El passat dimarts 3 de juny, a l’ateneu popular Mulei de Molins de Rei, algú que hagués passat per allà s’hauria trobat amb un bon grapat de músics, ja que hi estaven tocant els conjunts de música tradicional de l’Esmuc. Encapçalats per Marcel Casellas amb els seus grups d’improvisació i Cati Plana amb un quartet d’acordions diatònics i el Conjunt de Música Tradicional de l’Esmuc,  es varen poder sentir xotis, valsos i masurques durant tota la vesprada.

El concert començà amb el Quartet d'acordions diatònics (tres estudiants amb la seva professora) i van interpretar Bach & Blues –adaptació per a un quartet de clarinets (Roberto di Marino)–, Xavier el Coixo –adaptació d'un trio de dolçaines (La Xafigà)–, Obertura i balada Mack the Knife –extracte de l'Òpera de tres rals de Kurt Weill, adaptat per James Rae a un quartet de clarinet–.

Tot seguit el Conjunt de Música Tradicional, format per tres violins, tres acordions diatònics, flabiol i tamborí i clarinet ens van tocar el següent repertori: To de Re per mandolina i clariné (Xavier Batllés), del repertori de l'Orquestra Mirasol (Cd. Salsa Catalana, 1974), el ballet i coranda Ballet de Folgueroles (arranjament de Xavier Batllés), ...I doncs, què més vols?,  americana (Eduard Casals, del disc Taüll - Primera Nota, 1992-93), Te a la menta (Rafel Sala), Baion (Roda Maxixe), Fiesta en Sevilla (Max Havart), i del repertori de l'Orquestra La Singular, l'enregistrament inèdit "Vellut. La música que fa fer fi" del concert en directe a Granollers, realitzat aproximadament l’any 1983.

Finalment els grups d’improvisació dirigits per Marcel Casellas van partir de peces com Monzuno e dintorni de Ricardo Tesi, peça composta amb un compàs de 25/8 i que per tant augmenta la dificultat a l'hora de la improvisació; Never liviu de Laurent Audemard; El Califa, un xotis de Josep Serra; Vals Sunyé, i  també van improvisar sobre el conegut tema El Turuta. Vam poder sentir, doncs, tibles, tenores, gralles, flabiols, un fiscorn, tot sobre la magnífica base percussiva  de Pere Olivé.

Un cop acabat el concert, ni el públic ni els músics en tenien prou i va començar la cançó improvisada, amb dominés, jotes i garrotins que van omplir l’espai fins passada la mitjanit. Així que un altre curs acaba amb un concert d’un gran nivell, on els músics i el públic van poder gaudir de la música tradicional.