Ens trobem amb l’Eduard per dinar, un atapeït dia d’una setmana especialment atrafegada. Entre mos i mos, ens explica les seves impressions en relació a l’estat actual de l’Escola, els reptes que  veu en el futur de la mateixa i l’ànim amb què enfila les responsabilitats de la seva nova funció com a cap de Departament. A mesura que parla del tema l’anem veient que s’engresca, i progressivament s’oblida del seu àpat, que es veu obligat a deixar inacabat per anar a córrer a la classe que imparteix.

Què t’ha portat a presentar-te per ocupar el càrrec de nou?

En els anys que vénen s’acosta, em penso, una època convulsa per l’Escola. El major dels reptes que potser haurem d’afrontar és la reestructuració curricular que implica el 3+2 [el grau de tres anys i un postgrau de dos], de cara al qual caldrà vetllar per mantenir els continguts que s’imparteixen des del departament en les millors condicions possibles. És una situació difícil, i crec que puc fer-hi un bon paper a l’hora d’afrontar-la.

Com voldries que fos la interacció entre el teu departament i l’Escola?

L’esperit original amb què vam fundar l’Esmuc, l’aposta per la transversalitat i el contacte entre disciplines, no està garantit per se: cal continuar vetllant-lo, defensant-lo activament per a assegurar que continuï el seu bon funcionament. Aquest passa, penso, per un model estructural que doni més autonomia a cadascun dels departaments de l’Escola, de manera que siguin aquests els qui prenguin totes les decisions sobre com gestionar les assignatures que són competència seva i els professors que les imparteixen… la qual cosa, ara per ara, no sempre és així. Ignorar l’estructura departamental, com a vegades ha passat, genera situacions de disfuncionalitat: si deixem que l’Escola es vagi fent per inèrcia, estarem deixant que es desfaci. 

En què es tradueix, el teu paper?

Aspectes que són, per lògica, competència del departament han quedat fora del seu control; una de les meves funcions serà reivindicar-ne l’espai disciplinari, i assegurar que conserva les seves competències. Amb els altres caps de departament hi ha bona sintonia; encara que amb alguns d’ells encara no hi he treballat mai d'aprop, confio que hi haurà opcions de fer front comú i de col·laborar en la mateixa direcció, per bé que cadascú la treballi des de la seva parcel·la.

Has detectat, com a docent, alguna mancança?

Fóra bo, per exemple, trobar maneres de facilitar la convivència de la docència i de la recerca. Tot i que és difícil, especialment per les circumstàncies de tipus econòmic, seria molt interessant que l’Escola trobés maneres de participar en el desenvolupament de les disciplines que s’hi ensenyen.

Et proposes, tenint en compte les possibilitats que ofereix el càrrec, de satisfer-les d’alguna manera?

En el cas particular del meu departament, el camp de recerca en teoria musical i àrees vinculades ofereix possibilitats on la combinació d’investigació i docència podria tenir resultats fascinants. En els camps de la composició i la direcció, continuarem fent tot el possible per enriquir les experiències de l’alumnat amb activitats, concerts, convidats… tot el que se’ns acudeixi, mentre sigui possible.