El pianista Adolf Pla és professor de l’Esmuc des de l’any 2004. La seva experiència en la gestió de centres acadèmics musicals comença en la seva tasca com a director del Conservatori de Sabadell. A més de dedicar-se a la docència també es dedica a la interpretació i a la divulgació musical, centrant la seva atenció en els compositors catalans i en especial en Frederic Mompou. A partir del curs acadèmic 2017-2018 serà el Cap de Departament de Clàssica i Contemporània (Instruments no orquestrals).

Per quins motius t’has presentat per a cap de departament?

Per dos motius. El primer és la il·lusió de poder col·laborar en la mesura del possible al funcionament de l’Escola. Si formes part d’una escola i te l’estimes, penses que potser pots aportar alguna cosa. Per altra banda, el sentit de la responsabilitat. Jo penso que tothom que està en un col·lectiu hauria de tenir un moment en què presta el seu temps per a aquest col·lectiu i no deixar que sempre siguin els altres que vagin fent la feina.

Quines mancances has trobat com a professor?

En qualsevol professió tot està en moviment, i justament avançar significa veure on són aquestes mancances. I és important intentar analitzar-les i treballar per a millorar-les. Crec que no hi ha mai cap circumstància, i menys en col·lectius tan grans –i en concret en una institució pedagògica i artística– en què tot sigui perfecte. Això seria una il·lusió que no existeix.

Què creus que pots aportar com a cap de departament en un futur?

Abans de plantejar-me quines coses concretes podria aportar o treballar per a millorar, hauria de conèixer més la realitat des de la perspectiva del càrrec, ja que tots els que estem a l’Escola tenim la nostra perspectiva: els estudiants, els professors, la gestió, etc. A l’enlairar-te una mica pots conèixer millor el paisatge i saber quines són les dinàmiques internes de funcionament i a partir d’aquí plantejar quines aportacions pots fer, però això seria en una fase posterior.

Com t’agradaria que interaccionés el teu departament amb l’Escola?

M'agradaria una interacció integradora. Es podrien contemplar marcs d'interacció específica entre departaments d'acord a programes o activitats que es puguin desenvolupar. El funcionament del departament cal que estigui sempre al servei dels estudiants, en el sentit de l'acompliment del seu objectiu fonamental, que és el de formar professionals altament qualificats en l’àmbit de la interpretació dels instruments de la música clàssica i contemporània, coneixedors de la diversitat de possibilitats al seu abast, posseïdors d’un llenguatge i una estètica propis, i preparats per a treballar amb aquells formats, mitjans, gèneres i contextos més necessaris i habituals a l’hora de satisfer les demandes laborals i professionals del nostre temps. El graduat o graduada en Interpretació ha de ser un professional qualificat amb un domini complet de les tècniques d’interpretació de l’instrument i el seu repertori, i l'assoliment d'aquestes qualitats implica necessàriament l'experiència de l'actuació davant de públic, en definitiva l'experiència de la comunicació artística. La visibilitat en aquest àmbit dóna un plus afegit a la dinàmica comunicativa de l'Escola amb la societat, la qual repercuteix positivament a tots els àmbits del centre. El departament ha d'interactuar per tal de propiciar i afavorir l'entorn més idoni d'acord a aquests objectius.

Què en penses del model universitari i que també afectaria l’Esmuc del 3+2 (grau de tres anys i postgrau de dos)?

Jo crec que és una reestructuració de la universitat que serà inevitable, ja que es prenen decisions que van més enllà de nosaltres. En aquest sentit s’ha d’anar molt amb compte que això no afecti negativament als estudiant, és a dir, que el fet que el màster sigui de dos anys no representi una despesa més gran per ells. Que sigui 3+2 o 4+1 tampoc considero que sigui tan important. El que és important és que això sigui un vehicle per a encarir les taxes de l’alumnat. Si això fos així, hi hauria d’haver mecanismes de finançament per als màsters.

Què en penses del model d’estudis actual de l’Esmuc? Creus que s’hauria de millorar alguna cosa?

Tot això està en moviment. Hi ha un seguit de coses que són molt positives, com per exemple el sentit de la transversalitat, que fa que els estudiants tinguin una gran quantitat de perspectives diferents. Tanmateix, això no vol dir que la gestió del model sigui perfecte. El procés natural de les coses és el d’estar en constant transformació, i hem de tenir la capacitat d’autoavaluació per a determinar quins aspectes són bons i quins no ho són tant i com els podem corregir o millorar. També trobo molt important conèixer la resposta dels estudiants. Per mi, el funcionament d’un centre tan important com aquest no es pot solidificar, perquè si això passa, el centre deixa de respirar: ha de fluir i ha de tenir capacitat d’autotransformar-se per a millorar. Per a què això passi hi ha d’haver una comunicació i una sinèrgia entre tots els estaments de l’Escola: el professorat, l’alumnat, els òrgans de gestió i organització, etc.