Dispensi, Sr. Mussol! és un petit conte pensat perquè adults i nens gaudeixin durant una estona de la musicalitats del versos i junts descobreixin el plaer de fer música d’una manera espontània, a través d’una història on els animals dels bosc se senten lliures d’expressar la seva essència particular a través de la música.

La seva autora és Assumpta Mateu, professora de cant i de Lied a l’Esmuc. No és pas el seu primer llibre infantil, ja que al 2014 havia escrit un altre conte sobre el respecte a sí mateix i cap als altres, Mola tenir amics!, publicat també per Títiris editorial. Aquesta és una editorial especialitzada en contes i altres continguts educatius per a nens de mesos a quatre anys d’edat. Dispensi, Sr. Mussol! està indicat per a nens d’entre dos i quatre anys.

El conte està escrit en petites estrofes de quatre versos, amb molta musicalitat a través de les rimes i els ritmes de les paraules. Així doncs, els nens descobriran la música tant en el relat com escoltant qui els expliqui el conte, ja que aquest està pensat per ser llegit en companyia d’un adult.

El format del conte ja és en si curiós. És de cartoné completament rodó. Totes les pàgines estan il·lustrades amb figures senzilles, siluetes en primer pla sobre fons de colors vius i elements naturals dibuixats amb línies simples. També trobem en els dibuixos la presència de figures musicals, com la clau de sol o pentagrames.

Tota la història s’ambienta en un bosc i apareixen diversos personatges com el grill Enric, la granota Tomassa, l’Aniol l’esquirol i la cadernera Violant. Tot ells es reuneixen per passar una bona estona cantant cadascun segons la seva pròpia naturalesa sense preocupació:

“La Violant, cosa fina, / canta i trina, canta i trina. / I l’Aniol, rosegant aglans, / hi posa els ritmes africans.”

Tota aquesta felicitat es trunca quan un bon dia arriba el Sr. Mussol. Aquest els acusa de no saber fer música perquè no ho fan segons les normes establertes i els dóna lliçons de com fer-ho. Però la pèrdua de la seva naturalitat i del plaer de fer música sense normes els fa infeliços i s’adonen que des de l’essència i llibertat és com millor sona la seva música!