolorós, per dir-ho d’alguna manera. Es pot mirar de replantejar, mirar el pla d’estudis i veure quina aplicació se’n pot fer. He de dir que el pla d’estudis ara mateix el desconec, però sí és un tema del que, com a mínim, se’n pot parlar.