Segons el conte taoista de l’arpa ensinistrada, un poderós mag va construir una arpa amb la fusta d’un majestuós Kiri. L’esperit indomable d’aquell esplèndid instrument només podria ser amansit pel més gran dels músics. Peiwoh, el príncep dels arpistes, amb els seus delicats dits, va acariciar l’instrument i pinçant suaument les cordes aconseguí que l’arpa cantés. Va ser l´únic que ho va aconseguir.

La ja consolidada arpista i cantant Arianna Savall pren el nom d’aquest músic de la llegenda per posar títol al seu CD. Peiwoh és un disc on hi regnen, en bona part, melodies creades per ella mateixa i d’altres del folklore irlandès i celta. Posa música a poemes i textos que van des de Sant Francesc d’Assís fins a Federico Garcia Lorca, passant per Sant Joan de la Creu, Rainer Maria Rilke, Miquel Martí i Pol, Juan Ramon Jiménez, Aurelino Costa i David Escamilla.

Arianna Savall, que l’any 2006-07 va fer un postgrau a l’Esmuc sobre l’arpa barroca espanyola, ha impregnat el disc amb la seva veu i amb del so de les diferents arpes que ella mateixa interpreta: l’arpa triple, arpa gòtica i l’arpa celta. Cada una li dóna la subtilesa, el color, el to, les sonoritats necessàries per adaptar-se a l’esperit de les seves cançons. El disc l’acaben d’integrar Petter Johansen (veu, hardingfele), el seu germà Ferran Savall (veu i tiorba), Javier Mas (guitarra acústica de 12 cordes i llaüt), Mario Mas (guitarra espanyola), Bjørn Kjellemyr (contrabaix), Dimitri Psonis (santur, buzuki i lira de Creta) i Pedro Estevan i David Mayoral (percussions).

En l’enregistrament s’hi poden escoltar diferents llengües, cada una té la seva melodia que modula de manera diferent, donant caràcter i estil a la cançó. A nivell sonor, està format per tres elements: la percussió, les cordes fregades i polsades, i la veu. Tots tres formen Peiwoh, segons Arianna Savall, “una inspiració de diverses tradicions que m’ha ajudat a crear i donar veu al meu món musical”.

Quan se li va preguntar al príncep dels arpistes quin era el secret de la seva victòria, va dir: “he deixat que l’arpa triés el tema de la seva música i, en realitat, quan executava els meus motius, no sabia si l’arpa era Peiwoh o si Peiwoh era l’arpa".