La Big Band de l'Esmuc, dirigida aquest cop pel pianista i compositor Lluís Vidal i integrada per alumnes de jazz i música moderna, va oferir la nit del passat 30 de maig un concert al Born Centre Cultural, fruit del treball de l'assignatura dedicada a aquest conjunt.

Tres temes varen exercir de columna vertebral en el programa: Are we there yet? (1995), un arranjament de Robert Curnow de l'original de Lyle Mays, Hang Gliding (2000), de la reconeguda compositora i directora Maria Schneider i Kayac (1992) de Kenny Wheeler. Tres maneres diferents d'aportar sonoritats atmosfèriques, obrint el ventall de timbres, sons nous en aquell moment en què una big band es relacionava sovint amb el tòpic sonor de Sinatra o Basie. Però no van deixar de banda tampoc aquest caràcter i aquest swing que encara agraden tant: potser Lennie's Pennis, del pianista Lennie Tristano fóra l'intent de captar l'atenció d'aquest sector del públic, però va ser després de les cançons When I fall in love, Can't we be friends i Straighten up and fly right quan el cantant David Maurici se'ls va ficar a la butxaca.

La novetat d'enguany ha estat la inclusió en el programa d'arranjaments d'alumnes de l'Escola i una composició pròpia d'un antic alumne: Epic Soul, del saxofonista Lluc Casares. Ildefons Alonso, Joan Casares, Cristian Hernández i Irene Reig ens van mostrar el seu coneixement del llenguatge de la big band i la seva creativitat individual a partir de famosos estàndards de jazz: Cruising, de Clark Terry; Avalon, d'Al Jolson, Buddy De Sylva i Vicent Rose; Out of nowhere, de Johnny Green i finalment In walked bud de Thelonius Monk.

Sala completa, finalment, en aquest concert gratuït que es manté en l'alt llistó que va deixar la big band del curs passat i que obre la porta als alumnes i la seva implicació en el programa, iniciativa que continuarà el curs vinent.