Quan el 1894 Felip Pedrell (1841-1922) escrivia «la antigua música española, desgraciadamente, muy poco estimada por la senzilla razón de que no es conocida, nos reserva grandes sorpresas», [1] a banda de palesar la seva consciència del desconeixement general que, a finals del segle XIX, hom tenia del repertori dels antics mestres de capella i organistes, manifestava el seu ferri compromís amb la recuperació del patrimoni musical hispànic.

A les portes del segle XXI, Catalunya seguia sent un dels pocs països europeus que encara desconeixia l’existència de la major part del repertori compositiu dels seus mestres de capella, organistes i músics que es conserva oblidat en nombrosos arxius (principalment eclesiàstics). Des de l'edició que Felip Pedrell va dur a terme el 1908 del Catàlech de la Biblioteca Musical de la Diputació de Barcelona (actual Biblioteca Nacional de Catalunya), fins a l’edició el 2007 del primer volum de la sèrie Inventaris dels Fons musicals de Catalunya dedicat del fons musical de la catedral-basílica de Terrassa (TerC), hem trigat pràcticament cent anys a posar en marxa un projecte pensat en la recuperació sistemàtica del patrimoni musical que encara roman en nombrosos arxius catalans.

Posar el fil a l’agulla, també des de la universitat, al procés de recuperació de la memòria musical dels nostres avantpassats era, doncs, un dels reptes musicològics que el nostre país encara tenia pendents. I aquest és el repte que hem volgut assumir amb el Projecte IFMuC des del si del Departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. [2]

1. Gènesi del projecte

IFMuC té dos precedents que ens remeten als seus orígens i que vull posar de manifest. El primer cal cercar-lo en les primeres experiències catalogadores que entre els anys 1975 i 1982 va liderar el professor Francesc Bonastre des del Centre de Documentació Musical de la UAB i, després, des de l’Institut de Documentació i Investigació Musicològiques Josep Ricart i Matas de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Durant aquells anys, visitàrem amb regularitat els fons musicals de la catedral de Tarragona, Santa Maria de la Geltrú, Canet de Mar, així com també els de Sant Esteve d’Olot i Santa Pau dels Arcs.

El segon referent dels origens del projecte guarda relació amb el que hom podria anomenar l’aventura del Sant Esperit de Terrassa. Aquella aventura va començar quan el 1986 Joan Casals, en aquells anys professor de la UAB i organista del Sant Esperit, em convidà a visitar el fons musical de la basílica per mirar de veure què es podia fer per ordenar-lo i posar-lo a l’abast dels músics i els estudiosos. Ell estava al cas dels treballs de camp que des de la UAB haviem començat a dur a terme en fons musicals importants, com el de la catedral de Tarragona. També és cert que en aquella època, el camí de la recuperació dels nostres fons musicals ocupava un segon terme dins les línies de recerca de la mateixa universitat; per part meva, però, sempre havia seguit alimentant el desig i la il·lusió de reprendre el treball de fer aflorar les fonts del patrimoni musical català, i fou per això que vaig acceptar la invitació d’en Joan Casals per assumir la catalogació del fons musical del Sant Esperit.

El 1986 encara no existia la titulació d’Història i Cències de la Música, per la qual cosa vaig idear unes pràctiques de lliura assistència vinculades a l’assignatura Música romàntica, a fi que els estudiants interessats a conèixer de primera mà el repertori del XIX poguessin venir a treballar amb mi els divendres el matí a la basílica del Sant Esperit de Terrassa. No cal dir com en van ser de frucíferes aquelles classes improvisades davant dels manuscrits que anaven sorgin dels lligalls empolsegats, any rera any —uns anys amb més regularitat que altres—, fins el curs 1997-1998! [3] A partir dels anys 1999-2003 la catalogació del fons rebé un nou impuls gràcies a la col·laboració de Sandra Coronel –interessada en l’estudi dels compositors terrassencs– i del professor Jordi Rifé. [4] Finalment, entre 2004 i 2006, vaig poder completar la catalogació i l’ordenació definitiva del fons. Durant la primavera de 2007 apareixia el primer volum de la nova col·lecció Inventaris dels fons musicals de Catalunya dedicat al fons del Sant Esperit de Terrassa, gràcies al patrocini del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Però el que propicià l’aparició d’aquest volum fou precisament la nova orientació que vaig poder donar a l’assignatura de Patrimoni Musical de la titulació d’Història i Ciències de la Música, fet que provocà el naixement de múltiples treballs orientats vers la catalogació de fons musicals. L’estratègia consistí en assumir el 2001 –mentre era Coordinador de la Titulació– la docència d’aquesta assignatura amb el compromís de transformar-la en una matèria pràctica que permetés treballar amb els estudiants en els propis arxius, posant-los en contacte directe amb les fonts, i vinculant, a aquells qui posteriorment ho desitjaven, amb els rics i desconeguts fons de la nostra geografia a través de la realització de pràctiques externes reconegudes en els seus curricula acadèmics.

