At night the subtle stirring of the black city outside, the sinister scurrying of rats in the wormy partitions, and the creaking of hidden timbers in the centuries house, were enough to give him a sense of strident pandemonium. The darkness always teemed with unexplained sound - and yet he sometimes shook with fear lest the noises he heard should subside and allow him to hear certain other, fainter noises which he suspected were lurking behind them. [1]

Si hi ha un autor literari que, tot i no pertànyer als "clàssics" de la seva època i gènere, ha exercit una influència cultural variada i profunda, aquest autor és H. P. Lovecraft. La crítica literària se'l mira amb una certa reserva degut als seu estil deliberadament arcaic i els temes marcadament diferents dels triats pels seus contemporanis modernistes, com ara Ernest Hemingway o F. Scott Fitzgerald, respecte a qui el situa en una segona (o tercera) fila. Una mirada més enllà dels cànons de l'"alta literatura" -com un Jorge Luis Borges l'era capaç de fer- no només mostra un vincle imprescindible a la història de la literatura de terror entre la generació d'Edgar Allan Poe i la de Stephen King, sinó també una creativitat estètica que va poder inspirar l'art visual d'un H. R. Giger i, per extensió, la saga de pel·lícules d'Alien.

Lovecraft dins la música

L'art on en Lovecraft va tenir un impacte especialment remarcable és, sens dubte, la música. Aquí també es reflecteix la mateixa "popularitat" observada anteriorment. No és l'alta esfera de la música contemporània, sinó la música popular (en sentit anglosaxó) que va trobar en els seus relats curts una font d'inspiració, i, com era de pensar, són els estils amb un gust per l'horror els que hi recorren amb més freqüència: el rock i especialment el metal amb els seus sub-estils més extrems (black, death, doom, thrash, etc.).

Al costat dels grups que van agafar esporàdicament algun conte [2] hi ha, fins i tot, grups que giren essencialment al voltant del nostre autor, com ara el grup de rock psicodèlic H. P. Lovecraft, actiu entre 1967 i 69.

El grup canadenc The Darkest of the Hillside Thickets no només pren el seu nom del relat "The tomb", sinó que gairebé totes les lletres reten un homenatge humorístic a l'autor americà, i els membres es desfressen de diferents personatges de l'univers lovecraftià en les seves actuacions en directe.

En els cas del grup de technical death metal Nile, Lovecraft ha de compartir el seu espai creatiu amb l'antic Egipte, la qual cosa segurament no li hauria desagradat en absolut, pensant en el relat "Under the Pyramids".

To be continued...

[1] Lovecraft, Howard Philips, "The Dreams in the Witch House", idem, The Complete Fiction of H. P. Lovecraft, New York:Race Point Publishing, 2014, p. 924.

[2] Per un llistat força exhaustiu cf. "Lovecraftian Music" http://www.hplovecraft.com/popcult/music.aspx (data de consulta: 29/01/2017).