La tercera entrega de Solitud de Manel Camp arriba amb Sol de Murons, un moviment centrat directament en la llegenda del mateix nom que el pastor explica a la Mila en l’obra de Victor Català. Aquest Sol de Murons fa referència a una dona que tenia una cabellera impressionat, conservada com a relíquia a l'ermita del poble, i sobre la qual la Mila fa la següent afirmació: “Per tots els homes del món no hauria donat jo semblant riquesa”.

A la interpretació que Manel Camp fa de Sol de Murons veiem resplendir en el tema, lentament dibuixat fins a fer-se obsessiu, la bellesa de la cabellera de la noble dama per tots volguda, i que acabarà en convent.