Entre els cursos 2001-2002 i 2004-2005 vam focalitzar les pràctiques de l’assignatura en el Fons Musical Bernat Calbó Puig de l’Arxiu dels Caputxins de Sarrià. Durant els tres primers anys vag comptar amb l’ajuda desinteressada del professor J. Rifé, la presència del qual a l’Arxiu dels Caputxins permetia l’obertura de nous equips de treball a d’altres fons. D’aquesta manera es van poder iniciar les catalogacions dels Fons de la Basílica de la Mercè (Biblioteca del Seminari Conciliar de Barcelona), Fons Ramon Florensa (AHC de Tàrrega), Fons Sant Feliu de Girona (ADG), Fons Pere Rigau (AHM de Torroella de Montgrí), Fons del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró, Fons de la Catedral de Lleida, Fons de Santa Maria d’Igualada (ACAN), Fons de Santa Maria de Castelló d’Empúries, Fons F. Argemí del Museu de Badalona, Fons de la Colònia del Guixeró, Fons de La Selva del Camp (Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona), Fons de la catedral de Girona, Fons de Sant Pere de Ripoll (ACRI) i Fons de la Prioral de Sant Pere de Reus.

A partir del segon semestre del curs 2004-2005 i fins el 2014-1015 vam centrar les pràctiques en la catalogació del Fons Musical de Santa Maria del Pi (Barcelona). Al llistat de fons oberts durant els primers quatre anys s’hi van sumar els fons E. Juncosa, J. Rial i S. Ritort de l’Arxiu Històrix Arxidiocesà de Tarragona, fons de l'Arxiu Diocesà de Solsona, Fons A. Sitjà i J. Vernet de l’AHC del Vallès Oriental (Granollers), fons particular Salvador d'Horta Bofarull (Barcelona), mentre es procedia a la informatització dels fitxatges dels fons de Ripoll, Seu de Manresa (obrat el 1984 per JM. Vilar), catedral de Girona i informatització del Catàleg IDIM (1977) de la catedral de Tarragona.

Val a dir que a partir d’aquest curs 2015-2016, les pràctiques de l’assignatura de Patrimoni Musical les impartim al CEDOC, gràcies al conveni de col·laboració signat entre la UAB i la Fundació Palau de la Música Catalana.

Procés de catalogació dels Llibres Corals del fons musical de la Catedral de Tarragona (TarC) a l'antiga sala de l'Arxiu Capitular

2. Treballs de recerca i Convenis de pràctiques d’arxivística musical

Alguns dels nostres estudiants avantatjats, a hores d'ara ja llicenciats, han optat per vincular les seves recerques amb la labor d’inventariatge dels propis fons musicals, un treball que sovint l’ha anat assumint fins a fer-se’n responsables, com és el cas de Carme Monells amb el fons de Sant Esteve d’Olot; [5] Marta Grassot amb els fons Pere Rigau, Vicenç Bou i Josep Pi del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí; [6] Ester Garcia Llop, Amàlia Ametlló i Marta Andrés van endegar la catalogació de la Catedral de Lleida; [7] Neus Cabot amb els fons Fargas i Viada del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró; [8] Andreu Guinart el fons de Sant Pere de Ripoll conservat a l’ACRI; [9] Gerard Moreno el fons de la prioral de Sant Pere de Reus i Olga Niubó el fons Ramon Florensa de l’ACUR. [10] D’altra banda, també vull fer esment de les col·laboracions de Marta Grassot, Montserrat Canela i Anna Romeu en el procés de fitxatge i informatització dels inventaris dels fons musicals de les catedrals de Girona, Tarragona i Santa Maria d'Igualada, respectivament, i dels fruits dels treballs en equip. [11]

