Arribat de Múrcia, on ha viscut i estudiat fins ara, en Pablo Albarracín Abellán ja és un dels nous estudiants de l'Esmuc. L'hem triat per representar la nova fornada i, a més, perquè ha estat el candidat que ha obtingut la puntuació més alta de les proves d'accés, un 9,406, en presentar-se com a violinista als estudis de grau superior d'interpretació. D'entrada, l'enhorabona!

El principal tret del meu caràcter? La perseverança.

La qualitat que més valoro en una persona? Que sigui una persona respectuosa i sàpiga valorar allò bo en els altres.  

El meu principal defecte? Alguns cops sóc massa temperamental i impulsiu. A vegades paga la pena pensar-se les coses dues vegades.

La meva ocupació preferida? Qualsevol ocupació és bona si s'aprofita i disfruta al màxim.

El meu somni de benestar? Poder guanyar-me la vida i ser feliç amb la música.

Quina fóra la meva pitjor desgràcia? No trobar la felicitat.

Què voldria ser? Violinista.

On desitjaria viure? A qualsevol lloc on em senti còmode i estimat.

Quin animal prefereixo? Un gos.

Algun so o música que avorreixo? El so d'una corda d'instrument de corda trencant-se.

Quin va ser el primer disc que vaig comprar? El de la primera edició d'Operación Triunfo, amb tres o quatre anys.

Els meus escriptors preferits? Miguel Hernández, García Lorca, Ken Follet y Arturo Pérez-Reverte.

Els meus personatges de ficció? Els Simpsons.

La pel·lícula de la meva vida? La Vida es Bella, de Roberto Benigni.

Els meus intèrprets preferits? Joshua Bell, Leonidas Kavakos, Anne-Sophie Mutter, Itzak Perlman, Gil Shaham i David Oistrakh.

Els meus compositors predilectes? Mozart i Beethoven.

Una musiqueta que no me la puc treure del cap? Normalment, les melodies del repertori que estic treballant en aquell moment amb el meu instrument.

Els meus pintors predilectes? Goya, Velázquez, Miquel Àngel, Van Gogh, Dalí i Picasso.

Les meves relacions entre sons i colors (o altres sentits)? Es cert que en ocasions relaciono els sons o tonalitats més estridents amb colors més cridaners, i els tons més calmats amb colors més freds.

Els meus herois de la vida real? Els meus pares i germans.

Els meus herois històrics? Totes aquelles persones que han lluitat o en aquests moments lluiten contra una malaltia greu.

Un disc que m’hagi encantat, darrerament? A night at the Opera, de Queen

Un concert inoblidable? Vaig anar a un concert de la Filharmònica de Berlín a la Sala Philarmonie, amb la meva família, i va ser una experiència única.

Un paisatge preferit? El que envolta la meva casa de camp, a Jumilla (Murcia).

Els noms que prefereixo? No tinc cap preferència, cada nom té un significat i un valor diferent i únic.

Què detesto més que res? El menyspreu dels drets i llibertats de l'ésser humà.

Quins dons naturals voldria tenir? M'agradaria ballar molt bé i ser millor en els esports.

Estat present del meu esperit? Em trobo bé, amb ganes de créixer musicalment i personalment, sense oblidar mai el que sóc i d'on vinc.

Fets que m’inspiren més indulgència? Si algú que m'aprecia em fa o diu res que no m'agrada sense voler, no tinc problema en perdonar-lo. 

Amb quina cançó m’identifico? Qué bonita la vida, de Dani Martín.

El meu lema? Superació + il·lusió + amor pel que m'envolta = èxit.