'Composarem un anàlisis improvitzat'

La música té la paraula

Compondre és respondre

Per a la majoria de professors, corregir exercicis escrits és com el treball de Sísif, obligats a empènyer amunt una enorme bola que torna a rodolar cap avall a cada curs. Repetits una vegada i una altra, hi ha errors que tendeixen a perpetuar-se, com tres casos de lèxic musical que, pertinaços, són la tinya des dels treballs de primer curs fins als projectes de final de grau. Amb higiènica esperança, deixeu-me exposar a la picota els vergonyants "composar", "anàlisis" i "improvitzar". Tots tres afecten noms d'assignatura i se la campen, inconscients, a través de molts treballs descurats.

Mantinc una lluita personal contra el "composar", però de vegades estic a punt d'abandonar, bo i demanant que l'Institut d'Estudis Catalans l'accepti com a política de fets consumats. El terme es comporta com un virus maligne dins l'ordinador, dels que són difícils de detectar i a més infecten ràpid. És de mal detectar perquè els correctors automàtics no el marquen com a incorrecte, ja que el verb existeix, però amb el sentit de "Imposar arbitràriament a algú contribució, una multa, etc", o bé "Captenir-se amb algú, fent-lo anar dret, fent-li creure el que hom vol". I infesta el text d'errors perquè ataca totes les formes conjugades: "composat" en lloc del correcte "compost", "composava" en comptes de "componia", i anar fent. Hi ha una regla mnemotècnica que n'afavoreix l'ús correcte: "compondre és respondre", és a dir, es conjuguen de la mateixa manera.

"Anàlisi" és també un mot per entrebancar-s'hi. Si amb una mica de sort no apareix amb una essa al final, en cal molta més per encertar el gènere femení que li pertoca –el corrector tampoc detectarà cap dels dos errors, perquè amb la essa l'interpretarà com un plural–. Quan, turgent, m'apareix en un treball "una anàlisi iconogràfica" –o, vatua, schenkeriana!– ja no em cal continuar llegint: excel·lent de dret.

En canvi, tinc molta benvolença pels qui encara escriuen "improvitzar" en lloc del normatiu "improvisar". És una falta sense futur, atesa la tendència als calcs del castellà i a l'ensordiment. Tanmateix, aviat arribarà algun "improvissar", i aquest sí que farà més ràbia.

Ja no sé si cal fer-ho notar, però el títol correcte d'aquest article seria "Compondrem una anàlisi improvisada". Si no ho haveu vist, tornarem a empènyer la bola cap amunt...

Comments

Log in to comment.