A data d’avui, la UAB manté signats 15 Convenis de Pràctiques de Patrimoni Musical amb els arxius eclesiàstics de les catedrals de Girona i Lleida, les parròquies de Castelló d’Empúries, Sant Pere de Reus, Santa Maria del Pi de Barcelona, Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar, l’Arxiu Diocesà de Solsona, l’Arxiu Diocesà de Girona, el Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró, el Museu del Vi de Vilafranca del Penedès, els arxius d’Igualada, Ripoll i Tàrrega de la xarxa d’Arxius Històrics Comarcals de la Generalitat de Catalunya, la Biblioteca del Seminari Episcopal de Barcelona i el Centre de Documentació i Gestió Documental de l’Orfeó Català - Palau de la Música Catalana.           

Els convenis faciliten que els estudiants que desitgen ampliar la seva dedicació a les tasques de catalogació, o, fins i tot, centrar els seu treball de fi de Grau (TFG) i de Màster en un fons musical ho puguin fer perfectament. Donant una ullada als autors dels volums IFMuC hom descobreix que 5 d’ells, han tingut el seu origen en un treball de Recerca o de Màster. Aquest ha estat el cas de Marta Grassot –responsable de la catalogació dels fons Bou, Pi i Rigau del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí–, Neus Cabot –catalogadora dels fons Fargas i Viada del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró–, Olga Niubó –autora del volum dedicat al Fons Florensa de l’ACUR–, Carme Monells –estudiosa del fons de Sant Esteve d’Olot– i Elena Salagado –co-responsable de la catalogació del fons de Santa Maria de Castelló d’Empúries (I).

Confesso que per a mi ha estat i és un plaer poder treballar en equip amb persones com elles, entusiastes i apassionades per aquesta labor, vertaders patriotes de la nostra cultura musical, perquè gràcies al seu treball rigorós algun dia podrem arribar a conèixer i recuperar el patrimoni musical dels nostres músics avantpassats, del qual tots en som hereus.

Ara, a les portes del 2016, i després de l’experiència de quinze cursos acadèmics podem dir, a la llum dels resultats publicats en els darrers vuit anys, que no només hem aconseguit endegar aquesta labor amb entusiasme i voluntat de servei al nostre país –així com a la comunitat científica i artística nacional i internacional–, sinó que ja podem mostrar els resultats d’aquest projecte a través del nou web de patrimoni musical http://ifmuc.uab.cat, operatiu des de principis de 2015, que permetrà ben aviat l’accés immediat a la consulta de 10.146 registres catalogràfics.

La posta en marxa del nou web acompleix la funció de permetre l’accés immediat a la totalitat dels registres catalogràfics de les bases de dades IFMuC, a fi de facilitar-ne la consulta. El nou web no pretén, en cap cas, substituir l’edició impresa dels catàlegs, tot i que, com és obvi el seu tiratge s’ha reduït. Entenem que l’edició impresa dels catàlegs continua sent útil i necessària per a la recerca musicològica. L’edició impresa ve precedida d’un estudi historiogràfic elaborat amb dades extretes de la documentació conservada a l'arxiu històric al qual pertany el fons, les quals ajuden a complementar els aspectes històrics de la institució mare que ha generat l'existència del fons musical —magisteris de capella, organisties, escolanies i cobles de ministrers o músics—, així com els perfils biogràfics dels compositors que hi són representats, molt dels quals han romàs desconeguts fins a l’edició del catàleg.

Coberta dels Ms SEO: Au-896, còpia de principis del s. XIX de l'Stabat Mater de F. J. Haydn (1732-1809)

3. Objectius i beneficis

En el context de la gestió del  patrimoni musical europeu hi ha un interès creixent a crear grans bases de dades a través de portals d'internet, amb l’objectiu de facilitar el lliure accés a la consulta de la descripció i del contingut dels fons musicals conservats als arxius i museus. El projecte IFMuC té l'objectiu final de convertir el repertori musical dels fons catalogats en una biblioteca digital, de manera que tots els ciutadans puguin accedir fàcilment a aquests grans volums de coneixement.

