Més que enèrgic, el nostre entrevistat és energètic. Com el sucre, aquest adjectiu s’aplica a tot allò que transmet o genera energia. I aquest és l’efecte que l’Ignasi sap produir en els seus alumnes i col·legues. Professor des dels inicis de l’escola i actual cap del departament de Pedagogia, amb una llarga experiència com a docent i gestor, l’Ignasi Gómez és també una persona decidida i compromesa. 

El principal tret del meu caràcter? L’energia.

La qualitat que més valoro en una persona? La capacitat de cohesionar grups.

El meu principal defecte? L’excés d’energia.

La meva ocupació preferida? Viatjar i retrobar amics. Però també la política, les sobretaules, descansar...

El meu somni de benestar? Viure una mica més senzillament perquè molts, senzillament, puguin viure.

Quina fóra la meva pitjor desgràcia? Em fa por fins i tot pensar-hi. Té a veure amb el benestar dels fills.

Què voldria ser? Accepto i m’agrada el que sóc...

On desitjaria viure? El Maresme, lliure i tropical, ja m’està bé.

Quin animal prefereixo? M’encanten tots els animals. Recentment vaig poder veure balenes de prop, i vaig flipar.

Algun so o música que avorreixo? L’excés de soroll, en general, i especialment en els vehícles.

Quin va ser el primer disc que vaig comprar? Secret agent, de Chick Corea. Fa molt temps...

Els meus escriptors preferits? Eduardo Mendoza, José Saramago, Khaled Hosseini...

Els meus personatges de ficció? Des de ben petit, Asterix i Obelix. I Idefix!

La pel·lícula de la meva vida? No en tinc cap tot i que m’agrada molt el cinema, sobre tot de temàtica social. La darrera que he vist és El rei borni. Molt recomanable. Una de fa més temps podria ser Brassed off.

Els meus intèrprets preferits? Molts, però cito Benedetti Michelangeli en la música clàssica i Billy Joel en la (que era) moderna...

Els meus compositors predilectes? Depèn del gènere. Bach per a molt moments. Prokofiev i Stravinski per la música simfònica.

Una musiqueta que no me la puc treure del cap? Les cançons de Coldplay, el grup preferit del meu fill (espero que no em llegeixi ☺)

Els meus pintors predilectes? Avui en dia em fascina Bansky. Dels pintors històrics sempre m’ha agradat molt Vermeer.

Les meves relacions entre sons i colors (o altres sentits)? Més enllà del so blanc... no ho tinc categoritzat…

Els meus herois de la vida real? Totes les persones que lluiten perquè el món canviï a millor. I les mares, en general.

Els meus herois històrics? Admiro les persones que han lluitat i mantingut una actitud de màxima dignitat fins les últimes conseqüències. Sacco i Vanzeti, per exemple. O Salvador Puig Antich. O el general Gutiérrez Mellado, a la transició espanyola.

Un disc que m’hagi encantat, darrerament? Bass life, d’Ismael Alcina.

Un concert inoblidable? Molts concerts! Però en trio un al Palau Carlos V de Granada, amb la Philarmonia Orchestra i Nikolai Lugansky. Tocaven el 3r de Rachmaninov.

Un paisatge preferit? L’horitzó, en general.

Els noms que prefereixo? M’agraden curts. El meu fill es diu Nel.

Què detesto més que res? L’orgull i la vanitat.

Quins dons naturals voldria tenir? M’encantaria parlar molts idiomes. Aprendre’ls només d’escoltar-los.

Estat present del meu esperit? Optimista. Amb un punt de melanconia, però optimista.

Fets que m’inspiren més indulgència? Aquesta em costa. No m’agrada el concepte. Però en general, intento posar-me al lloc de l’altre i entendre els perquès del comportament de les persones.

Amb quina cançó m’identifico? Des de jovenet, When you wish upon a star.

El meu lema? L'impossible només triga una mica més.