El baríton Josep-Ramon Olivé, després dels seus estudis superiors de música a Barcelona, i graduar-se en les especialitats de Direcció de Cor i Cant Clàssic a l'Escola Superior de Música de Catalunya, va anar a Londres a fer un màster d'interpretació a la Guildhall School of Music & Drama, i actualment participa en l'Opera Course de la Guildhall School. Tot això ho compagina amb diferents actuacions també a Catalunya (L´Auditori, el Palau de la Música), i com a resident de la Pedrera o de l'Ateneu a Banyoles.

Et vas iniciar en la música des d'una edat molt primerenca...

Als deu anys vaig començar a formar part de l'Escolania de Montserrat, on vaig estar fins complir els catorze. Allí vaig rebre una formació molt completa, tant a nivell d'estudis reglats com musicals. Vaig formar part del cor, vaig aprendre a tocar el piano i el violoncel. Guardo molt bon record d'aquests quatre anys a l'escolania. Després d'aquesta experiència vaig passar a estudiar música a l'Escola de Música de Barcelona, creada pels germans Claret, compaginant-ho amb el batxillerat tecnològic als jesuïtes de Casp. Als 18 anys em va tocar triar si seguir avançant amb els estudis musicals o dedicar-me a una altra carrera com la d'arquitectura o disseny. Portava molts anys fent música i això és pel que finalment em vaig decidir apuntar-me a les proves d'accés a l´Esmuc.

Però et vas presentar per a l'especialitat de direcció coral.

Si, vaig entrar a l´Esmuc el 2006 ocupant l'única plaça que oferien per a direcció de cor. En sortir de Montserrat em vaig apuntar a diverses corals però la idea de convertir-me en cantant professional va venir més tard, mentre estudiava direcció coral en l'assignatura de cant com a instrument secundari. A partir d'aquí vaig  dedicar-me al cant.

Això no obstant, has dirigit diverses corals.

Vaig dirigir entre 2008- 2012 la coral Anton Bruckner, entre d'altres. M'agrada la direcció de cor i vaig dirigir fins marxar a Londres. Com a director de cor estàs d'esquena al públic, és un altre tipus de treball, un treball en equip. El cant és mes directe. La interpretació i comunicar amb el cant m'agrada.

Entre 2006- 2012, dues carreres a l'Esmuc.

Després dels quatre anys de direcció coral vaig pensar en si havia de marxar o quedar-me a l'Esmuc, i vaig decidir quedar-me dos anys mes per cursar l'especialitat de cant amb Mireia Pintó. Van ser importants perquè és quan vaig començar a tenir oportunitats professionals i em va semblar que havia d'aprofitar-les tant com pogués abans de marxar fora, amb l'objectiu de poder mantenir el contacte professional amb Catalunya mentre estigués fora.

Ens vam conèixer en la Fundació Victoria de los Ángeles, on vas estar becat durant tres anys...

Si, la Fundació va ser un gran suport durant aquest temps i encara col·laboro amb ella sempre que m'ho demanen i pugui compaginar-ho amb les meves altres activitats.

Ja portes quatre anys a Londres, des del 2012.

Sí, al juny acabo el curs d'òpera i em quedaré almenys un any més per expandir les meves possibilitats professionals, perquè vull tornar, però amb una motxilla plena de contactes i relacions que m'ajudin en la meva carrera. M'agradaria que la meva estada a Londres no fos solament com a estudiant sinó que també com a professional, si bé és un camí que costa, ja que hi ha molts cantants ben preparats.

Però això no et frena...

No, no em sento pressionat. Crec que hi ha oportunitats i que cadascú acaba tenint la seva.Cal estar convençut del que es fa i continuar treballant.

Això és el que realça entre altres coses Jaume Radigales en el seu últim article sobre la teva actuació a l'Auditori el passat 3 de maig: “Jove, molt jove (27 primaveres) però molt més que una jove promesa, el baríton Josep-Ramon Olivé demostra cada vegada que l'instrument treballa i que la veu es perfecciona...”

Em sento molt honrat després d'aquestes paraules cap al meu treball per part de Jaume Radigales.

Ja has cantat en tres grans institucions de Barcelona, L´Auditori, el Palau de la Música i el Liceu.

Sí, en diverses ocasions i amb diferents disciplines.

I el teu proper repte, doncs?

M'agradaria poder gravar un disc de lieder. Em sento molt còmode fent lied pel seu treball amb el piano i una comunicació tan directa del text. Fer una òpera en el Liceu també és una de les meves grans il·lusions.