Dins l'àmbit del patrimoni musical català existeixen grans volums de partitures antigues, conservades de forma manuscrita en nombrosos arxius, sovint amb condicions d'accés poc favorables. D'aquí la urgència de bastir aquesta plataforma per tal de facilitar el lliure accés, en aquesta primera fase del projecte, als registres catalogràfics de les col·lecions «obres d’autor», «obres anònimes», «llibres corals», «llibres de faristol» i «impresos» dels fons inventariats, i, en una darrera fase, al propi repertori musical completament digitalitzat. Probablement, els costos d’una acció d’aquesta envergadura, menarien a digitalitzar primer les col·leccions de les «obres d’autor» i, més endavant, la resta de col·leccions.

El projecte contempla tres fases d’actuació:

a) La primera consisteix a facilitar el lliure accés a la informació continguda en els camps de descripció dels registres catalogràfics del repertori musical ordenat dels fons catalogats, a través de les col·lecions «obres d’autor», «obres anònimes», «llibres de faristol», «llibres corals» i «impresos». Aquesta fase de difusió on-line és la que ara presentem i la que inaugura la posada en marxa del nou portal.

b) La segona té com objectiu donar a conèixer l’edició del repertori musical dels tresors més significatius dels fons catalogats a través de la col·lecció Mestres Catalans Antics. Quaderns dels Fons Musicals de Catalunya. A l’hora d’endegar el projecte IFMuC i de prendre consciència del valor patrimonial dels nostres fons, vam considerar que una manera de posar el fil a l’agulla en la recuperació del repertori compositiu dels antics mestres, era la implicació dels propis centres curadors mitjançant la seva participació en una co-edició, a ser possible de caràcter periòdic, destinada a difondre les joies musicals dels seus respectius fons. L’entusiasme d’una iniciativa com aquesta permetrà que l’immens tresor sonor que roman momificat en els fons dels arxius del país, pugui sortir de forma progressiva a la llum a fi de ser interpretat i incorporat en les noves programacions de concerts i enregistraments dels intèrprets Entre 2013 i 2015 han vist la llum 6 quaderns dedicats a obres de Tomàs Milans, Carles Baguer, Felip Olivelles i Joan Crisòstom Ripollès, gràcies a la col·laboració de les entitats curadores dels fons, [12] amb el concert del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

c) La tercera fase consistirà a permetre l’accés on-line al repertori musical dels fons digitalitzats des del mateix portal, de tal manera que els registres catalogràfics de les col·leccions «obres d’autor», «obres anònimes», «llibres de faristol» i «llibres corals» permetin visualitzar igualment la imatge digital completa dels seus respectius manuscrits. Sabem que aquesta fase és ambiciosa i complexa tant pel cost que representa com per la suma de complicitats que requereix la seva execució. Tanmateix, l’objectiu del projecte es veurà acomplert a mesura que el propi repertori dels fons catalogats sigui accessible a través del web.

Les expectatives d’IFMuC es veuen curullades pel fet sistèmic de fer el retorn a la societat del nostre temps de la immensa riquesa musical generada en èpoques passades i que el projecte centra en els fons de manuscrits musicals que es conserven en arxius, biblioteques, museus i centres de documentació. Els beneficis del projecte revertiran en diversos àmbits:

• Científic: mitjançant la promoció de noves recerques (treballs de màster i tesis doctorals) sobre autors –molts d’ells pràcticament desconeguts fins el moment–, gèneres i repertoris, estils i èpoques de la història de la música catalana, per part de la comunitat científica nacional i internacional.
• Artístic: mitjançant l’accés dels intèprets nacionals i internacionals als registres catalogràfics d’aquests repertoris i materials fins ara desconeguts en la seva major part, i al lliure accés que tindran, en un futur, esperem que no massa llunyà, als manuscrits digitalitzats.
• Social: tota la societat, nacional i internacional, es veurà beneficiada per la difusió que intèrprets i gestors musicals podran fer d’aquests repertoris mitjançant les seves programacions de concerts i enregistraments discogràfics.
• Educatiu: l’ensenyament de la història de la música podrà incloure en els seus trajectes formatius la descoberta d’antics repertoris sonors fins ara desconeguts.

La capacitat del projecte de generar beneficis a la societat i a les persones radica en la seva decidida aposta per recuperar la memòria històrica i facilitar l’accés de la societat a la cultura musical del nostre país. L’accés universal a aquesta nova plataforma digital facilitarà el redescobriment i el coneixement de les nombroses llacunes que encara avui tenyeixen el mapa de la història de la música catalana.

