Màgia, acció i amor conflueixen en un mateix escenari sota el conegut títol de La flauta màgica. Un dels grans clàssics de Mozart, compost en el darrer any de la seva breu vida, que segueix el model tradicional del conte popular: un jove príncep, una jove segrestada, una reina dolenta i un simpàtic personatge que acompanyarà el protagonista en la seva aventura.

Els estudiants del Taller d’òpera de l’Esmuc seran els encarregats de posar veu als personatges d’aquest famós Singspiel. Es tracta d’una producció ambiciosa, ajustada en dues hores, pel que s’han hagut de realitzar petites modificacions i elisions que no afectaran, però, a la globalitat de l’obra de manera significativa. L’òpera compta també amb un cor i una orquestra formats per estudiants de l’Escola i sota la batuta de Lluís Vila i Daniel Mestre, respectivament. Ofèlia Sala i Susana Egea –professores del centre– s’han encarregat de la part de coordinació, a més de transmetre als estudiants tots els seus coneixements lírics i escènics. Hi participen també cantants de la Gnesin Acadèmia de Música de Moskow i alumnes de Pedagogia i Musicologia per a la regidoria de l’espectacle.

Alguns dels professors i alumnes ja al mes d’octubre van començar a treballar en aquesta obra que ha comportat tot un curs d’esforç i dedicació. No obstant, l’sprint final ha culminat en tres setmanes d’assajos intensius durant el mes de juny, amb la intervenció de tots els participants.  

Amb una innovadora proposta, s’ha apostat per una visió més crítica de la lectura que es pot fer de l’obra. Ja fa cinc anys que el muntatge és fruit d’una col·laboració conjunta amb l’Escola Superior de Tècniques de les Arts de l’Espectacle; estudiants de luminotècnia i de maquinària escènica han estat els encarregats de donar vida als dos mons de La flauta màgica. En aquesta ocasió, no s’han volgut representar dos mons totalment polaritzats: el dia i la nit, els bons i els dolents...sinó que s’ha optat per una visió més ambigua de l’obra, en la qual el Regne de la Nit simbolitza la passió i el regne de Sarastro simbolitza la raó, la saviesa –la línia més maçònica. En aquests dos espais, l’un ambientat amb plataformes orgàniques –simbolitzant l’home– i l’altre amb elements metàl·lics, s’hi mouran diversos personatges que seran difícils de situar en un món concret, com en la vida real. Serà a través de l’amor entre Tamino i Pamina que es trobaran aquests dos mons, com a símbol del món harmònic i amb sentit. 

Les funcions tindran lloc els dies 28 i 29 de juny al Teatre Alegria de Terrassa, així que no deixeu perdre l’oportunitat d’endinsar-vos dins d’aquest món –tan real– que es debat entre la raó i la passió.