David Albet és fundador i director del conjunt Barcelona 216 i ha dut a terme moltes iniciatives relacionades amb la música contemporània al nostre país. És professor de conjunt instrumental a l’Esmuc i del 2002 al 2006 va ser el Cap de Departament de Clàssica i Contemporània. A partir del proper curs tornarà a exercir aquest càrrec en l’àmbit dels instruments orquestrals.

Per quins motius t’has presentat per a cap de departament?

Em vaig presentar per responsabilitat. Jo crec que tots els professors algun dia haurien de ser caps de departament, ja que és molt important veure les coses des dels dos punts de vista per poder conèixer bé el funcionament de l’Escola. Jo ja havia estat cap de departament fa deu anys, quan no hi havia la divisió entre instruments orquestrals i no orquestrals.

Quines mancances has trobat com a professor?

Més que com a professor, crec que com a antic cap de departament; però jo no parlaria de mancances, sinó d’adequacions o modificacions, ja que les coses han d’anar canviant al llarg dels anys i no es poden quedar immobilitzades.

Què creus que pots aportar com a cap de departament en un futur?

Jo crec que principalment l’experiència d’haver estat a les dues bandes, és a dir, de ja haver estat cap de departament i d’haver exercit com a professor. També he pogut veure que algunes coses que han canviat han funcionat, però algunes altres no. Jo crec que hi ha d’haver una mica més de transversalitat, és a dir, que els departaments no vagin a la seva, sinó que interactuïn entre ells. També crec que la meva experiència com a intèrpret m’ajuda a veure com hem de preparar l’alumnat per al món real.

Com t’agradaria que interaccionés el teu departament amb l’Escola?

Jo crec que, per exemple, els departaments de Producció i Gestió, Musicologia i Sonologia podrien interactuar molt més amb els d’interpretació, ja que aquesta interacció pot ajudar molt als alumnes a estar preparats per al món laboral. Per exemple, amb un musicòleg tenim un programa de concert, amb un productor podem promocionar aquest concert i amb un sonòleg el podem enregistrar o sonoritzar. El fet que el grau només sigui de quatre anys fa que quan els alumnes acaben, no estiguin del tot preparats, no musicalment, sinó professionalment. Amb les eines que tenim a l’escola ho podem aconseguir sense cap mena de dubte.

Què en penses del model universitari i que també afectaria l’Esmuc del 3+2 (el grau de tres anys i un postgrau de dos)?

Això és una tendència europea, i com a tal és inevitable. Amb això no vull dir que hi estigui d’acord del tot. Si el canvi ha de servir per encarir els preus de les matrícules, no hi estic gens d’acord. De totes maneres crec que hi ha algunes especialitats que seria millor que fos 3+2 i no 4+1, però al cap i a la fi en molts casos acaba resultant igual.

Què en penses del model d’estudis actual de l’Esmuc? Creus que s’hauria de millorar alguna cosa?

Jo crec que per tal que les coses evolucionin s’han de millorar constantment. Hi hauria d’haver una comissió permanent per a la revisió del pla d’estudis, perquè sorgeixin noves propostes. Crec que no s’ha de configurar un pla d’estudis segons el professorat que es té, sinó que s’ha de saber dissociar el món acadèmic del món laboral i no dependre del professorat que es tingui en un moment determinat per a elaborar el pla d’estudis.