La voluntat de l’equip d’IFMuC està guiada per l’esperit de restaurar un deute sistèmic, un deute que vivim com un deure, no només científic, sinó també moral i humanístic: el fet de treballar amb l’objectiu de donar a conèixer la riquesa dels resultats d’un projecte tant engrescador com aquest, no només per als altres investigadors, per als intèrprets que es dediquen a la interpretació de la música antiga i clàssica, i per als pedagogs que es dediquen a l’ensenyament de la música i de la seva història, sinó per a tot el conjunt de la societat del nostre temps, la qual es troba necessitada com mai de retrobar les seves arrels i, amb elles, la seva memòria musical.

Sonata per a forte-piano de Carles Baguer (1768-1808), Ms TagF: Au-2, còpia de finals del s. XVIII

4. Actuacions arxivístiques 2001–2015

Entre 2001 i 2015 hem localitzat prop de 300 fons de manuscrits amb obres desconegudes de compositors catalans. A hores d’ara, comencem a conèixer un petit tant per cent de la riquesa musical que roman en els fons històrics de les nostres catedrals, basíliques i esglésies parroquials. Dels fons ubicats en arxius públics, eclesiàstics i privats, 14 han estat catalogats, amb un índex que supera els deu mil registres catalogràfics, entre manuscrits i impresos, i el miler de compositors.

a) Fons catalogats, editats en format imprès

Entre 2007 i 2015 hem completat la catalogació de 13 fons musicals. Els registres catalogràfics dels dotze primers ja es troben incorporats al web IFMuC:

1. Catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa (TerC): 988 registres (672 obres d'autor, 291 anònims, 16 llibres corals i 9 impresos). Repertori dels segles XVIII, XIX i XX.
2. Fons de l’església parroquial de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar (CMar): 2.119 registres (1.196 obres d’autor i 923 anònims). Notable presència de repertori dels segles XVII i XVIII, seguit del segle XIX.
3. Fons Vicenç Bou, del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (TomB): 484 registres (480 obres d’autor i 4 anònims). Repertori dels segles XIX i XX.
4. Fons Josep Pi del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (TomP): 485 registres (476 obres d’autor, 4 anònims i 5 impresos). Repertori dels segles XIX i XX.
5. Fons Pere Rigau del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (TomR): 480 registres (475 obres d’autor i 5 impresos). Repertori dels segles XIX i XX.
6. Fons Capella de Música del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró (MatC): 334 registres (127 obres d’autor i 207 anònims). Repertori dels segles XVIII, XIX i XX.
7. Fons Joan Fargas i Heras del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró (MatF): 203 registres (163 obres d’autor, 5 anònims i 35 impresos). Repertori dels segles XIX i XX.
8. Fons Lluís Viada i Castellà del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró (MatV): 163 registres (131 obres d’autor, 27 anònims i 5 impresos). Repertori dels segles XIX i XX.
9. Fons Ramon Florensa (TagF), procedent de la parròquia de Santa Maria d’Alba i conservat a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell: 380 registres (208 obres d’autor i 172 anònims). Repertori dels segles XVIII al XX.
10. Fons musical de l’església parroquial de Sant Esteve d'Olot (SEO), conservat a l’Arxiu Històric Comarcal de la Garrotxa (ACGAX): 2.259 registres (1.359 obres d’autor, 409 anònims, 23 llibres corals i 468 impresos). Repertori dels segles XVIII, XIX i XX.
11. Fons Teodoro Echegoyen (TEch), conservat a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa (ACGAX): 228 registres (218 obres d’autor, 3 anònims i 7 impresos). Repertori dels segles XIX i XX.
12. Fons de la basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries (CdE), conservat a l’Arxiu Diocesà de Girona (ADG): 642 registres (209 obres d’autor, 96 anònims i 109 impresos). Repertori dels segles XIX i XX.
13. Fons de la catedral de Tarragona (TarC), conservat a l’Arxiu Històric Arxi-Diocesà de Tarragona (AHAT): 1.606 registres (1.114 obres d’autor, 299 anònims, 74 llibres corals i 119 impresos). Repertori dels segles XVII, XVIII, XIX i XX.

