Veus mediterrànies

Veus mediterrànies

El cantu a tenore de l’escenari a l’aula

Quatre veus masculines omplien de polifonia les aules de l’Esmuc el passat 10 de març. Des de la localitat de Bitti (Sardenya), els Tenores di Bitti “Mialinu Pira” aprofitaven la seva tournée per Catalunya per baixar dels escenaris i acostar la pràctica del cantu a tenore als alumnes que cursen l’assignatura Músiques Tradicionals del Món I. La idea de realitzar un taller participatiu va sorgir gairebé de casualitat; de fet, no se’n va poder fer prou difusió i accessibilitat a la resta d’alumnes de l’escola a causa del marge reduït de temps i de maniobra.

Ja fa gairebé vint anys que aquest ensemble format per Omar Bandinu, Marco Serra, Bachisio Pira i Arcangelo Pittudu dedica part de la seva vida a mantenir una tradició polifònica que, des de 2005, forma part de la llista d’Obres Mestres del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat creada per la Unesco.

Aquesta pràctica musical tradicional característica de Sardenya és realitzada per quatre veus masculines a capella anomenades oche, mesu oche, bassu i contra, que responen al registre de la veu i, per tant, al paper que desenvolupen durant el cant. El bassu i el contra aporten el timbre de la veu gutural a una distància de quinta entre ells, mentre el mesu oche canta la tercera. Així es crea un teixit polifònic que serveix d'acompanyament harmònic i rítmic a la veu solista, l’oche. Com tota tradició de transmissió oral, el cantu a tenore ha patit transformacions al llarg del temps. Els usos i les funcions canvien, la societat també i això genera unes necessitats diferents. Els Tenores di Bitti “Mialinu Pira”  van explicar aquests canvis als alumnes des de la seva experiència: com aquesta pràctica s’havia anat transmetent, com s’havia adaptat als canvis, el progressiu procés d’especialització i professionalització que s’està donant... Tot i així, fins fa ben poc els grups de cantu a tenore no concebien aquesta pràctica com un objecte d’exhibició, sinó com una pràctica vocal per a moments col·lectius i festius. Ara bé, tal i com ells mateixos explicaven, en els últims vint anys s'ha produït el fenomen de recuperació de la cultura sarda i això s'ha traduït en nous contextos per a la tradició. D’aquesta manera, podem trobar que el cantu a tenore s’ensenya en escoles per tal de fer-lo perdurar i també es combina amb altres gèneres musicals o àmbits artístics. És evident també que, com moltes pràctiques tradicionals, ha patit un procés de folklorització arrel d’aquesta recuperació i reivindicació de la pròpia cultura.

No van ser només les paraules, però, les que van captar l’atenció de l’alumnat, sinó l’experiència de sentir de tan a prop la polifonia vocal que va realitzar el grup a través de diferents exemples musicals, tant de l’àmbit profà com religiós.

La dificultat i l’exigència tècnica no van ser un obstacle per impedir la participació activa d’alguns dels alumnes presents en el taller. En un ambient distès i amigable el grup sard els animà a cantar de manera conjunta.

Un tastet en primera persona de les sonoritats d’arrel tradicional que amaga el Mediterrani.

Tenors Sardenya 3

A l'aula del professor Gianni Ginesi, l'ensemble sard va alternar les explicacions amb exemples pràctics del cantu a tenore.

Comments

Log in to comment.