Aquests 13 fons han pogut veure la llum gràcies a l’edició impresa, entre 2007 i 2015, de vuit volums:

1.—Josep Maria Gregori i Cifré. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 1: Fons de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 2007. – Arxius i documents. Eines de recerca, 2, (566 pàgs).

2.— Francesc Bonastre i Bertran i Josep Maria Gregori i Cifré, amb la col·laboració d’Andreu Guinart i Verdaguer. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volums 2/1 – 2/2: Fons de la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 2009. – Arxius i documents. Eines de recerca, vols. 5/1 – 5/2, (1.014 pàgs).

3.— Marta Grassot i Radresa. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 3: Fons V. Bou, J. Pi i  P. Rigau i del Centre Cultural i de la Mediterrània Can Quintana de Torruella de Montgrí. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 2009. –Arxius i documents. Eines de recerca, 6, (439 pàgs).

4.— Josep Maria Gregori i Cifré i Neus Cabot i Sagrera. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 4: Fons del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró. Barcelona: UAB - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 2010. – Arxius i documents. Eines de recerca, 7, (362 pàgs).

5.— Olga Niubó i Sala. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 5: Fons Ramon Florensa de l'Arxiu Comarcal de l'Urgell. Barcelona: UAB - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 2011. – Arxius i documents. Eines de recerca, 8, (200 pàgs).

6.— Josep Maria Gregori i Cifré i Carme Monells i Laqué. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 6: Fons de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot i Fons Teodoro Echegoyen de l'ACGAX. Barcelona: UAB, 2012, (1.218 pàgs).

7.— Josep Maria Gregori i Cifré i Elena Salgado Cobo. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 7: Fons de la basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries. Barcelona: UAB, 2013, (221 pàgs).

8.— Francesc Bonastre i Bertran, Josep Maria Gregori i Cifré, Montserrat Canela  i Grau. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 8: Fons de Catedral de Tarragona. Barcelona: UAB, 2015.

5. Continguts nou web

Capçalera del web IFMuC

Aquesta base de dades consultable des del nou web es veu complementada per la pàgina IFMuC, <Sobre l’IFMuC>, on al costat del text de <Presentació> es despleguen sis pestanyes relatives a:

1. <Arxius, fons i col·lecions>: accés als registres catalogràfics de les col·leccions dels fons musicals catalogats dels respectius arxius.

El desplegable conté un llistat dels arxius amb tres nivells d’etiquetes descriptives per arxiu, fons i cadascuna de les col·leccions. Cada etiqueta es presenta amb un breu text i la il·lustració d’una imatge relativa a l’etiqueta.

A sota l’etiqueta de les col·lecions es visualitzen els respectius registres catalogràfics amb els camps de descripció, en format breu o complet, i els íncipits musicals digitalitzats.

2. <Fitxa descriptiva dels Fons>: accés a la fitxa descriptiva de cada fons: Títol del fons – Acrònim – Enllaç amb les col·leccions – Arxiu i localització – Època – Volum i suport – Productors – Història arxivística – Instruments de descripció – Regles o convencions – Autoria i data/es – Fonts – Bibliografia.

3. <Cens Fontes Mvsicæ Cataloniæ>: cens de 408 fons musicals de Catalunya amb els seus enllaços web.

4. <Estudis sobre Patrimoni>: accés als estudis introductoris dels fons publicats i a treballs rellevants dels estudiants de Patrimoni Musical de la UAB relacionats amb fons musicals catalans, oferint-ne la seva edició en pdf.

5. <Bibliografia>: edició de les fonts bibliogràfiques relacionades amb els fons musicals.

6. <Notícies>: difusió d’esdeveniments sobre patrimoni musical català vinculats o relacionats amb el projecte IFMuC.

[1] Hispaniæ Schola Musica Sacra, III (1894), p. xlvi.

[2] Per a la descripció d’aquest procés podeu consultar els articles de GREGORI I CIFRÉ, Josep Maria. “La catalogació dels arxius musicals de Catalunya, una de les línies de recerca de l’IDIM de la UAB”, I Congrés de Música a Catalunya. Barcelona: Consell Català de la Música, 1994, p. 863-865; “El inventario de los fondos musicales eclesiásticos de Catalunya, un proyecto en marcha desde la Universitat Autónoma de Barcelona”, Memoria Ecclesiae, XXXI (2008), 483-497; “Els Inventaris dels Fons Musicals de Catalunya, el projecte de la UAB per a la recuperació del patrimoni musical”, 2n Congrés Internacional de Música. Barcelona: Consell Català de la Música, 2013, p. 621-625; “Fondos Musicales en Catalunya: el proyecto IFMuC de la Universitat Autònoma de Barcelona para la recuperación del patrimonio musical catalán”, a M. NAGORE i V. SÁNCHEZ (eds.) Allegro cum laude. Estudios musicológicos en homenaje a Emilio Casares. Madrid: Instituto Complutense de Ciencias Musicales, 2014, p. 127-134.

[3] Ens plau recordar aquí l’entusiasta col·laboració de Nati Carol, Anna Cazurra,  Sandra Coronel, Alicia Herrero, Monti Galdón, Montserrat Guasch, Auxi López, Mònica Martí, Victòria Palma, Montserrat Roig, Elies Rovira, Francesc Tena, Montserrat Urpí i Meritxell Vinaixa, entre d’altres. D’altra banda, els estudiants de l’assignatura de doctorat La música religiosa en el segle XIX, del curs 1995-1996, –Josep Borràs, Marià Lambea, Maria Victòria Pinto i Fernando Sans– van poder fer els seus treballs sobre diversos aspectes del fons musical egarenc.

[4] El fruit de la vinculació d’ambdós amb el fons es va traduïr en l’article, Coronel, Sandra, Rifé, Jordi, Gregori, Josep Maria, “L’arxiu de manuscrits musicals de la basílica del Sant Esperit de Terrassa”, Revista Catalana de Musicologia, I (2001), 157-164.

[5] Monells i Laqué, Carme. “Els fons musical de l’església de Sant Esteve d’Olot”, Revista Catalana de Musicologia, II (2004), 207-213.

[6] Grassot i Radresa, Marta. “El fons musical del Centre de Documentació de Can Quintana, Centre Cultural de la Mediterrània de Torroella de Montgrí”, Revista Catalana de Musicologia, III (2007), 115, “Inventari dels fons musicals Vicenç Bou, Josep Pi i Pere Rigau del centre de documentació del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. Una aproximació a la descripció musical des de la NODAC”, UAB: ESAGED, treball de recerca 2008, i Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 3: Fons V. Bou, J. Pi i  P. Rigau i del Centre Cultural i de la Mediterrània Can Quintana de Torruella de Montgrí. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 2009.– Arxius i documents. Eines de recerca, 6.

[7] G. LLop, Ester. “El fons musical de l’Arxiu de la Catedral de Lleida”, Recerca Musicològica, XVI (2006), 241-245.

[8] Gregori i Cifré, Josep Maria i Cabot i Sagrera, Neus. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 4: Fons del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 2010. – Arxius i documents. Eines de recerca, 7. Treball de recerca de N. Cabot: La música a Santa Maria de Mataró (1830-1944). Els Fons de Joan Fargas i Lluís Viada. UAB, gener 2010.

[9] Guinart i Verdaguer, Andreu. “El fons musical de Sant Pere de Ripoll de l’Arxiu Històric Comarcal del Ripollès”, Recerca Musicològica, XVI (2006), 253-258.

[10] Niubó i Sala, Olga. “Els fons musicals Ramon Carnicer i Ramon Florensa de l’Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega”, Recerca Musicològica, XVI (2006), 247-251 i Niubó i Sala, Olga. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 5: Fons Ramon Florensa de l'Arxiu Comarcal de l'Urgell. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 2010. – Arxius i documents. Eines de recerca, 8. Treball de recerca d’O. Niubó: La música a Tàrrega a finals del s. XIX i inicis del s. XX. El Fons Musical Ramon Florensa de l'Arxiu Comarcal de l'Urgell. UAB, setembre 2010.

[11] García Llop, Ester; Niubó i Sala, Olga; Guinart i Verdaguer, Andreu; Gregori i Cifré, Josep Maria, “Breu contribució al catàleg de les obres de Ramon Carnicer conservades als fons musicals de Catalunya”, dins de Ramon Carnicer. Actes de les Jornades d’estudi. Tàrrega: Natan, 2008, 257-268.

[12] Les regidories de cultura dels ajuntaments de Canet de Mar i Olot, l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona i la Catedral de Tarragona.